Guia d'anàlisi i traducció
1. CASOS I FUNCIONS SINTÀCTIQUES
1.9. Nominatiu (en funció d'atribut)
Nominatiu (en funció d'atribut)
El nominatiu, a banda de ser el cas del subjecte, s'empra també per a l’ATRIBUT (Atr).
L’atribut és un complement propi i exclusiu dels verbs copulatius. En llatí hi ha un únic verb copulatiu, el verb SVM, que pot significar tant ser com estar. L’atribut és el complement que expressa bé qui, què o com és bé com està el subjecte.
Així, les preguntes pertinents per identificar l'atribut són:
- Què o qui és el subjecte?
- Com és el subjecte?
- Com està el subjecte?
Fan funció d’atribut les paraules subratllades en les següent oracions:
- Jo sóc un mariner.
- Tu ets la Clàudia.
- La senyora és bona.
- L'esclava no està feliç.
En llatí, aquestes oracions serien:
|
TV
|
CLAUDIA |
ES
|
|
Nom sg
|
Nom sg
|
|
|
(Subj)
|
(Atr)
|
(V)
|
|
EGO
|
NAVTA |
SVM
|
|
Nom sg
|
Nom sg
|
|
|
(Subj)
|
(Atr)
|
(V)
|
|
DOMINA
|
EST
|
BONA
|
|
Nom sg
|
Nom sg
|
|
|
(Subj)
|
(V)
|
(Atr.)
|
|
SERVA NON
|
EST
|
LAETA
|
|
Nom sg adv
|
Nom.sg
|
|
|
(Subj)
|
(V)
|
(Atr)
|