Materials d'estudi

Els governs de José Maria Aznar

El 1996, el PP, encapçalat per José María Aznar va guanyar les eleccions, però sense assolir la majori absoluta. Això el dugué a cercar un pacte amb el PNB i CiU. El govern d'Aznar durà vuit anys.

Aquesta etapa es caracteritza per una bonança econòmica generalitzada. Les darreres grans empreses estatals es privatitzen (Telefònica, Endesa...), malgrat que eren empreses amb beneficis i molt competitives, i comença l'auge del sector immobiliari, amb una multiplicació de preus que, si bé en un primer moment enriqueix a petits i mitjans propietaris, a la llarga va acabar provocant un greu problema d'accés a l'habitatge.

Tots els indicadors econòmics es van mantenir en valors òptims: l'atur va disminuir fins a ser pràcticament inapreciable, la inflació es va controlar, el deute de l'estat es va estabilitzar i fins i tot hi va haver superàvit... Tot això va permetre que l'1 de gener de 2002 l'estat espanyol substituís la pesseta per l'euro, formant part del club de països europeus amb moneda comuna.

Aquesta bonança econòmica va significar també la necessitat de més mà d'obra en un estat amb una de les taxes de natalitat més baixes del món. Això féu que, sobretot a partir de l'any 2000, s'iniciés un important procés d'arribada d'immigrants.

Política interna

Si bé en un primer moment el PP intentà dura terme una política conciliadora amb els nacionalismes perifèrics, el trencament de la treva d'ETA i l'assoliment de la majoria absoluta en les eleccions del 2000 van fer que iniciés una política més dura contra les reivindicacions nacionalistes. D'altra banda, a partir de la segona legislatura, tots els moviments d'esquerres van iniciar una campanya de denúncia de les polítiques del govern, començant per una vaga general el 2002 i de protestes per la gestió de l'enfonsament del vaixell Prestige -que va contaminar greument la costa gallega - pel Pla Hidrològic Nacional i per certes actuacions policials.

Política exterior

El PP va continuar mantenint la política exterior d'aliances amb els Estats Units dels anteriors governs. Per aquest motiu, va donar suport i participar de forma secundària a la guerra d'Iraq. Tot i així, aquesta guerra va tenir un importantíssim rebuig popular arreu del món, i especialment a Catalunya, on les manifestacions foren massives. Aquest rebuig popular va fer que el PSOE abandonés la seva tradicional posició proamericana i es fes ressó del rebuig a la guerra per a desgastar el govern.

La fi dels governs d'Aznar

L'11 de març de 2004, tres dies abans de les eleccions generals, unes bombes col·locades en trens de rodalies de Madrid van provocar 191 morts. Des del govern no es va dubtar ni un minut a culpar ETA dels atemptats, versió que ses va mantenir mentre cada vegada més indicis apuntaven a la responsabilitat de l'integrisme islàmic. Una bona part de la població va considerar que el govern intentava amagar proves perquè l'autoria d'ETA els beneficiava electoralment, mentre que l'autoria integrista els perjudicava, ja que anava lligada a la seva decisió de participar a la guerra de l'Iraq. Al llarg de dissabte 13 de març van anar sorgint manifestacions arreu del país en contra de l'ocultació d'informació. Aquesta mobilització, juntament amb el fet que es descobrís al llarg de la tarda de dissabte que el govern havia amagat proves de l'autoria integrista per mantenir la versió que havia estat ETA, va provocar que en les eleccions del 14 de març el PP fos derrotat pel PSOE.

Manifestació contra els atemptats terroristes de l'estació d'Atocha en 2004. Font: Wikipèdia.