Guia d'anàlisi i traducció
1. CASOS I FUNCIONS SINTÀCTIQUES
1.5. Datiu
Datiu
El datiu és principalment el cas del COMPLEMENT INDIRECTE (CI).
El complement indirecte indica la persona, conjunt de persones o entitat que resulta beneficiat o perjudicat per l’acció verbal. En català, va precedit per la preposició a o, de vegades, per a.
Per reconèixer-lo, podem fer servir la següent pregunta: A QUI o PER A QUI + VERB + SUBJECTE + CD (en cas que l’oració tingui un CD)?
A més, si és singular, en català sempre es pot substituir pel pronom feble li.
Exemple:
- A l’oració “la senyora dóna una rosa a la noia”, el complement indirecte serà LA NOIA. La pregunta pertinent seria: “a qui o per a qui la senyora dóna una rosa?”; i la resposta, “la noia”.
- D'altra banda, la substitució pronominal ens ratifica que es tracta d'un CI: "la senyora li (=a la noia) dóna una rosa".
La terminació del datiu singular de la primera declinació és –AE; de manera que l’oració anterior en llatí seria
|
DOMINA
|
DAT
|
ROSAM
|
PVELLAE
|
||
|
Nom sg
|
Ac sg
|
Dat sg
|
|||
|
(Subj)
|
(V)
|
(CD)
|
(CI)
|
||
|
La senyora |
dóna |
una rosa |
a la noia |
||
ATENCIÓ: Recorda que en llatí –AE és un diftong. Les dues síl·labes s'han de pronunciar d’un sol cop de veu. Per tant, hem de llegir pu-é-llae (amb la tònica sobre la primera –e), i mai *pu-e-llá-e.