Plató va ser el primer filòsof de qui tenim obres senceres. Aquestes nombroses obres les escrigué en forma de diàleg, tenen gran valor literari, inclouen moltes vegades a Sòcrates com a interlocutor, i donen un complert coneixement del seu pensament i la seva evolució. La producció platònica s'agrupa en quatre períodes, dels quals citem les principals obres:

Època de joventut: Apologia de Sòcrates, Critó, Protàgores, ...

Època de transició: Gòrgies, Menó, Cràtil, ...

Època de maduresa: Fedó, El banquet, La República, Fedre.

Època de vellesa: Teetet, Parmènides, El polític, Timeu, Les lleis, ...

Aquesta producció, iniciada sota la influència de Sòcrates i finalitzada amb una revisió i crítica de les pròpies teories, ens presenta un quadre complert del saber i una exposició de tots els grans temes filosòfics (el coneixement, la ordenació dels sabers, la lògica, la cosmologia, l'antropologia, l'ètica, la política, la religió, ...), encara que tot això no es fa de forma sistemàtica.

El pensament platònic es veu influït pels següents filòsofs:

Heràclit. Del món sensible, en canvi continu, no podem tenir vertader coneixement.

Parmènides. Existeix un món intel·ligible, etern, immutable i cognoscible.

Sòcrates. Recerca de les definicions universals dels termes ètics.

Pitàgores. Interès per les matemàtiques, immortalitat i reencarnació de l'ànima.