Materials d'estudi
.
2. La Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
2.1. L'Estatut d'Autonomia
Els parlamentaris catalans es van reunir a Sau (Osona) per redactar el projecte d'Estatut, que es va presentar a les Corts espanyoles perquè l'aprovessin. Després d'algunes retallades, el 25 d'octubre de 1979 va ser aprovat pel poble català i ratificar en referèndum.
Acte de constitució de l'Assemblea de Parlamentaris Catalans. Font: Parlament de Catalunya.
L'Estatut de 1979 s'havia començat a elaborar després de la instauració de la democràcia i de l'entrada en vigor de la Constitució espanyola, moment en què es restableix provisionalment la Generalitat de Catalunya, l'any 1977. El conegut com a Estatut de Sau, en memòria del lloc on es va redactar, va ser aprovat pel poble de Catalunya mitjançant un referèndum el 25 d'octubre de 1979.
L'Estatut és la norma institucional bàsica. Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya.
L'Estatut de Catalunya reconeixia la Generalitat com la institució d'autogovern del país. Establia un parlament autònom de 135 membres el qual escolliria el president de la Generalitat. L'estatut donava planes competències en matèria d'educació i sanitat, però en reservava moltes d'altres per a l'estat; així mateix establia un règim de finançament de caire comú, diferent del règim especial del què gaudien el País Basc i Navarra.