S'anomenen graus conjunts, en música a les notes consecutives d'una escala.
L'expressió s'utilitza especialment per referir-se a la forma com estan estructurades les melodies, entenent que poden ser per graus conjunts o bé per salts, la qual cosa els dóna, en general -i sense detriment de què aporten molts altres factors- una expressivitat molt diferent.
En general els graus conjunts abunden més en la música vocal que en l'instrumental i també en la música popular i tradicional.
Tradicionalment s'ha utilitzat el terme grau conjunt per denominar al grau immediatament anterior o posterior a la nota que es pren com referència. Per tant és sinònim d'interval de segona. Per contra, el grau no adjacent a la nota que es pren com a referència s'ha anomenat grau disjunt.
És habitual trobar-se amb l'expressió "una melodia evoluciona per graus conjunts" per referir-se a una successió de notes adjacents en la melodia, sense salts, encara que aquesta expressió no és acceptada com a correcta per tots els músics.