Guia d'anàlisi i traducció
1. CASOS I FUNCIONS SINTÀCTIQUES
1.7. Genitiu
Genitiu
La funció principal del cas genitiu és fer de complement del nom (abreujat: CN).
Per traduir un genitiu al català cal que:
- posis davant del nom la preposició de
- cerquis aquell substantiu al qual complementa (normalment estarà al seu costat: sigui just al seu davant, sigui just al darrere) i col·loquis el CN just al seu darrere.
Fixa't en els següents exemples, en què el segon mot (en negreta) és un complement del nom:
- insula dominae → l'illa de la senyora
- casa seruae → la cabana de l'esclava
Trobaràs que tot sovint aquest complement expressa una relació de possessió o pertinença.
Per als mots de la primera declinació la terminació de genitiu singular és –AE. Per tant, en llatí, L'ILLA DEL MARINER es diria NAVTAE INSVLA o INSVLA NAVTAE.
D’altra banda, el genitiu pot complementar un nom declinat en qualsevol cas (el cas d’aquest nom sempre dependrà de la funció sintàctica que realitzi dins l’oració).
Veiem-ne dos exemples:
DOMINA |
|
AMAT |
FILIAM |
NAVTAE |
Nom sg |
|
|
Ac sg |
Gen sg |
(Subj) |
|
(V) |
(CD) |
← (CN) |
|
|
|
|
|
La senyora |
|
estima |
la filla |
del mariner |
|
|
|
|
|
DOMINA |
INSVLAE |
SCRIBIT |
PENNA |
COLVMBAE |
Nom sg |
Gen sg |
|
Abl sg |
Gen sg |
(Subj) |
← (CN) |
(V) |
(CC Ins) |
← (CN) |
|
|
|
|
|
La senyora |
de l’illa |
escriu |
amb una ploma |
de colom |
|
|
|
|
|