El dualisme platònic
L'ésser humà té dues parts, el cos (sôma), que pertany al món sensible, i l'ànima (psyché), que és immortal i pertany al món de les Idees. La unió de les dues parts és accidental, perquè amb la mort del cos arriba l'alliberació de l'ànima sempre que es trobi purificada per una vida digna, si no és així, transmigrarà a un altre cos. Aquest dualisme, en el qual l'ànima és sobrevalorada en oposició al cos, és el que fa possible el coneixement de les Idees, perquè l'ànima pertany a aquest món i només ha estat expulsada temporalment.
Dualisme
De Viquipèdia
El dualisme creu que l'origen de l'univers es pot trobar en dues substàncies bàsiques o dos déus. Tradicionalment, les religions dualistes parlen d'una divinitat masculina i una femenina o bé d'un déu benigne i un maligne (per exemple el maniqueisme defensa aquesta tesi)
Per extensió, el dualisme en filosofia és la creença que proposa que l'ésser humà té una part física (cos) i una mental o espiritual (ànima). S'acostuma a destacar, com a representants característics del dualisme tradicional, Plató i Descartes:
- Dualisme platònic: Segons Plató, l'home és un ésser format per una ànima immortal i divina, i per un cos mortal i imperfecte, que empresona l'ànima. L'estat natural de l'ànima és estar separada del cos, de manera que el cos només aconsegueix pertorbar-la i molestar-la en el seu anhel de veritat i saber.
- Dualisme cartesià: Segons Descartes, l'home es combina de ment ( substància pensant) i cos ( substància extensa). La ment té al pensament com a atribut essencial, que és lliur i immaterial, en canvi el cos, està subjecte a les lleis de la matèria. Les substàncies són alhora diferents i independents l'una de l'altra.
Vegeu també
Aquest article està llicenciat sota la Llicència de Documentació Lliure de GNU. Estàs utilitzant material de article"Dualisme".
Llicenciat sota la Creative Commons Attribution Non-commercial 3.0 License
Plató