Si analitzem el significat dels predicats generals (és triangular, és bell, viu, estima a, ...), ens podem preguntar a què es refereixen aquests termes, és a dir, hi ha quelcom que sigui el triangle, la bellesa, la vida, l'amor, que sigui referent d'aquest predicats? Aquesta pregunta ha produït moltes discussions i respostes diferents al llarg de la història de la filosofia. Plató va plantejar el problema i oferí la primera resposta sistemàtica mitjançant la seva teoria de les Idees.

Plató respon la pregunta afirmant que els predicats generals es refereixen al triangle en si o forma de triangle (que és l'única cosa perfectament triangular), a la bellesa en si o forma de bellesa (que és l'única cosa perfectament bella), a la forma de la vida, a la forma de l'amor. Les Idees o Formes o Essències són entitats eternes, universals (no particulars), absolutes (no relatives), immutables (no canvien), úniques (a cada terme general correspon una sola Idea), simples (no tenen parts) i independents del món de les coses. Aquestes Idees són més reals que les coses particulars, tenen una existència separada de les coses particulars, i només es poden conèixer amb la raó, no amb els sentits.