Materials d'estudi
.
1. La Transició. Aspectes generals
1.1. La transició a Catalunya
Les forces polítiques a Catalunya, a la mort de Franco, es trobaven organitzades en l'Assemblea de Catalunya i també en una coordinadora de partits polítics. Alhora, un fort moviment popular naxia en tots els àmbits. Associacions culturals, de mestres, sindicats, etc. Protagonitzaren un esclat reivindicatiu, cultural i de mobilitzacions que durà fins el 1979.
Especialment, el període que va des de la mort de Franco fins al retorn del president Tarradellas, el 23 d'octubre de 1977, fou un període de grans mobilitzacions polítiques i sindicals. Manifestacions per l'amnistia, vagues generals i finalment la gran manifestació de l'Onze de Setembre de 1977.
Durant aquest període, els principals partits polítics van anar teixint el consens autonomista, i van plantejar reivindicacions comunes tant en matèria de llibertats polítiques i sindicals, com la reclamació de l'amnistia i el restabliment de la Generalitat i d'un estatut d'autonomia.
El 23 d'octubre de 1977, Adolfo Suárez, veient que la solució de la situació a Catalunya passava inexorablement per l'atorgament d'un cert grau d'autogovern, va permetre el retorn del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. A partir d'aquell moment es va restaurar la Generlaitat com a institució però sense cap competència, a l'espera del que digués la Constitució. Per sostenir financera i administrativament la Generalitat restaurada, es va nomenar a Tarradellas també com a president de la diputació de Barcelona.
El president Tarradellas saluda al balcó del palau de Sant Jaume. Font: CCMA
Amb la possibilitat oberta per la constitució de crear comunitats autònomes, s'inicià el procés de redacció d'un estatut d'autonomia, que finalment s'aprovaria primer en referèndum i posteriorment (i després de retallades) a les Corts l'any 1979. Amb l'aprovació de l'estatut s'iniciava el procés de convocatòria de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.
FONTS:
Discurs de Josep Tarradellas
"Ciutadans de Catalunya:
Ja sóc aquí. Ja soc aquí.
Ja sóc aquí per treballar amb vosaltres per una Catalunya pròspera, democràtica i plena de llibertat. Ja sóc aquí per tal que aquesta Catalunya es posi a treballar més que mai per fer-se ben forta i ben pròspera, i sigui un exemple també per altres pobles d'Espanya. Ja sóc aquí, ciutadans de Catalunya, per fer més forta que mai la unitat que s'ha fet en les hores difícils de la nostra lluita i que ens ha portat el triomf. Ja sóc aquí juntament amb tots els catalans i no catalans, que durant tants i tants anys han lluitat per poder arribar algun dia a aquest esclat de joia i entusiasme, perquè puguem fer encara, com he dit abans, més pròspera i més forta la nostra Catalunya.
Ciutadans de Catalunya, permeteu-me que us demani en aquests moments de joia també tinguem la serenitat de reflexionar i de veure les greus responsabilitats que cauen sobre nosaltres. Creiem que aquest triomf que hem tingut ha estat possible gràcies al sacrifici de tants i tants ciutadans que han donat la seva vida per Catalunya. Ciutadans de Catalunya, voldria que en aquests moments de joia i responsabilitat penséssiu que tenim altres deures fora de Catalunya. Nosaltres hem de ser l'avançada del benestar, de la prosperitat i de la democràcia de tots els pobles d'Espanya.
Permeteu-me, per acabar, que us digui que del fons del meu cor surt el més profund reconeixement per la vostra fidelitat , per la nostra fe en el nostre poble, en la llibertat i en la democràcia. Gràcies, mercès a tots. ¡Visca Catalunya!”
Discurs del president Josep Tarradellas en el moment de la seva arribada a Catalunya, 23 d'octubre de 1977,
Per saber-ne més:
Altres veus de la Transició: Àudios. Fonts i testimonis
Retorn de Tarradellas: 40 anys del retorn del president de la Generalitat a l'exili