1. CASOS I FUNCIONS SINTÀCTIQUES

1.7. Genitiu

Genitiu


La funció principal del cas genitiu és fer de complement del nom (abreujat: CN).

Per traduir un genitiu al català cal que:

  • posis davant del nom la preposició de
  • cerquis aquell substantiu al qual complementa (normalment estarà al seu costat: sigui just al seu davant, sigui just al darrere) i col·loquis el CN just al seu darrere.



Fixa't en els següents exemples, en què el segon mot (en negreta) és un complement del nom:

  •  insula dominae → l'illa de la senyora
  • casa seruae → la cabana de l'esclava


Trobaràs que tot sovint aquest complement expressa una relació de possessió o pertinença.


Per als mots de la primera declinació la terminació de genitiu singular és –AE. Per tant, en llatí, L'ILLA DEL MARINER es diria NAVTAE INSVLA o INSVLA NAVTAE.

D’altra banda, el genitiu pot complementar un nom declinat en qualsevol cas (el cas d’aquest nom sempre dependrà de la funció sintàctica que realitzi dins l’oració).


Veiem-ne dos exemples:

DOMINA

 

AMAT

  FILIAM 

NAVTAE

Nom sg

 

 

    Ac sg

 Gen sg

         (Subj)

 

  (V)

    (CD)

← (CN)

 

 

 

 

 

      La senyora

 

estima

la filla

del mariner

 

 

 

 

 

 

DOMINA

INSVLAE

SCRIBIT

PENNA 

COLVMBAE

Nom sg

 Gen sg

 

  Abl sg

   Gen sg

(Subj)

← (CN)

      (V)

(CC Ins)

←  (CN)

 

 

 

 

 

La senyora

de l’illa

escriu

amb una ploma

de colom