Materials d'estudi

Resultats electorals per províncies de 1982. Font: Viquipèdia

La incontestable victòria electoral del PSOE en 1982 obrir una nova etapa en la història que estudiem. Era la primera vegada que un partit de tradició obrera arribava al govern de l'estat - tret dels anys de la guerra civil - i s'obria un període de reformes, en democràcia, que pretenia modernitzar i canviar la societat i l'economia espanyoles. Això es va fer, però també va caldre sacrificar alguns dels principis de la tradició d'esquerres espanyola.

A més aquesta etapa de predomini socialista va ser molt llarga, resultat de la repetida confiança dels votants als comicis successius, ja que el PSOE, i el seu líder Felipe González, van guanyar quatre eleccions generals seguides. Fins al 1993 van gaudir de majoria absoluta a les Corts.

El model d'aquestes reformes havien de ser els estats europeus de tradició socialdemòcrata, com ara Suècia, Àustria o Alemanya. El partit socialista arribava al poder amb un gran suport electoral - 10 milions de vots - però en un moment de greu crisi econòmica i quan s'anava esgotant la paciència i l'entusiasme que la població treballadora havia mostrat durant la Transició. Al dia següent de prendre possessió, va caldre devaluar la pesseta un 8% per recuperar la competitivitat internacional i dificultar les importacions.

L'acció de govern socialista:

Els eixos de la política socialista van ser:

- la reconversió industrial

- la reforma laboral

- la reforma fiscal

- la integració en Europa

Un èxit notable va ser el control de la inflació. El govern també va ampliar la cobertura social a pràcticament tota la població (mitjançant la sanitat, educació, sistema de pensions, i prestacions en cas d'atur) i posà les bases d'un nou sistema educatiu amb la LOGSE, aixó com es van fer també reformes del Codi Penal i noves lleis com la de l'avortament.

Això comportava prendre decisions complicades per un partit d'esquerra, com afavorir la contractació per temps limitat, la liberalització del mercat immobiliari, reduir alguns drets socials heretats del franquisme, etc. El govern socialista va haver d'afrontar dues vagues generals (en 1985 i 1988) que van convocar els sindicats majoritaris, entre ells la mateixa central sindical socialista, la UGT.

Manifestació durant la vaga general de 1988, la més seguida de la història. Font: Rtve.

L'estat es va desfer de  grans empreses públiques que havien deixat de ser competitives (indústres navals, siderúrgiques, etc.) i patien greus pèrdues. Altres sectors industrial, la mineria i l'agricultura exigien també mesures i va caldre dedicar-hi esforços fiscals en un moment on les demandes socials, per altre banda, es multiplicaven.

D'aquesta primera etapa de govern del PSOE també cal destacar-ne l'expropiació del grup empresarial i financer RUMASA (format per 18 bancs, 200 empreses i més de 45.000 treballadors), propietat de José Maria Ruiz Mateos, acusat pel Banc d'Espanya d'irregularitats financeres que podien portar al grup a la fallida. Davant d'aquesta situació, el Govern va decidir expropiar RUMASA.

La reforma fiscal, que ja s'havia iniciat amb l'arribada de la democràcia, va consistir en augmentar i fer més efectiu el cobrament dels impostos directes, que eren els que gravaven les rendes més altes. Durant el franquisme, el pes fiscal requeia sobre tot en els impostos indirectes, que pagava el conjunt de la població. Es pretenia, per tant, fer la Hisenda més progressiva i redistributiva, però això va provocar un fort malestar en alguns sectors de les classes mitjanes que se sentien perjudicades i sense cap possibilitat d'eludir la nova pressió fiscal.

Aquest increment dels ingressos es va destinar a una urgent millora de les infraestructures i de la despesa social que venia a satisfer dèficits històrics en els serveis que prestava l'estat.  La millora de l'economia  des de l'any 1985 va contribuir a aconseguir fites positives mitjançant aquest esforç. Es va estendre a tota la població la Sanitat pública i es va ampliar l'assegurança de l'atur i de les pensions no contributives. En l'àmbit de l'ensenyament, es va aprovar la Llei de Reforma Universitària (LRU), que va permetre democratitzar la Universitat i ampliar els recursos econòmics destinats a la investigació. Es va reformar l'ensenyament primari i el secundari, que es feia obligatori fins als 16 anys.

En la Justícia, es van fer modificacions en diverses lleis, com ara el codi penal o el dret d'asil. L'aprovació de la llei de l'avortament va portar molta polèmica i va ser molt criticada per diversos sectors socials i per l'Església catòlica.

També es va aconseguir reduir moltíssim la por a un nou cop d'estat, molt present fins al 1982. El fracàs del cop de 1981 (el 23-F), la desarticulació de la xarxa que pretenia un nou cop, més sagnant, per evitar el triomf electoral socialista, la integració a l'OTAN i l'acció política del ministeri de Defensa van permetre, finalment, una professionalització dels caps de l'exèrcit i que s'allunyessin de la política.

El 1991 el govern espanyol va participar, enviant soldats de lleva, a la primera Guerra del Golf, i posteriorment ha tingut presència militar en moltes de les zones més conflictives (Bòsnia, Kosovo, Iraq, Afganistan, Haiti...)

La fi del període socialista

A les eleccions de 1993, el PSOE va tornar a guanyar però no va assolir ja la majoria absoluta, i va necessitar d'acords amb CiU per a mantenir la governabilitat i completar les polítiques econòmiques que permetessin entrar a la zona euro (la futura moneda comuna dels europeus). Tot i així, aquesta darrera etapa va estar marcada pels múltiples casos de corrupció que implicaven alts càrrecs socialistes.

Per saber-ne més:

. Web: 25 años del triunfo del PSOE