Guia d'anàlisi i traducció
1. CASOS I FUNCIONS SINTÀCTIQUES
1.8. Vocatiu
Vocatiu
L’últim cas que queda per explicar és el vocatiu. Habitualment, en els paradigmes de flexió nominal s’acostuma a presentar-lo en segon lloc, just després del nominatiu; i val a dir que en llatí gairebé sempre té la mateixa terminació que el nominatiu (l’única excepció la trobarem quan estudiem els substantius de nominatiu –us de la 2a declinació).
És el cas de l’APEL·LACIÓ, és a dir, s’usa per adreçar-se directament a l’interlocutor o als interlocutors pel seu nom o per un apel·latiu que l’identifica. Als textos escrits, el vocatiu sol dur una coma al seu darrere, i de vegades va precedit per la interjecció O (que més o menys equivaldria al nostre Oh).
|
DOMINA
|
AVDI !
|
|
Voc sg
|
|
|
(Apel)
|
(V)
|
|
Senyora, |
escolta! |
|