Resum de funcions I
lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
Curs: | Matemàtiques aplicades a les C. socials I (Bloc 1) ~ gener 2020 |
Llibre: | Resum de funcions I |
Imprès per: | Usuari convidat |
Data: | diumenge, 5 de maig 2024, 08:58 |
Descripció
Primers conceptes de funcions.
Taula de continguts
El concepte de funció
En contextos quotidians i científics ens trobem molt sovint amb la relació de variables: l'espai que recorre una partícula depèn del temps, la pressió de l'aigua del mar depèn de la profunditat, el preu que paguem per una carrera amb taxi depèn dels km recorreguts, ...
Anomenem funció a una relació de dependència entre dues magnituds, de manera que a cada valor de la primera magnitud li correspon un únic valor de la segona.
La segona variable depèn del valor de la primera i d'aquí que la primera s'anomena variable independent i la segona variable dependent.
Hi ha moltes maneres d'expressar una funció, per exemple:
-
-
- Mitjançant un enunciat
- Mitjançant una taula
- Mitjançant un gràfic
- Mitjançant una expressió algebraica o fórmula
-
Imatges i antiimatges
Quan tenim una funció i un nombre x es relaciona amb un altre nombre y ho expressem dient y=f(x)
Això ho llegiríem dient que y és la imatge de x per la funció f i també que x és una antiimatge de y per la funció f.
En cas de conèixer l'expressió algebraica de la funció:
- Si volem calcular una imatge, f(a), coneixem la x i hem de trobar la y. Haurem de substituir la x per a a l'expressió de la funció i fer els càlculs. Tots els valors del domini tenen una i només una imatge.
- Si volem calcular una antiimatge f-1(b), coneixem la y i volem calcular la x. En aquest cas igualarem l'expressió algebraica a b i aïllarem la x, és a dir caldrà resoldre una equació. Pot ser que un valor no tingui antiimatge o en tingui més d'una.
Exemples
Donada la funció :
Imatge de 2
La imatge de 2 per la funció f és 3/4, i per tant la funció passa pel punt (2, 3/4).
I podem dir que la antiimatge de 3/4 és 2.
Antiimatge de 0
Per calcular la antiimatge de 0 per f, igualarem a 0 l'expressió i aïllarem la x.
Una fracció és 0, si ho és el numerador:
Per tant, el 0 té dues antiimatges: 1 i -1
i la funció passa pels punts (1,0) i (-1,0)
Es recomana llegir amb atenció el document " El concepte de funció" on trobareu explicacions i exemples senzills
dels primers conceptes de funcions: càlcul d'imatges i antiimatges.
Interpretació d'una gràfica
Exemple
a) Observant la gràfica de color blau, que correspon a "extracció", la imatge de x=2000 és y=75 milions de barrils, per tant l'exptracció a l'any 2000 va ser aproximadament d'uns 75 milions de barrils.
b) Observant la gràfica de color vermell, que correspon a "consum" , veiem que és aproximadament es van consumir 77 milions de barrils l'any 2000.
c) Observant la gràfica de color blau, que correspon a "extracció" l'any amb menor nombre de barrils extrets és l'any 1983.
d) La menor diferència entre les dues gràfiques correspon a l'any 1981 i en 1998, on la diferència va ser de zero (observem que en aquests anys els gràfics es tallen. I la màxima a l'any 2009 en el qual es van consumir 5 milions de barrils més que els que es van extraure.
Domini i recorregut
Domini
El domini d'una funció f el formen els valors de la variable independent x que tenen imatge per f. Els representem per Dom f. És a dir, són els punts on té sentit definir la funció.
Els dominis s'expressen de diferents formes segons convingui: com a conjunt de punts i com a intervals de la recta real. És important que en aquest punt repasseu els intervals que es van treballar en el primer lliurament.
Què s'ha de tenir en compte en calcular el domini d'una funció?
Si tenim una funció definida de forma algebraica, és a dir com una fórmula, per calcular el seu domini haurem de trobar els valors reals on té sentit aplicar l'expressió algebraica, en aquest cas serà important saber treballar amb equacions i inequacions. Bàsicament caldrà vigilar:
- Si la funció és polinòmica
el domini estarà format per tots els nombres reals (
) .
- Si la funció és racional, és a dir és quocient de dos polinomis:
, el domini seran tots els valors reals excepte aquells que anul·len el denominador (ja sabem que si dividim per 0 dóna infinit), per això:
- Si la funció té arrels amb índex parell
, sabem que no està definides en els negatius, per tant caldrà trobar quins valors fan que el radicand sigui negatiu i treure'ls del domini.
- Si la funció té una arrel amb índex senar,
no té cap problema de definició. Per tant
.
- Si la funció és logarítmica (les treballarem més endavant)
, només es podran aplicar a valors positius
- Per trobar el domini de funcions definides a trossos haurem de calcular el domini de cadascun dels trossos i unir-los. Cal tenir en compte en quina regió està definida cada tros.
- Si treballem amb una funció en un context, caldrà imposar també que tingui sentit la funció dins del context.
Si el que tenim és el gràfic de la funció, trobar-ne el domini passarà per trobar els punts de l'eix horitzontal que tenen imatge, és a dir x=a pertany al domini de la funció si la recta vertical x=a talla al gràfic
en un punt.
- En aquest document, trobareu exemples resolts pas a pas del càlcul de dominis de diferents tipus de funcions,
no deixeu de consultar-lo.(Només la part de dominis de polinomis i funcions racionals)
Recorregut
El recorregut o rang d'una funció f és el conjunt format per totes les imatges de f, és a dir són tots els valors y que són imatge d'alguna x.
El denotem
Gràficament la imatge o recorregut de f la formen tots els valors verticals del gràfic.
Exemples
A l'esquerra tenim el gràfic d'una funció f(x)=x²-3 En tractar-se d'una funció polinòmica el domini està format per tots els nombres reals, és a dir: Dom f= R Per altra banda observant el gràfic per trobar el recorregut veiem que verticalment pren valors entre -3 i fins a infinit (les branques seguirien creixent, tot i que aquí només en posem un tros), per tant Im f = [-3, +∞) |
|
A l'esquerra tenim el gràfic d'una funció a trossos. Per trobar-ne el domini cal veure quins valors de l'eix horitzontal tenen imatge, hem assenyalat en color blau els punts que ho compleixen: Dom f= [-9,-5] U [-3,6] Per altra banda observant el gràfic per trobar el recorregut veiem que verticalment pren valors entre -3 i fins a 6, per tant Im f = [-3, 6] |
Exemples de càlcul de dominis
a)
f(x) és una funció polinòmica i per tant (tots els nombres reals).
b)
El denominador és x
El denominador s'anul·la en x=0
c)
El denominador s'anul·la en:
d)
Mirem on s'anul·la el denominador:
e)
Mirem on s'anul·la el denominador:
g)
g(x) és una funció racional. Domini de la funció = R-{valors que anul·len el denominador}
Calculem doncs els valor s que anul·len el denominador:
Per tant:
h)
h(x) és una funció irracional d'índex parell, ja que l'arrel és quadrada.
Domini de la funció = {valors de "x" que fan que el radicand ≥ 0} Cal resoldre la inequació:
podríem posar també
podríem posar també
Exemples de càlcul de dominis
Aquí teniu més exemples de càlcul de dominis.
a)
Per a qualsevol altre valor de x diferent de 0, podem fer el quocient i per tant existirà imatge per a aquest valor de x,
b)
f(x) és una funció racional, el domini serà tots els nombres excepte els que anul·len el dominador.
Trobem les solucions de l'equació (x-2)·(x+3)=0.
Per tant,
c)
Només hem de tenir en compte que sigui del domini de
Per tant,
d)
Per tant el domini de f, és el conjunt solució de la inequació
Punts de tall amb els eixos
A l'hora de fer un gràfic, hi ha diverses característiques que ens ajuden a dibuixar-lo, entre elles els talls amb els eixos.
Els punts de tall amb els eixos, són aquells punts on el gràfic de la funció talla amb els eixos de coordenades.
Punts de tall amb l'eix d'abscisses (de les x)
Seran punts de tipus (a,0). Per calcular-los igualarem la funció a 0 i en buscarem les possibles solucions (si n'hi ha) de l'equació que en resulta.
Pot haver-n'hi o no i també pot haver-n'hi més d'un.
Exemple
Donada la funció f(x)= x² - x - 2 , per trobar els seus punts de tall amb l'eix de les x, farem:
x² -x - 2 = 0 -----> x= -1 i x= 2
Per tant la funció talla a l'eix d'abscisses en dos punts A=(-1, 0) i B=(2, 0)
Punts de tall amb l'eix d'ordenades (de les y)
Seran punts de tipus (0,b). Per calcular-los només cal calcular la imatge del 0 (sempre que el 0 sigui del domini de la funció). Una funció només pot tallar l'eix vertical en un sol punt, perquè si 0 pertany al domini de f, per definició de funció cada punt té una única imatge.
Exemple
Seguint amb la funció anterior, la imatge del 0 serà f(0)= 0- 0 -2= -2
Per tant el punt de tall és C=(0, -2)
Monotonia i extrems
Una funció monòtona és creixent o decreixent.
- Una funció és creixent en un interval, si sempre que x1 < x2 →f( x1 ) f( x2). És a dir si augmentem el valor de les x, augmenten
també les imatges. Observem que les imatges poden ser més grans o iguals.
- Una funció és estrictament creixent en un interval si sempre que x1 < x2 →f( x1 )<f( x2).
- Una funció és decreixent en un interval si sempre que x1 < x2 →f( x1 ) f( x2). És a dir en augmentar el valor de les x,
el valor de les imatges disminueix. Observem que les imatges poden ser més petites o iguals.
- Una funció és estrictament decreixent en un interval si sempre que x1 < x2 →f( x1 )> f( x2). És a dir en augmentar el valor de les x, el valor de les imatges disminueix de forma estricta.
Màxims i mínims
L'estudi de la monotonia d'una funció portarà a trobar els possibles màxims i mínims.
Una funció té un màxim relatiu en un punt a, si en un entorn d'aquest punt les imatges són totes més petites o iguals que f(a). Això matemàticament ho escriurem : f(a) f(x) per a tot x de l'entorn de a.
Una funció té un mínim relatiu en un punt a, si en un entorn d'aquest punt les imatges són totes més grans o iguals que f(a). Això matemàticament ho escriurem : f(a) f(x)
per a tot x de l'entorn de a.
Observa en aquesta imatge que si tenim un màxim relatiu en el punt (a, f(a)) la funció creix a l'esquerra de a i decreix a la seva dreta. Si el que tenim és un mínim relatiu, passa el contrari: la funció a l'esquerra del punt ve decreixent i després passa a créixer.
Funcions polinòmiques de grau 1. Rectes.
Les funcions que tenen per gràfica una recta són de tipus f(x)=y=mx+n , per tant són funcions polinòmiques de grau 1. Aquestes funcions es diuen funcions afins.
El Domf= R i el recorregut també, és a dir Imf=R.
La m és el pendent de la recta i ens indica la inclinació d'aquesta i la velocitat de creixement.
Si la m≥0 la recta és creixent
Si la m≤0 la recta és decreixent
La n es diu ordenada a l'origen i ens indica el punt de tall de la recta amb l'eix vertical (de les y)
En el cas que la n=0 , la recta té equació f(x)=y=mx , aquestes funcions es diuen funcions lineals i tenen la peculiaritat que passen totes elles per l'origen
de coordenades. Aquest tipus de funcions, que constitueixen un cas particular de funcions afins modelitzen les situacions de proporcionalitat directa que sorgeixen molt sovint a la vida quotidiana.
Un altre cas particular de funció afí es dona si la m=0. La funció queda de tipus f(x)=y=n i en aquest cas la funció és constant, sempre val el mateix, no depèn de x i el seu gràfic és horitzontal.
Si coneixem l'expressió d'aquestes funcions per dibuixar-ne el gràfic farem una taula de valors (tot i que amb 2 en tenim prou millor fer-ne 3 o 4 per garantir que no ens hem equivocat). Situem els punts als eixos coordenats i els unim formant una recta.
Exemple
|
Es recomana llegir atentament el document:
Funció que té per gràfica una recta
Cliqueu després damunt d'aquesta imatge per accedir a un applet fet amb Geogebra per Pep Bujosa. En moure els punts lliscants a i b podreu explorar com varia la gràfica de la recta en fer variar el pendent i l'ordenada a l'origen. Quines conclusions traieu
després d'aquest estudi?
Funcions quadràtiques. Paràboles.
L'expressió algebraica d'una funció quadràtica és un polinomi de grau 2:
amb a≠ 0
Com totes les funcions polinòmiques el dom està format per tots els nombres reals R
La gràfica és una paràbola.
Gràfica d'una paràbola
Per fer el gràfic d'una paràbola trobem els seus punts més significatius:
- Talls amb l'eix x La paràbola talla a l'eix x en les solucions de l'equació
- Tall amb l'eix y (0,f(0))
- Vèrtex La coordenada x del vèrtex és
Per trobar la coordenada y, substituïm aquest valor de x en ax2+bx+c
Vèrtex
- Si la paràbola "mira" cap amunt
Si la paràbola "mira" cap avall
Exemple de paràbola 1
- Pensar en la forma de la paràbola segons el signe del coeficient de grau dos: en aquest cas, en ser negatiu tindrà forma de campana, les branques baixen.
- Trobar-ne el vèrtex: el vèrtex estarà en el punt d'abscissa
, la seva imatge serà
Per tant el vèrtex serà el punt (0.5, 6.25)
- Convé trobar els punts de tall amb els eixos i situar-los en el gràfic per tal de fer un dibuix més acurat.
-Els possibles talls amb l'eix d'abscisses els trobem en igualar a 0 la funció i trobar-ne les solucions.
Si resolem en aquest cas , per tant la paràbola talla a l'eix horitzontal en els punts (-2 , 0) i (3 , 0)
- Fem una taula de valors: donem uns quants valors a la x i en busquem la imatge (la y). Convé que els valors de la x estiguin a les dues bandes de l'abscissa del vèrtex (0.5) perquè el gràfic serà simètric respecte a aquest eix.
- Un cop tenim totes aquests punts els unim formant el gràfic.
En aquest document La funció quadràtica simple, trobareu més explicacions detallades sobre les paràboles amb vèrtex l'origen
de coordenades.
Clicant damunt la següent imatge i accedireu a un applet fet amb geogebra (Autor: Francesc) que us permetrà explorar com canvia el gràfic de la funció quadràtica en variar-ne els seus coeficients. Traieu-ne conclusions.
Exemple de paràbola 2
Un altre exemple de gràfic de paràbola.
Talls amb l'eix x
Talls amb l'eix x:
Tall amb l'eix y
Tall amb l'eix y:
Vèrtex
Per calcular la coordenada y del vèrtex substituïm en la funció:
Vèrtex
Taula de valors
Per ajustar millor els punts, convé fer una taula amb uns quants valors (que es recomana que estiguin situats a banda i banda del vèrtex)
Gràfica
Recordeu:
Si el coeficient de la x2 és positiu la paràbola "mira" cap amunt
Si el coeficient de la x2 és negatiu la paràbola "mira" cap avall
Exemple de paràbola 3
Gràfic de la paràbola
Talls amb l'eix x
Per resoldre aquesta equació de segon grau incompleta no apliquem la fórmula de l'equació de segon grau
Ho fem més senzill extraient factor comú x:
Talls amb l'eix x:
Tall amb l'eix y
Calculem la imatge de 0:
Tall amb l'eix y:
Vèrtex
Per calcular la coordenada y del vèrtex substituïm en la funció:
Vèrtex
Gràfica
Recordem:
Si el coeficient de la x2 és positiu la paràbola "mira" cap amunt
Si el coeficient de la x2 és negatiu la paràbola "mira" cap avall
Problema
essent t el temps en mesos (0≤t≤12) i f(t) la cotització de les accions en euros.
a) Dibuixeu la gràfica.
Com que es tracta d'una paràbola, trobem:
Talls amb l'eix x
En aquest problema, la variable independent s'anomena t en lloc de x, però tot es fa igual.
Tot i que no és necessari, podem dividir tota l'equació entre 30 per simplificar els càlculs.
Punts de tall amb l'eix x: (1,0), (7,0)
Tall amb l'eix y
Calculem la imatge de 0
f(0)= -210
Punt de tall amb l'eix y: (0, -210)
Vèrtex
V(4, 270)
En funcions quadràtiques l'extrem (màxim o mínim) s'assoleix en el vèrtex de la paràbola.
En aquest cas, el màxim és el vèrtex de la paràbola, que ja ho hem trobat en l'apartat anterior.
Per tant: la màxima cotització s'assoleix en el mes 4 i és de 270 €.
Altres tipus de funcions
A banda dels polinomis de grau 1 (rectes) i els de grau 2 (paràboles) ens trobem amb molts tipus de funcions.
Segons la seva expressió algebraica en destaquen:
- funcions polinòmiques de grau superior a 2
- funcions racionals o algebraiques.
- funcions irracionals
- funcions exponencials
- funcions logarítmiques
- funcions trigonomètriques
- funcions definides a trossos: valor absolut,...
- ....
Funcions racionals
Són aquelles que tenen com a expressió algebraica el quocient de dos polinomis
El domini d'aquestes funcions està format per R–{x| Q(x)=0}
És a dir, el domini són tots els valors reals menys aquells que anul·len el denominador. Per calcular els zeros del polinomi del denominador et caldrà resoldre una equació.
Un cas particular d'aquestes funcions són les funcions de proporcionalitat inversa amb k una constant. La seva gràfica és una hipèrbola.
Cliqueu damunt la imatge i accedireu a un applet fet amb Geogebra per Juli Jurado de la funció de proporcionalitat inversa podreu fer variar la k, des de -4 fins a 4. Què observeu?
Exemples
- el domini seria en aquest cas R – {3} ja que x-3=0---->x=3
- el domini seria tot R, perquè en aquest cas el denominador no s'anul·la mai. x²+1=0---->x²= -1 i això no té solució en el conjunt de nombres reals.
- el domini seria tot R – {-1, 0, 1}, perquè en aquest cas el denominador s'anul·la en aquests tres punts:
A partir dels gràfics, esbrina quina seria la Imatge o recorregut de cadascuna de les tres funcions?
Funcions de proporcionalitat inversa. Hipèrboles
Una funció racional especialment important és la funció de proporcionalitat inversa, que té una expressió del tipus:
El domini de la funció és Don f(x) = R-{0}
Té per gràfica una hipèrbola.
Treball en equip
Un grup de noies i nois aficionats a la informàtica estan preparant la pàgina web d'una associació. Han calculat que treballant en grups de 3 necessiten 4 hores per enllestir una pàgina, tenint en compte que s'han de fer fotografies, redactar els textos i muntar la pàgina. El temps se'ls tira a sobre però tampoc volen ser una multitud. Per això fan una taula que relacioni el nombre de persones i les hores que els calen per fer una pàgina:
Nois/es
|
1
|
2
|
3
|
4
|
5
|
6
|
7
|
8
|
9
|
10
|
12
|
Hores
|
12
|
6
|
4
|
3
|
2.4
|
2
|
1,7
|
1,5
|
1,3
|
1,2
|
1
|
Es diu que les dues magnituds són inversament proporcionals.
En aquest cas concret la funció només té sentit per valors sencers i positius de x, perquè x representa el nombre de persones.
Funcions definides a trossos
En una funció a trossos hi ha diferents expressions segons l'interval on està la variable independent.
Estudiar una funció a trossos suposa estudiar cadascun dels intervals, però restringits al seu domini de definició.
Per calcular la imatge per un valor de la x s'utilitza una o altra expressió depenent de les condicions de cadascuna. Llavors el domini està format per tot el conjunt de valors de x els quals tenen imatge.
Veiem-ne alguns exemples.
Exemple 1
té 4 trossos.
Intentem buscar imatges per alguns valors de x
f(-4)=(-4)-1=-5 (expressió 1a ja que -4≤-3)
f(-3)=(-3)-1=-4 (expressió 1a ja que -3≤-3)
f(-1)=1/(-1+2) =1 (expressió 2a ja que -3<-1<0)
f(-2)= 1/(-2+2)=1/0 que NO EXISTEIX (expressió 2a ja que -3<-2<0)
f(0)=NO EXISTEIX ja que no compleix cap de les 4 condicions
f(0'5)=(0'5)2+2=2'25 (expressió 3a ja que 0<0'5≤1)
f(1)=(1)2+2=3 (expressió 3a ja que 0<1≤1)
f(3)=5 (expressió 4a ja que 3≥3)
f(4'2)=5 (expressió 4a ja que 4'2≥3)
En definitiva estudiant cadascun dels trossos tenim:
-
- Si x≤ -3 llavors té imatge, la funció és polinòmica i es calcula substituint en l'expressió
- Si la funció és racional. Llavors té imatge, llevat del cas x= -2, valor on s'anul·la el denominador i
es calcula substituint en l'expressió .
- Si llavors té imatge ( la funció és polinòmica) i es calcula substituint en l'expressió
- Si x ≥ 3 llavors té imatge i val 5 (la funció és constant)
I per tant el
Exemple 2:
Exemple 3
Aquesta funció té dos trossos diferenciats i fixa't que hi ha un conjunt de punts on no està definida: els valors entre 0 i 2. Perfer imatges de valors negatius ens haurem de mirar el tros de dalt i pels valors més grans o igual que 2 haurem de mirar la funció de baix i pels valors entre 0 i 2 no té expressió.
El primer tros és racional. En principi hem d'evitar dividir per 0. El denominador s'anul·la si x= 3, però en ser un valor positiu la seva imatge es faria aplicant la definició del segon tros, per tant el primer tros està ben definida per tots els negatius.
El segon tros és polinòmic i per tant no té cap problema de definició, està ben definida per tots els valors més grans o iguals a 0.
En definitiva l'únic problema de definició ve donat per com ens han definit la funció. Tenim doncs que
Exercici
Observeu el gràfic següent, d'una funció polinòmica de tercer grau i indiqueu les qüestions següents:
a) Calculeu la imatge de x = 1, i de x = 2
b) Calculeu les coordenades dels punts de tall de la funció amb l'eix X.
c) Calculeu les coordenades dels punts de tall de la funció amb l'eix Y.
d) Doneu les coordenades del màxim i del mínim relatius de la funció
e) Digueu en quins intervals la funció creix i en quins decreix.
Forma 1
En aquest problema coneixem la gràfica de la funció, per tant podem deduir totes les respostes simplement observant la gràfica
a) Observant la gràfica:
f(1) =0
f(2) =4
b) Punts de tall (-2,0) i (1,0). Són els punts en els que la gràfica toca l'eix X
c) Punts de tall (0,2) . És el punt en el que la gràfica toca l'eix Y
d) Màxim (-1,4) i Mínim (1,0)
e) La funció creix a l'interval i a i decreix en els punts de l'interval . (Observeu que els intervals es donen en funció de la x)
Forma 2
Si de la funció només es coneix la seva expressió algebraica ( y= x3-3x+2) i no la seva gràfica, podríem trobar algunes de les respostes.
a) f(1) = 13- 3·(1) + 2 = 0
f(2) = 23- 3·(2) + 2 = 4
b) Punts de tall amb l'eix X . Igualem a 0 la funció i en busquem les arrels. En tractar-se d'una equació de grau 3 cal aplicar el mecanisme de Ruffini.
I s'obté com a solucions x=1 doble, i x=-2. Per tant els punts de tall són (1,0) i (-2,0)
d) Punts de tall amb l'eix Y, només caldria calcular la imatge de 0 per la funció f: f(0)
d) e) Els màxims i mínims i els intervals de creixement es poden trobar usant la derivada, concepte que treballaràs a segon.
Exercici
Una empresa de lloguer de cotxes ofereix dues modalitats de lloguer amb dos tipus de tarifes:
TARIFA A: 35€ per dia sense límit de km
TARIFA B: 10€ per dia i 0,20€ per km recorregut
Un turista vol llogar un cotxe per una setmana, a partir de quants km l'interessa una o l'altra modalitat?
Resolució
La solució es pot trobar de diferents formes, però una d'elles, seria fer una gràfica de cada una de les situacions, i en els mateixos eixos fet que ens permetrà fer comparacions.
El temps de lloguer és una setmana, per tant les variables a relacionar són x=km recorreguts i y=€ (preu)
Farem una taula de valors que després representarem en us eixos de coordenades.
Tarifa A | Tarifa B | |||
x(km) | y(€) | x(km) | y(€) | |
200 km | 35·7 =245€ | 200 km | 10·7+0,2·200=110 € | |
500 km | 35·7 =245€ | 500 km | 10·7+0,2·500=170 € | |
1000 km | 35·7 =245€ | 1000 km | 10·7+0,2·1000=270 € | |
2000 km | 35·7 =245€ | 2000 km | 10·7+0,2·2000=470 € | |
3000km | 35·7 =245€ | 3000 km | 10·7+0,2·3000=670 € | |
x km | y=245 | x km | y=70+0,2·x € |
Els valors de "x" els hem triat a l'atzar. Però ens permeten observar que la resposta estarà entre 500 km i 1000km. Provant amb valors entre 500 i 1000 trobarien el nombre de Km a partir dels qual podem deduir quina tarifa és més interessant. A
la darrera fila de la taula hem escrit l'expressió algebraica de les funcions
Per calcular exactament aquests km , sens e anar provant, cal resoldre els sistema format per les dues equacions algebraiques de les funcions:
- la primera és constant, val sempre 245 independentment dels km recorreguts
- la segona, és una funció lineal.
Per veure on es tallen les dues funcions resolem el sistema format per les dues expressions.
La interpretació d'aquest càlcul és la següent:
Si el client fa més de 875 km, l'interessa la tarifa A (línia vermella de la gràfica)
SI el client fa exactament 875 km, les dues tarifes representarien el mateix cost.
Si el client fa menys de 875 km, l'interessa més la tarifa B (línia blava de la gràfica)
Gràfica: