Guia d'anàlisi i traducció
3. ANÀLISI SINTÀCTICA D'ORACIONS SIMPLES
3.2. Oracions simples predicatives
Oracions simples predicatives
3) TROBAR EL CD, si és que l’oració en té. Les oracions predicatives poden ser transitives (si porten CD) o intransitives (quan no duen CD). Si no tens del tot clar el que és un CD, et recomanem que revisis el subcapítol sobre el cas acusatiu (en funció de CD).
A efectes pràctics, cal recordar que el CD és un complement necessari perquè un verb transitiu tingui significat ple. Expliquem-ho amb un exemple: el verb portar és transitiu. Ningú no pot entrar en una habitació, mirar els que són dins i dir-los: “¡Hola, jo porto! Immediatament els interlocutors li demanarien “però, què és el que portes?”. Allò que es porta és el CD, i si aquest CD no és explicitat, l’oració queda incompleta en el seu significat.
D'altra banda, al diccionari i als lèxics el més habitual és que en l'entrada d'un verb, després de l'enunciat, s'indiqui si aquest és transitiu o intransitiu. Per exemple:
duco duxi ductum 3 tr: `portar'.
Per tant, el verb de l’oració que estem analitzat necessita un CD, que en llatí anirà en cas acusatiu. Els pas següent serà identificar-lo i traduir-lo.
|
Incola
|
insulae
|
rosas
|
puellae
|
saepe
|
ducit
|
|
Nom sg
(Subj)
|
Ac pl
(CD)
|
3 sg. pres. ind.
(V)
|
La traducció, fins aquí, és l’habitant porta roses.
|
Aprofitem l’avinentesa per fer esment d'un error força comú. En català, el CD pràcticament mai va introduït per la preposició a. Hem de dir jo estimo la Maria (CD) i mai *jo estimo a la Maria. Moltes vegades s’incorre en aquesta incorrecció per influx del castellà, que sí que exigeix l’ús de la preposició a davant d’un CD de persona (yo quiero a María; en canvi, yo quiero patatas, sense preposició perquè en aquest cas el CD no és una persona sinó una cosa).
Per completar l’explicació, afegim que els pocs casos en què la normativa catalana admet l’ús de la preposició a davant d’un CD de persona són els tres següents: (1) davant de pronom personal (el Joan m’estima a mi); (2) opcionalment davant d’alguns pronoms indefinits com ara tothom, ningú, etc; (3) també de manera opcional, en casos en què la preposició pugui desfer ambigüitats sintàctiques.
|
4) TROBAR EL CI, si és que n’hi ha cap. De fet, no són tants els verbs que poden dur un complement indirecte. L’elenc es limita a verbs de camps lèxics determinats com ara donar o no donar (oferir, atorgar, lliurar, negar, etc. ), portar (dur) , dir o ordenar (explicar, narrar, anunciar, aclarir, exigir, etc.) permetre o els seus antònims (impedir, prohibir, negar, etc.) i alguns altres.
Tornant a l’oració que estem analitzant, veiem que el verb portar podria dur un CI. Es tracta de cercar algun mot en datiu i comprovar si fa sentit com a CI. Recordem que, en català, el CI llatí s’ha de traduir precedit per la preposició a o per a. El substantiu puella, com possiblement ja saps, vol dir ‘noia’.
|
Incola
|
insulae
|
rosas
|
puellae
|
saepe
|
ducit
|
|
Nom sg
(Subj)
|
Ac pl
(CD)
|
Dat sg
(CI)
|
3 sg pres. ind.
(V)
|
Comprovem, ara, que aquest mot funcioni com a CI en la nostra traducció: l’habitant porta roses a la noia o l’habitant porta roses per a la noia.
5) BUSCAR ELS CC, si és que n’hi ha. Simplificant un xic les coses, es podria dir que els complements circumstancials poden ser:
– substantius en cas ablatiu.
– substantius precedits per una preposició, vagin en cas ablatiu o acusatiu.
– adverbis (que, recordem-ho, són mots invariables).
En l’oració que estem analitzant, veiem que hi ha un adverbi (saepe, que significa `sovint´) que fa de CC de temps, ja que respon a la pregunta quan.
|
Incola
|
insulae
|
rosas
|
puellae
|
saepe
|
ducit
|
|
Nom sg
(Subj)
|
Ac pl
(CD)
|
Dat sg
(CI)
|
Adverbi
(CCT)
|
3 sg pres. ind.
(V)
|
La traducció, fins aquí: l’habitant porta roses a la noia sovint. En aquest cas, i de fet moltes vegades, sembla que queda més ben situat l’adverbi a prop del verb: l’habitant sovint porta roses a la noia o bé l’habitant porta sovint roses a la noia.
Modifiquem una mica l’oració per incloure-hi un CC amb preposició.
|
Incola
|
e silua
|
rosas
|
puellae
|
saepe
|
ducit
|
|
Nom sg
(Subj)
|
Prep + Abl sg
(CCL)
|
Ac pl
(CD)
|
Dat sg
(CI)
|
Adverbi
(CCT)
|
3 sg pres. ind.
(V)
|
La traducció en aquest cas seria l’habitant sovint porta roses a la noia des del bosc.
6) BUSCAR ELS CN, si és que n’hi ha, i determinar a quin nom complementa cadascun d’ells. A l’oració queda per analitzar un substantiu (insulae, que significa ‘illa’). Sembla que es tracta d’un genitiu singular i, per tant, la seva funció serà la de complement del nom. El CN que en llatí s'expressa en genitiu, en català sempre va introduït per la preposició de, de manera que insulae s’ha de traduir com de l’illa.
El pas següent és determinar a quin substantiu complementa el genitiu. El més usual (sobretot si el que estàs traduint no és poesia) és que complementi a un nom contigu, situat bé al davant bé al darrere del genitiu. Haurem de decidir què fa més sentit, que complementi incola (‘l’habitant de l’illa’) o rosas (les roses de l’illa’). Sembla que la primera opció és la més raonable.
|
Incola
|
insulae
|
rosas
|
puellae
|
saepe
|
ducit
|
|
Nom sg
(Subj)
|
Gen sg
← (CN)
|
Ac pl
(CD)
|
Dat sg
(CI)
|
Adverbi
(CCT)
|
3 sg pres. ind.
(V)
|
7) TRADUIR L’ORACIÓ. Ja hem acabat l’anàlisi morfosintàctica de l’oració. Recapitulem el que hem fet fins ara:
a) L’anàlisi morfològica: hem determinat quins són els accidents gramaticals de cada mot:
· en el cas del verb: persona, nombre, temps i mode.
· en el cas dels substantius: cas, nombre (i també podríem haver-hi inclòs el gènere)
· en el cas dels mots invariables, hem precisat la seva categoria (adverbi, preposició, conjunció, interjecció).
b) L’anàlisi sintàctica: a sota de l’anàlisi morfològica, hem indicat quina funció sintàctica realitza cada mot dins l’oració.
Els pas següent és traduir l’oració al català. Com que l’ordre dels elements de l’oració en llatí de vegades pot resultar estrany si el reproduïm de manera idèntica en català, és recomanable que, en la nostra traducció,
· respectem l’ordre més “natural” de l’oració simple romànica, que és:
SUBJECTE + VERB + CD + CI + CC
· situem tot CN just darrere del nom que complementa.
· Si l’adverbi complementa al verb, el col·locarem al costat del verb. Igualment, si l’adverbi complementés un altre tipus de paraules (un adjectiu o un altre adverbi), caldria traduir-lo davant d’aquell mot.