Guia d'anàlisi i traducció
1. CASOS I FUNCIONS SINTÀCTIQUES
1.10. Acusatiu amb preposició (funció CC)
Acusatiu amb preposició (funció CC)
A més de ser el cas del CD, l’acusatiu també s’utilitza per construir alguns complements circumstancials, generalment precedit per una preposició. Per tant, quan davant d’un acusatiu hi hagi una preposició, aquest sintagma no serà mai un CD, sinó un CC.
D’altra banda, hi ha preposicions que sempre van amb ablatiu, algunes que sempre van amb acusatiu i d’altres que poden anar amb acusatiu o amb ablatiu (experimentant canvis més o menys rellevants en el seu significat). Així, la preposició in, que en ablatiu indica ubicació i es tradueix per a o en, en acusatiu marca direcció i es tradueix per a o cap a.
|
DOMINA
|
VENIT
|
IN INSVLAM
|
|
Nom sg
|
Prep. + Ac sg
|
|
|
(Subj)
|
(V)
|
(CC Lloc)
|
|
La senyora |
va |
cap a l’illa |
RECORDA: la pista és sempre la preposició! Quan vegis una preposició, independentment de si al seu darrere hi ha un acusatiu o un ablatiu, aquell nom sempre farà la funció de complement circumstancial (CC).