Materials d'estudi

Els governs nacionalistes

Jordi Pujol va guanyar, contra tot pronòstic, les eleccions de 1980, tancant el pas al predomini de l'esquerra socialista i comunista. va ser president de la Generalitat de forma ininterrompuda fins el 2003. El govern de CiU intentà desenvolupar una política de construcció d'infraestructures estatals, a partir de la gestió de les competències que li atorgava l'estatut. També van impulsar, com a la resta de territoris, els serveis públics que arrosegaven un dèficit des de l'època franquista. Així, va realitzar una obra de govern, els fets més significatius de la qual són:

• Elaboració de la Llei de Política Lingüística
• Creació de la xarxa hospitalària comarcal
• Fundació de TV3 i Catalunya Ràdio
• Extensió de l'ensenyament públic
• Aplicació del sistema d'immersió lingüística
• Organització territorial en comarques i creació dels Consells Comarcals
• Desplegament dels Mossos d'Esquadra

El suport polític als governs de Madrid, primer socialistes i desprès del partit popular es va fer a canvi d'una política d'ampliació de competències i del finançament que va esdevenir una estratègia permanent, en comptes de tancar un pacte definitiu amb l'estat.

Portada d'El 9 nou amb la creació dels primers consells comarcals.

El primer govern tripartit

Pasqual Maragall va encapçalar el primer govern tripartit, format pel PSC, ERC i ICV. Aquesta coalició de partits va governar des de 2003 fins a 2006. La seva actuació, més enllà de la tasca legislativa, va estar macada per la inestabilitat i les pressions exteriors, tant de CiU com procedents de la batalla política entre PSOE i PP.

La tasca més significativa d'aquest govern fou la redacció d'un nou estatut d'autonomia. Aquest nou estatut no va ser negociat amb el govern central, sinó només entre les forces polítiques catalanes. Enmig d'un debat polític inflamat per l'oposició i certs sectors del partit socialista, i del debat legal sobre l'ancoratge constitucional de la redacció feta a Catalunya, la proposta definitiva sotmesa a referèndum va portar molta polèmica. El nou estatut va ser aprovat però amb una participació més baixa que l'anterior.

Finalment, la negativa d'ERC a votar a favor en el referèndum va fer convocar eleccions anticipades el novembre de 2006. Es reedità el pacte tripartit i José Montilla esdevingué nou president de la Generalitat.