Plató va ser un filòsof grec del s. IV a.C. que, juntament amb el seu deixeble Aristòtil, representa el zènit del pensament clàssic.

 

 

 

 

 

La Guerra del Peloponès (431-404 a.C.) comportà la victòria dels espartans sobre els atenesos. Els vencedors imposaren un règim tirànic, el govern dels Trenta Tirans, en el qual varen participar Críties i Càrmides, oncles de Plató. Passat un any es va restablir el règim democràtic, i va ser sota la democràcia que Sòcrates, mestre de Plató, va ser condemnat a mort (399 a.C). Plató, que es platejava l'activitat política com el seu gran objectiu, quedà decebut, abandonà l'interès per participar personalment a la política i es dedicà a qüestions més teòriques.

Plató (427-347 a.C.) era d'una família aristocràtica atenesa. Viatjà a Egipte, sud d'Itàlia i Sicília. A una de les seves anades a Sicília va intentar posar en pràctica les seves idees polítiques descrites en el diàleg La República, però va resultar un fracàs. A Atenes fundà l'Acadèmia, centre  d'ensenyament organitzat a on s'impartia matemàtiques, astronomia, política i filosofia. La finalitat de L'Acadèmia era la formació de governants,  i com a institució va tenir molts segles de continuïtat.