Materials d'estudi
.
2. La Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
Desprès de les eleccions de 1977, va ser necessari prop d'un any i mig per elaborar i aprovar el text constitucional. La constitució de 1978 va ser fruit d’un consens. Els principals grups polítics van arribar a uns acords, en reunions extraparlamentàries i en discussions públiques a les Corts que van fer possible imaginar que arribessin al govern qualsevol partit o coalició, de dretes o d’esquerres, disposats a respectar el principi democràtic i el marc constitucional.
Com a punt de partida es va encarregar un esborrany a una ponència formada per membres de la Comissió d’Afers Constitucionals i Llibertats Públiques dins del Congrés dels Diputats, amb membres dels principals partits d’aquesta cambra: un de la dreta més conservadora, Manuel Fraga, tres del centre-dreta (UCD), un del PSOE, un dels nacionalistes catalans (que també representava informalment als nacionalistes bascos) i un pel partit comunista, que era membre del partit dels comunistes catalans, el PSUC.
El govern de la UCD defensava una constitució de molts pocs articles, oberta a un desenvolupament posterior mitjançant lleis que elaboraria, es clar, el govern. I aquest govern seria del seu partit donat que havien estat clars guanyadors de les eleccions. L’esquerra i els nacionalistes van preferir una constitució més llarga on poguessin assegurar els drets i llibertats personals i col·lectius d’una societat democràtica avançada, i finalment aquesta va ser la norma que es va imposar.
Membres de la ponència constitucional del Congrès. Font: CIDEAD
Va existir al mateix temps un intens debat públic que va tenir alguna incidència en la feina dels redactors de la constitució, que, teòricament, treballaven a porta tancada. Al primer avantprojecte que va arribar a les Corts procedent de la Comissió van ser presentades més de 3.000 esmenes per part dels diferents grups parlamentaris.
Hi va haver tres punts de debat fonamentals:
- El Títol I, sobre els drets i deures fonamentals dels ciutadans
- El sistema electoral
- El debat sobre les comunitats autònomes i el grau de descentralització de l’estat.
En algun cas, va ser necessari formar noves ponències que treballessin un altre cop fora dels debats parlamentaris i amb inclusió de grups que havien quedat fora en la configuració de la ponència inicial.
Quan la constitució es va debatre al ple del Congrés, encara restaven 187 esmenes per discutir. Tots els grups van aprovar finalment el text consensuat menys el PNV, els dos diputats del qual van votar en contra perquè no trobaven prou recollits els drets nacionals d’Euskadi.
Desprès d’una nova discussió al Senat, la Constitució va ser aprovada el 31 d’octubre de 1978 i sotmesa a referèndum el dia 6 de desembre. Un cop aprovada, amb un 67% de participació i un 88% de vots afirmatius, la Constitució va ser promulgada el dia 29 de desembre.
La llei més important que recull tots els deures i drets dels espanyols i estableix les regles del sistema democràtic. Aprovada l'octubre de 1978 pels diputats i senadors, i en referèndum pel poble espanyol el 6 de desembre 1978, i jurada pel Rei el 27 de desembre de 1978 i publicada al BOE (Boletín Oficial del Estado) el 29 de desembre de 1978
Esquema-resum amb les característiques de la Constitució espanyola i el funcionament dels poders de l'estat