3. ANÀLISI SINTÀCTICA D'ORACIONS SIMPLES

3.1. Oracions simples: subjecte i predicat

Oracions simples: subjecte i predicat



L’anàlisi i traducció passa sempre per tres fases:
 
a)      Anàlisi morfològica de les paraules del text.
b)      Anàlisi sintàctica: determinar les estructures que relacionen les paraules del text.
c)       Traducció.

Explicarem aquest procés fent l’anàlisi (morfològica i sintàctica) i traducció de la següent oració llatina: Incola insulae rosas puellae saepe ducit.
 
1)       TROBAR EL VERB DE L’ORACIÓ. En primer lloc hem de localitzar el verb i analitzar-lo morfològicament. Et recomanem que tanquis el verb amb un rectangle o el resaltis d'alguna altra manera.
 
Incola
insulae
rosas
puellae
saepe
ducit
3 sg. pres.ind.
(V)

ANÀLISI MORFOLÒGICA DEL VERB. Després d’identificar el verb, cal precisar en quina persona i temps verbal es troba conjugat. Per això, convé separar el verb en parts: lexema i morfemes. En posem tres exemples: ducebant, duxeras, ducit 

a)       Primer aïllem la desinència personal. Recorda que aquestes són

1a sing.
-m  / -o
2a sing.
-s
3a sing.
- t
1a pl.
- mus
2a pl.
- tis
3a pl.
- nt
Amb això, ja sabem el nombre i persona de la forma verbal:
duceba-
nt
duxera-
 s  
duci-
t
3 pl
2 sg
3 sg


b)      En segon lloc, aïllem l’arrel o tema verbal. Com sabràs, o com aprendràs més endavant, totes formes verbals es poden formar a partir de tres temes diferents. Els primers lexemes que estudiem són el d’infectum (propi pel present, imperfet i futur imperfet) i el de perfectum (que s’usa en la formació dels temps de perfet de tots els modes excepte el participi de perfet passiu). En el cas del verb duco (`portar´), el tema d’infectum és duc- i el tema de perfectum és dux-.

 
Duc-
eba
- nt
Dux-
era
- s
Duc-
i
- t
Lexema
Infectum
Lexema
Perfectum
Lexema
Infectum


c)       El tercer element de tota forma verbal són els morfemes que indiquen el temps i el mode. Se situen entre el lexema i la desinència personal (són, doncs, infixos). Aquests morfemes els anirem aprenent a mesura que estudiem els temps verbals en les primeres unitats del curs.
 
Duc-
eba
- nt
Dux-
era
- s
Duc-
i
-t
Lexema
Infectum
Morfema
Imperfet
indicatiu
Lexema
Perfectum
Morfema
Plusquamp.
indicatiu
Lexema
Infectum
Morfema
present
indicatiu


d)      Finalment, ajuntant les dades obtingudes de l’anàlisi de les tres parts constituents, ja tenim ja descripció morfològica de les formes verbals i podem traduir-les.
Duc-
eba
- nt
Dux-
era
- s
Duc-
i
-t
Lexema
Infectum
Morfema
Imperfet
indicatiu
3a pers.
plural
Lexema
Perfectum
Morfema
Plusquamp.
indicatiu
2a pers.
singular
Lexema
Infectum
Morfema
present
indicatiu
3a pers.
singular
3a pers. pl. de l’imperfet d’indicatiu: portaven
2a pers. sing del plusquamperfet d’indicatiu: havies portat.
 
3a pers. sing del present d’indicatiu: porta


2)       TROBAR EL SUBJECTE DE L’ORACIÓ. Per trobar el subjecte de l’oració hem de tenir en compte dues qüestions:


·         En les oracions amb verb personal, el subjecte sempre va en cas nominatiu.
·         El subjecte i el verb sempre han de concertar en nombre (singular o plural).


Per tant, i seguint amb l’exemple de l’oració que estem analitzant, cal trobar un mot en nominatiu singular (recordem que el verb ducit és singular) que pugui fer de subjecte.


Incola
insulae
rosas
puellae
saepe
ducit
Nom sg
(Subj)
3 sg pres. ind.
(V)

Incola
vol dir habitant. Fins aquí, doncs, podem traduir l’habitant porta.
 


ATENCIÓ: Com també succeeix amb el català, el castellà i un bon plegat de llengües romàniques (en aquest cas no s’inclouria el francès), el llatí té un sistema de flexió verbal d'una tal complexitat que les formes verbals ja solen indicar per elles mateixes quina és la persona i el nombre del subjecte que fa l’acció. Si diem porto (cat.), llevo (cast.) o duco (llatí), la mateixa forma ja precisa que el subjecte és la primera persona del singular i això fa que no sigui necessari utilitzar el pronom personal jo per aclarir aquesta qüestió. En canvi, fixem-nos que tant l’anglès com el francès demanarien en casos anàlegs l’ús del pronom subjecte, entre d’altres raons per determinar qui és efectivament el subjecte: les formes verbals bring o porte (en francès, especialment a nivell oral) no proporcionen indicacions gaire precises sobre quina persona i nombre té el subjecte si aquest no s’explicita.
Dit tot això, i retornant al llatí, cal recordar que moltes vegades l’oració pot no tenir subjecte implícit, especialment quan el subjecte sigui una persona diferent a la tercera.



Arribats en aquest punt, convé observar si el verb de l’oració és copulatiu (és a dir, una forma del verb sum) o predicatiu (qualsevol altre verb diferent a sum). 


Segons la natura del verb, has de consultar un dels dos següents subcapítols: