Plató va distingir dos móns, el món sensible, el de les coses, el de l'aparença, i el món intel·ligible, el de les Idees, el de l'autèntica realitat. Aquest dualisme ontològic es continuarà en altres aspectes, com els dos tipus bàsics de coneixement i les dues parts de l'ésser humà. La relació entre els dos móns, entre les Idees i les coses, l'explica Plató mitjançant els conceptes de participació i d'imitació.

Quina relació hi ha entre les Idees i les coses? Per què és bella una estàtua? Quina relació hi ha entre l'Idea de bellesa i l'estàtua? Plató afirma que les coses tenen una relació de participació en les Idees corresponents, és a dir, les Idees es manifesten en una gran diversitat de coses. Altres vegades usa el concepte d'imitació, tot dient que les coses imiten, encara que mai igualen, les Idees; com si l'Idea fos el prototip, el model ideal, i les coses fossin aproximacions o còpies. Aquests problemàtics conceptes varen ser posats en dubte pel mateix Plató en el Parménides, un diàleg de la vellesa.