Història de l'Art 2BTX
Esquema per temes
-
El blanc es fa desitjar. La violació comença. ¿Deixar o no deixar el blanc? Però deixar-lo és sempre deixar-lo per a un altre. Tots els espais en blanc són per a mi, són per a vós, són per a qui primer hi arribi. Una tela en blanc, una quartilla en blanc, una carta en blanc. Tot és possible. Tot s’amaga darrera el blanc. El blanc és sempre metàl•lic, acerat, i punxa els ulls. Un vers sobre la quartilla, una taca sobre la carta, un color sobre la tela, són funcions elementals, essencials, necessàries. Però un vers en requereix un altre, una frase en demana una altra, un color sol amb el blanc resulta incestuós, provocatiu, ofensiu, immoral. És una copulació massa ostensible. ¿ A qui es dirigeix principalment el blanc? ¿A la nostra ploma, al nostre enteniment, al nostre pinzell? A cap d’ells: el blanc es dirigeix sempre al nostre sexe. Cal violar el blanc. Allí la taca roja diu la seva sang, el blau diu el seu mar o el verd la seva entranya. Cal combatre la inhumanitat del blanc fins a fer-lo plorar, fer-lo gemegar, fer-li confessar tos els secrets, obligar-lo a despullar-se. Llavors potser ens dirà amb accent desesperat les nits passades vora el foc, esperant, amb la tristesa entre els grisos de la mà. O sabrem una passió nodrida entre les dents sense ni un tros de pa per mastegar. O ens revelarà, a cau d’orella, aquell matí puríssim que duia amagat sota l’arc de la cella. No hi ha cap marbre de Grècia darrere el blanc. 14 de desembre de 1946 Josep Palau i Fabre, “Capítol en blanc”, dins Poemes de l’Alquimista, Barcelona, Ed. Proa, 1997, primera edició (clandestina) 1952.
“(...) deixant les coses una mica suggerides només, això sol eixamplar moltíssim l’associació d’idees que crec interessant de provocar en l’espectador. Al principi no ho analitzava pas, però últimament he estudiat una mica l’art de l’Extrem Orient, en el qual aquesta ambigüitat és tan important, i m’he adonat que només dibuixant lleugerament les coses, l’espectador es veu obligat veritablement com a completar-les amb la seva imaginació. Això obliga a una espècie de participació de l’espectador en l’acte de creació que trobo que és molt important” Antoni Tàpies, "La realitat com a art", Barcelona, ed. Laertes, 1982. -
-
UNITAT DIDÀCTICA 3. L’ÈPOCA MEDIEVAL: ROMÀNIC I GÒTIC, L’ART AL SERVEI DELS PODERS DIVINS I TERRENALS
-
-
-
UNITAT DIDÀCTICA 6. REVOLUCIÓ FRANCESA, ART I PATRIMONI. NEOCLASSICISME, ROMANTICISME, REALISME, HISTORICISME
-
UNITAT DIDÀCTICA 7. L’IMPACTE DE LA FOTOGRAFIA I ELS NOUS MATERIALS. L’INICI D’UN NOU LLENGUATGE PLÀSTIC I ARQUITECTÒNIC
-
-
-