Materials d'estudi

ETA

L'organització "Euskadi ta Askatasuna" havia arribat al final del franquisme amb un ampli suport social al País Basc que anava més enllà dels simpatitzants del nacionalisme, però en aquell moment es va dividir entre els que, per portar endavant el seu projecte d'independència i revolució social, consideraven prioritari aconseguir àmplies aliances polítiques amb els partits nacionalistes i els que representaven la classe obrera, i aquells que consideraven prioritària la lluita armada i la creació d'organitzacions polítiques i socials de tota mena dirigides per la mateixa ETA, en un projecte polític diferent al de la resta de forces i amb capacitat de liderar en solitari la lluita revolucionària. Aquestes divisions van ser sagnants, i la branca més militarista va fer desaparèixer i va assesinar al teòric i portant-veus del sector polític-militar, Pertur.

Des d'aquell moment, l'esquerra revolucionària que donava suport a ETA es va trencar en dos partits amb projectes polítics diferents: Euskadiko Esquerra i Herri Batasuna. Aquesta darrera era el sector majoritari, que recolzava els més intransigents. 

El nombre de víctimes i atemptats polítics va ser més o menys estable en 1976 i 1977, però des dels inicis de 1978, amb l'aprovació de la constitució, es va iniciar una pujada incesant de les accions violentes, de les quals ara ETA era ja pràcticament l'única organització responsable. Cada cop era més clar que ETA-militar, la branca relacionada amb Herri Batasuna, volia desestabilitzar la democràcia i provocar als militars i policies per afavorir un cop d'estat de l'ultradreta. D'aquesta manera, esperava provocar una situació revolucionària a tot l'estat espanyol que permetria, segons ells, aconseguir el trencament definitiu d'Euskadi amb Espanya. 

Aquest increment espectacular en el nombre de morts, i la pressió constant de l'esquerra nacionalista contra les institucions i la policia espanyoles, i contra tots els ciutadans i polítics que no compartien el seu projecte, va fer que les forces policials d'Euskadi responguesin amb la força i portessin la seva acció més enllà del què volia el govern de la UCD. Grups de policies van provocar fins i tot disturbis i altercats. Això va alimentar el discurs dels radicals sobre la repressió indiscriminada que patia el País Basc, presentant les accions d'ETA com a legítima defensa. Gairebé no hi va haver cap setmana entre 1978 i 1981 en què ETA no provoqués la mort d'algun membre de les forces armades, de la policía o dels partits polítics no nacionalistes al País Basc. 

El cop d'estat de 1981 demostrar que la resposta popular de solidaritat amb l'estat democràtic era molt forta, i que gran part de les forces armades no participarien en una nova dictadura militar. Això va fer reflexionar al sector nacionalista que s'havia anat distanciant de la violència, i provocà la disolució voluntària de la branca político-militar d'ETA. Els membres d'ETA-militar, en canvi, van continuar l'estratègia d'atemptats constants, especialment desprès de la instauració del règim autonòmic a Euskadi i del fracàs de les conversacions de pau amb el govern que es van emprendre a Alger. Aquesta dinàmica va durar fins els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, quan ETA va cometre un dels seus atemptats més sagnants i indiscriminats al parking del supermercat Hipercor de Barcelona, un acte dirigit clarament contra la població civil de la ciutat. 

Comunicat de premsa del grup armat ETA. Font: RTVE

Terra Lliure

Entre 1978  i  1991 va actuar a Catalunya un grup armat sorgit de l'esquerra independentista anomenat Terra Lliure, amb un contingut ideològic revolucionari, de caire marxista leninista. Les seves accions contra l'estat espanyol van ser més propagandístiques que efectives, però van causar una víctima mortal i desenes de ferits a diferents atemptats. També van morir com a conseqüència dels mateixos quatre membres de l'organització. 

L'impacte polític d'aquesta organització va ser molt petit, donada la manca d'identificació de la societat i la política catalanes amb el seu projecte revolucionari, i un suport de l'independentisme que va quedar reduït als sectors més radicalitzats. Quan es va dissoldre l'organització alguns dels seus militants van ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya desprès de fer una renúncia expressa a la violència com a eina política. 

Altres organitzacions armades d'extrema esquerra

L'arribada de la democràcia va suposar la decadència i desaparició de les organitzacions que havien preconitzat la lluita armada revolucionària, no nacionalista. El FRAP es va dissoldre ràpidament i només van subsistir els Grups de lluita Revolucionària Antifeixista i Patriòtica (GRAPO) vinculats a un fantasmagòric Partit Comunista d'Espanya (reconstituit) que mai va tenir força social i dels quals hi havia la sospita de què estaven infiltrats i manipulats pels serveis secrets de l'estat. 

La violència d'ultradreta

Encara que quantitativament molt menys important, la violència dels grups d'ultradreta va ser molt significativa durant la Transició espanyola perquè les seves accions s'interpretaven com un termòmetre de les tensions que s'amagaven darrera l'antic aparell de poder de l'estat franquista i com a simptomes del perill d'un cop d'estat antidemocràtic. 

Un dels fets més coneguts va ser l'anomenada "matanza de Atocha". Aquest va ser un atemptat terrorista executat per pistolers de l'ultradreta que no pertanyien a cap grup en concret. Cinc advocats laboralistes (que es dedicaven a la defensa dels drets laborals i socials dels treballadors) van ser assasinats a sang freda i quatre més van quedar greument ferits. Aquests advocats pertanyien al Partit Comunista d'Espanya i al sindicat Comissions Obreres. Clarament va ser un acte de provocació per aconseguir una resposta violenta dels militants comunistes, que dificultés al govern Suárez la legalització del partit. L'atemptat no va aconseguir en aquest sentit els seus objectius, perquè la resposta tranquila ordenada per la direcció comunista, amb milers de persones marxant en silenci pel centre de Madrid va convèncer als aperturistes del franquisme que el Partit Comunista podia ser un element d'ordre en front de l'extrema esquerra i que calia negociar amb el seu secretari general, Santiago Carrillo. 

Monument als advocats morts al seu despatx a Madrid. Font: Wikipèdia.

L'ultradreta va compartir fins l'any 1980 amb ETA l'objectiu de crear un clima de terror per provocar un cop d'estat. També van aparèixer dins les forces armades i policials petits grups d'incontrolats que protagonitzaren incidents i aldarulls fins l'any 1979. Més endavant, ja durant el primer període de govern socialista, i segurament motivats per la impotència de veure que la violència etarra no deixava d'actuar i el problema es cronificava, alguns membres dels aparells de seguretat de l'estat van donar peu a la creació dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) que van realitzar diversos atemptats al sud de França i van fer desaparèixer alguns militants d'ETA.

Per saber-ne més

La matanza de Atocha 1977 enllaç

Video: Hipercor 1987, 25 anys desprès 27 mn