Apunts de llengua del Lliurament 3

Ja t'hauràs adonat que en llatí no existeix cap participi del verb copulatiu sum. La inexistència d'aquest participi porta el llatí a admetre una estructura que es coneix amb el nom d'ablatiu absolut ^[1]. Consisteix en dos noms (substantiu, adjectiu o pronom) en cas ablatiu, un que funciona com a subjecte i un altre com a atribut d'una participi copulatiu implícit. Per tant, l'ablatiu absolut en darrer terme és una estructura de participi absolut amb un verb copulatiu que no hi apareix, però fàcilment se sobreentén.

Quan traduïm l'ablatiu absolut, el més simple serà introduir el verb copulatiu (fer-lo explícit). Per exemple, l’ablatiu absolut Cicerone consule es pot traduir:

• Com un participi absolut català, restituint el verb copulatiu esser: “Essent cònsol Ciceró”,
• Per una subordinada adverbial temporal: “Quan era cònsol Ciceró”.

A la pàgina 10 del document  Breu manual per a l'anàlisi d'oracions llatines (amb exemples) tens un exemple d'anàlisi d'una frase amb clàusula d'ablatiu absolut.

NOTA:

[1] Quan es consulten algunes gramàtiques i llibres de text de llatí, s'observa que hi ha força confusió en l'ús dels termes participi absolut i ablatiu absolut. Moltes vegades són emprats com a sinònims. En aquest curs, usarem la denominació participi absolut per als casos en què l'estructura compti efectivament amb un participi, i reservarem l'etiqueta d'ablatiu absolut per a les construccions que estem estudiant en aquest capítols (sense participi explícit).