Terminologia musical

Dansa popular francesa, molt popular a la cort de Lluís XIV de França, on Jean - Baptiste Lully era el principal compositor. Ambun compàsde 4/4 o2/2,ivelocitatmoderada,la distincióbàsica de lagavotaoriginal consisteixenque les frasess'iniciensempreala meitatdel compàs,és a dir enla terceranota.

A la suite barroca, la gavota és habitualment interpretada després de la sarabanda, i abans de la giga, o juntament amb altres opcions com minuet, Bourée, rigodons i passepied. La gavota barroca solia ser de forma binària.

La giga és una  dansa folklòrica i alegre, d'origen probablement anglès (jig), en què un o dos solistes realitzen passos ràpids, saltats i molt complexos amb una música en compàs de 6/8, 12/8, 3/8, 9/8.

Cronològicament, va ser l'última dansa a ser integrada com a element bàsic de la suite barroca. Es toca en últim lloc, després de la sarabanda, però amb la possibilitat d'intercalar entre elles algunes danses opcionals, com el minuet, gavotta, bourrée, passepied, rigaudon, etc.

El gòspel (de l'anglès gospel: evangeli) és un gènere musical desenvolupat a partir de la dècada del 1930 del segle XX, vinculat a l'espiritual i inspirat en himnes religiosos, i que combina la lírica del cristianisme amb la melodia i el ritme similars al blues i el jazz.

Alguns artistes moderns de gòspel han incorporat elements de la música soul. Entre els seus representants més famosos es poden citar a Thomas A. Dorsey, Mahalia Jackson, Bessie Griffin, Rosetta Tharpe, i els grups Staple Singers, Golden Gate Quartet, o Spirit of Memphis, Blind Boys of Alabama, Jordanaires, Oak Ridge Boys, i Reverend Lee Brown Gospel Consort.

Persona que toca la gralla.

En la música tonal, s'anomena grau de l'escala a la posició de cada nota dins d'una escala musical.

Per extensió, en l'harmonia funcional es parla de grau harmònic per referir-se als acords construïts dins d'una tonalitat a partir de les notes de la seva escala diatònica (és a dir, prenent aquestes notes com a fonamental l'acord).

Els graus es designen mitjançant nombres romans correlatius I, II, III, IV, V, VI, VII i VIII

S'anomenen graus conjunts, en música a les notes consecutives d'una escala.

L'expressió s'utilitza especialment per referir-se a la forma com estan estructurades les melodies, entenent que poden ser per graus conjunts o bé per salts, la qual cosa els dóna, en general -i sense detriment de què aporten molts altres factors- una expressivitat molt diferent.

En general els graus conjunts abunden més en la música vocal que en l'instrumental i també en la música popular i tradicional.

Tradicionalment s'ha utilitzat el terme grau conjunt per denominar al grau immediatament anterior o posterior a la nota que es pren com referència. Per tant és sinònim d'interval de segona. Per contra, el grau no adjacent a la nota que es pren com a referència s'ha anomenat grau disjunt.

És habitual trobar-se amb l'expressió "una melodia evoluciona per graus conjunts" per referir-se a una successió de notes adjacents en la melodia, sense salts, encara que aquesta expressió no és acceptada com a correcta per tots els músics.

L'expressió s'utilitza especialment per referir-se a les melodies estructurades per salts, la qual cosa els dóna, en general -i sense detriment de què aporten molts altres factors- una expressivitat molt diferent.
Tradicionalment s'ha utilitzat el terme grau disjunt per referir-se al grau no adjacent a la nota que es pren com a referència. Així els intervals que no són conjunts són disjunts, per tant tots els intervals que no són de 2a són disjunts.

Es consideren graus modals els que determinen el mode o la modalitat:  el II, III, VI i VII.

Es consideren graus tonals els que determinen la tonalitat: I, IV i V.

Terme anglès per denominar baix obstinat.

Baix obstinat o basso ostinato és un tipus de forma de variació en la qual una línia de baix, o el patró harmònic  es repeteix com la base d'una peça sota variacions. Aaron Copland  descriu basso ostinato com "... la més fàcil de reconèixer "de les formes de variació en la qual, "... una llarga frase, sigui un acompanyament figurat o una melodia real es repeteix una vegada i una altra  en la part del baix, mentre que les parts superiors procedeixen normalment  (amb la variació)".
L'obstinat juga un paper important en la música improvisada, com en el jazz i en la música barroca.