Guia d'anàlisi i traducció
2. ADJECTIUS I COMPLEMENTS DE NOM
2.2. Genitius CN en estructura de pont
Genitius CN en estructura de pont
En llatí és força habitual trobar un genitiu (CN) situat enmig de:
a) un sintagma nominal constituït per un substantiu i l'adjectiu que el complementa;
b) un sintagma preposicional constituït per una preposició i un sintagma nominal.
Veiem exemples de tots dos casos.
A) CN enmig d’un sintagma nominal. Prenem com exemple el sintagma nominal regina bona (‘la reina bona’), format per un substantiu (regina) i per un adjectiu que hi concerta i el complementa (bona). Si volem afegir un CN en genitiu al sintagma (per exemple, insulae, ‘de l’illa’), podem situar-lo:
-
-
- Al davant del sintagma: insulae regina bona o insulae bona regina.
-
-
-
- Al darrere del sintagma: regina bona insulae o bona regina insulae.
-
-
-
- Enmig del sintagma, és a dir, entre el substantiu i l’adjectiu (aquests dos col·locats en l’ordre que es vulgui). Aquest tipus d’estructura se sol anomenat “de pont”:
-
|
bona
|
insulae
|
regina
|
|
Gen sg →
|
Nom sg
|
En tots tres casos, s'ha de traduir la bona reina de l’illa.
B) CN enmig d’un sintagma preposicional. És una estructura semblant a la que acabem d’explicar. Per exemple, a la cabana del bosc (en llatí: in equival a la prep. "a", "cabana" es diu casa i silua significa "bosc"), a banda de poder mantenir el mateix ordre que en les llengües romàniques:
|
també podem trobar una estructura de pont en la qual el genitiu vagi inserit entre la preposició i el substantiu:
|
in
|
siluae
|
casa
|
|
prep
|
Gen sg →
|
Abl sg
|
En tots dos casos, la traducció serà idèntica: a la cabana del bosc.
Òbviament, el substantiu casa podria ser complementat per un o més adjectius. Veiem un darrer exemple:
|
in
|
siluae
|
casa parua
|
|
prep
|
Gen sg →
|
Abl sg
|
L’adjectiu femení parua significa ‘petita’. La traducció seria a la petita cabana del bosc.