Ètica i política són inseparables en el pensament platònic. Només qui hagi pogut conèixer el món de les Idees, particularment la Idea de Bé, en definitiva, qui tingui el saber, podrà aplicar-lo a l'ordre polític i governar amb justícia.

Seguint a Sòcrates, Plató defineix amb caràcter absolut i universal els conceptes ètics. Només si analitzem la naturalesa humana considerant a la raó com la seva facultat suprema, tindrem la possibilitat de definir els conceptes ètics. Des d'aquest punt de vista, la virtut de la justícia consistirà en què cada part de l'ànima realitzi harmònicament la feina que li és natural, és a dir, l'ordenació de l'ànima amb saviesa, fortalesa i moderació o temprança. Aquestes tres virtuts són les pròpies de cadascuna de les parts de l'ànima: la saviesafortalesa o valor, de la part irascible; la moderació, de la part concupiscible. és la virtut de la part racional; la

Plató té la convicció de que no pot existir el bé individual independentment del bé de la col·lectivitat, i com que el fi últim de la ciutat és possibilitar la felicitat dels ciutadans, crea una estructura organitzativa de la polis semblant a la de l'ànima per a garantir aquests objectius.

Els individus no són iguals. Segons quina sigui la part de l'ànima que domina a cada individu, aquest serà una persona racional, o bé animosa i coratjosa , o bé sotmesa als desigs i plaers corporals. Per tant, Plató divideix l'Estat ideal en tres estaments socials: els governants, que tenen la virtut de la saviesa; els guardians, que tenen la virtut de la fortalesa; els treballadors, que tenen la moderació com a virtut. A la polis hi haurà justícia quan cada estament realitzi la funció que li és pròpia, és a dir, quan hi hagi ordre i harmonia entre ells.

Aquesta concepció aristocràtica de l'estat ve corroborada en el mite de la caverna, quan Plató explica que només uns quants (els millors, els excel·lents) són capaços de girar-se cap a les Idees i sortir de la caverna, encara que aquests tenen el deure de tornar a entrar per alliberar els altres del món d'ombres (món sensible) i portar-los a la llum exterior (món de les Idees).

A continuació tenim l'esquema del paral·lelisme entre l'ànima i l'Estat, entre l'ètica i la política: