5. Reptes de l'economia catalana i espanyola dins la UE

5.3. L'economia catalana després de l'ingrés a la CEE

El sector primari

L'agricultura a Catalunya, com a la resta de països industrialitzats, representa un pes molt petit dins el conjunt de l'economia, però al mateix temps molt necessari. A partir de 1986, l'agricultura catalana es va haver d'adaptar a les exigències productives de la CEE. A més, els ajuts que atorga Europa als estats membres per adaptar l'agricultura no han beneficiat gaire Catalunya, ja que dins l'Estat espanyol Catalunya té una economia rica comparada amb altres, com la andalusa o la extremenya, les més beneficiades per les ajudes europees.

Conrreus de vinya davant Montserrat

Vinyes al Penedès. Font: gencat.cat

La darrera dècada del segle XX, l'agricultura va presentar una certa recuperació, amb una mecanització massiva i un ús generalitzat d'adobs artificials, dirigits a proveir la indústria agroalimentària. Gairebé la meitat de la producció agrícola correspon a la hortofruticultura (fruites i hortalisses). La resta correspon a la producció de vi,oli, fruits secs i cereals. Els dos decennis primers del segle XXI han estat en general negatius per als petits productors, amb una caiguda o una congelació dels preus que ha deixat els beneficis del sector agrari en mans de les grans corporacions industrials o la gran distribució. Moltes petites i mitjanes explotacions han anat tancant per manca de rendibilitat o, sobre tot, per jubilació dels seus titulars.

Al costat d'aquesta agricultura extensiva, ha sorgit una agricultura ecològica, que només utilitza mètodes i adobs naturals.

El sector secundari

Com hem dit abans, l'economia catalana ha deixat de ser una economia preeminentment industrial a finals del segle XX. Cal fixar-se només en una xifra: en 1975 la indústria representava el 41,1% del PIB català, en 1999, era només del 28%. El 2018 era ja el 18,6%. Però, malgrat aquest indicador,la indústria catalana continua essent, l'any 2000, amb el 26%, la primera zona industrial d'Espanya.

Imatge de la indústria química a Tarragona

Indústria química a Tarragona. Font CCMA

L'ingrés a la CEE va ser un factor positiu, malgrat les incerteses inicials, ja que s'han ampliat els mercats i s'ha produït una modernització dels sistemes de producció, i s'ha millorat la qualitat per fer front  a la competència europea i internacional. A l'any 2000 hi havia 164 multinacionals catalanes, que facturaven 2,7 bilions de pessetes i donaven feina a 1,9 milions de persones. Les multinacionals catalanes són, en realitat, en la seva gran majoria, petites i mitjanes empreses que es concentren en el sector químic, de maquinaria i instruments de precisió i d'altres productes metàl·lics (electrònica, material elèctric, etc.), tèxtil i confecció.

Des del 1975, els sectors més dinàmics de la indústria catalana han estat el químic, el cautxú, el plàstic, el material de transports, els productes alimentaris, el paper i l'edició.

El sector terciari

Aquest sector, també anomenat de serveis, ha experimentat el major creixement dins l'economia catalana els darrers vint-i-cinc anys. El sector dels serveis està format per diverses activitats econòmiques, com les comercials, els serveis públics, el crèdit i les assegurances, els transports i el turisme.

Estadístiques del turisme a Catalunya 2014-2019

Font: Diari Ara.

Aquest augment també ha representat un major nombre d'ocupació laboral: així, si el 1975 donava feina a 900.000 persones, el 1998 en donava 1.300.000 persones a tot Catalunya i, en 2018, 2.500.000. El turisme és l'activitat que ha crescut més des de 1975, fins al punt de constituir un èxit econòmic i un problema social.

El sector comercial també és molt important, i a partir de l'ingrés a la CEE van augmentar sensiblement les exportacions, sobretot a França, Alemanya, Itàlia, Portugal i el Regne Unit.