Materials d'estudi

L'ambient d'inestabilitat dins del govern de la UCD, i les dificultats econòmiques van ser aprofitats pels moviments conspiratius que es produïen dins dels sectors més franquistes de l'exèrcit, amb un cert suport de grups extremistes civils. El President del Govern, Adolfo Suárez, era al punt de mira dels colpistes, però el gener de 1981, en accentuar-se les crítiques contra el president del govern, aquest va dimitir. 

El tinent-coronel Antonio Tejero va aprofitar la sessió d'investidura presidencial en la persona de Leopoldo Calvo Sotelo, per assaltar el Congrés dels Diputats. Era la tarda del 23 de febrer de 1981. Al mateix temps, el capità general Milans del Bosch, decretava l'estat d'excepció i treia els tancs als carrers de València. 

El tinent general Gutièrrez Mellado, ministre de l'Exèrcit, i el president Adolfo Suàrez s'oposen a l'entrada de Guàrdias Civils al Congrés durant el cop d'estat del 23-F de 1981. Font: RTVE

Com que el govern estava segrestat en el Congrés, el rei va suggerir la reunió dels subsecretaris i secretaris d'Estat per a substituir al Govern en aquelles circumstàncies d'emergència. A la una de la matinada del 24, el rei es va dirigir per televisió al país per demanar "serenitat i confiança, al mateix temps que ordenava a les autoritats civils i militars prendre les mesures necessàries per mantenir l'ordre constitucional. 

Els colpistes, que havien volgut fer creure, o els havien fet creure, que comptaven amb el suport reial, van haver d'abandonar la seva actitud al llarg de la matinada (a València) i al matí (a Madrid) del dia 24, i els diputats van ser alliberats.

El Congrés es va reunir de nou el 25 de febrer per concloure la votació d'investidura, i Calvo Sotelo va obtenir la majoria absoluta, convertint-se en el segon president d'un govern constitucional.

Per saber-ne més:

1. Vídeo: El golpe de estado del 23-F. Debate 30 años después. 40 mn
2. Web: El cop del 23-F des de dins.

3. Web: Els protagonistes del 23-F, trenta anys desprès.