Apunts de llengua del Lliurament 3

En aquests apunts trobaràs la teoria sobre el participi llatí que has d'estudiar en el tercer lliurament. Els continguts s'organitzen en els següents capítols:

2. Morfologia: participi de present actiu

3. Morfologia: participi de perfet 

4. Sintaxi: participi concertat

5. Sintaxi: participi substantivat

6. Sintaxi: participi absolut

6.1. Ablatiu absolut (sense participi explícit)

7. Quadre sinòptic: formes, usos i traducció del participi llatí

Definició de participi

Tant el català com el castellà han perdut aquest participi ^[1]. En canvi, en llatí, es podia construir el participi present de pràcticament tots els verbs amb flexió en la veu activa.

Formalment, el participi de present era un adjectiu d'una terminacions de tipus parisil·làbic. Segueix, doncs, la flexió d'un adjectiu com prudens -ntis (vid. el capítol 3a classe: adjectius d'una terminació del recurs  Repàs de Llatí I: declinacions i conjugacions). Com a exemple, tot seguit tens la flexió sencera del participi de present actiu amans -ntis, del verb amo (1a conjugació).

Els verbs llatins construeixen el participi de perfet a partir del tema de supí. Aquest tema s'aïlla traient la terminació -um de la tercera forma de l'enunciat. El participi de perfet s'obtindrà afegint a aquest tema les terminacions pròpies dels adjectius de la primera classe en -us -a -um.

Alguns exemples:

Amo amaui amatum (1) → p.p. ^[1] amatus -a -um ('estimat -da').

Do dedi datum (1) → p.p. datus -a -um ('donat -da').

Moneo monui monitum (2) → p.p. amatus -a -um ('estimat -da').

Lego legi lectum (3) → p.p. lectus -a -um ('llegit -da').

Capio cepi captum (3 mixta) → p.p. captus -a -um ('llegit -da'). 

NOTA:

[1] p.p.p (o ppp) = participi de perfet passiu.

A nivell funcional, anomenarem concertat tot participi que concerti en cas, nombre i gènere amb un substantiu el qual realitza una funció sintàctica pròpia dins una oració ^[1]. 

Pel que fa a la seva traducció, difereix segons si es tracta d'un participi de present o de perfet:

• Participi de present concertat. 
  • Normalment, la traducció més correcta i més simple és per una oració de relatiu en veu activa:

Aeneas tres ceruos litore errantes prospicit.

Traducció: "Eneas veu tres cèrvols que vaguen per la platja" ^[2].

• • Algunes vegades pot funcionar bé si traduïm el participi per un gerundi:

Venit ad me hic homo clamans.

Traducció: "Aquell home va venir cridant-me" ^[3].

• Participi de perfet concertat: el més senzill sempre és traduir-lo per un participi català ^[4]:
  
  

Aeneas tres ceruos litore relictos prospicit.

Traducció: "Eneas veu tres cèrvols abandonats a la platja" ^[5].

NOTES:

[1] Una manera més senzilla de definir el participi concertat és per exclusió: en direm concertat de tot participi que ni està substantivat ni és absolut.

[2] Anàlisi de l'oració llatina: Aeneas (nom. sg., funció: Subj. de prospicit), prospicit (3a pers. sg. del present d'indicatiu del verb prospicio, 'veu'), ceruos (ac. pl. masc., funció: CD de prospicit). El CD ceruos és complementat pel participi de present concertat errantes (ac. pl. masc., igual que ceruos), 'que vaguen, que van errants'. Finalment, i per mor de la seva naturalesa verbal, aquest participi té al seu torn un complement circumstancial de lloc, que precisa l'indret on el cérvols vaguen: in litore (prep. + abl. sg.; 'a la platja'). L'anàlisi seria òptima si hom precisés que errantes és un complement predicatiu de ceruos; de tota manera, aquest detall (que val també per als participis dels dos  exemples posteriors) és, per ara, obviable.

[3] Anàlisi de l'oració llatina: El verb principal és uenit (3a pers. sg perfet d'indicatiu del verb uenio, 'va venir') i té un complement circumstancial de direcció (ad me, prep. + ac. del pronom personal de 1a pers. del singular; 'a mi, cap a mí'). El subjecte de uenit és el sintagma format pel demostratiu hic i el substantiu homo (tots dos mots són nom. sg. masculí). Aquest subjecte és complementat per un participi concertat, clamans (nom. sg. masc. del part. pres. actiu del verb clamo; 'que crida, cridant'). 

[4] De vegades també es pot traduir per una oració de relatiu en veu passiva i temps perfet. Així, l'oració que tot seguit aportem com exemple, també es traduiria "Eneas veu tres cérvols que han estat abandonats a la platja". Tot amb tot, et recomanem triar sempre l'opció més simple i traduir el p.p.p llatí per un participi català.

[5] Anàlisi de l'oració llatina: Aeneas (nom. sg., funció: Subj. de prospicit), prospicit (3a pers. sg. del present d'indicatiu del verb prospicio, 'veu'), ceruos (ac. pl. masc. , funció: CD de prospicit). El CD ceruos és complementat pel participi de passat  concertat relictos (ac. pl. masc., com ceruos), 'deixats, abandonats'. De nou, el participi té un complement propi: in litore (prep. + abl. sg., funció: CCL; 'a la platja').

S'ha definit el participi com un adjectiu verbal. Això explica que els participis, com qualsevol adjectiu, pugui ser substantivats ^[1]. Succeeix quan el participi no concerta explícitament amb cap nom. 

El participi substantivat es tradueix igual que el concertat, però introduït per l'article determinat català ('el / la / els / les'). És a dir:

• Participi de present substantivat: article determinat + oració de relatiu en veu activa:

Video ad nos uenientes.

Traducció: "Veig els que vénen a nosaltres" ^[2].

• Participi de perfet substantivat:  article determinat + participi català:
  
  

Video a Germanis uictos.

Traducció: "Veig els vençuts pels germànics" ^[3].

Repara que en tots dos exemples el participi du complements propis: uenientes ad nos (CC de direcció); uictos a Germanis (complement agent).

El participi absolut és una estructura sintàctica que no forma part de l'oració principal, sinó que constitueix una clàusula independent ^[1] amb la qual s'expressa alguna circumstància que afecta al verb de l'oració principal. Equival, per tant, a una oració subordinada adverbial. 

En llatí, un participi absolut ha de contenir obligatòriament aquests dos constituents:

• Un participi (de present o perfet) en cas ablatiu.
• Un nom en ablatiu amb el qual concerta el participi en cas, nombre i gènere. Aquest nom fa la funció sintàctica de subjecte del participi.

A banda d'aquests dos formats necessaris, un participi absolut pot incloure altres complements sigui verbals (referits, per tant, al participi) sigui nominals (en aquest cas, seleccionats pel nom/subjecte) ^[2].

Traducció del participi absolut

• Quan el participi és de present, es pot traduir:

a) Per un gerundi simple + substantiu (subjecte agent) ^[3].

b) Per una subordinada adverbial temporal que expressi simultaneïtat.

 
Exemples:      

a) Regnante Romulo, ... Traducció: "Regnant Ròmul,..."

b) Regnante Romulo, ... Traducció: "Mentre regna ^[4] Ròmul"...

• Quan el participi és de perfet, la manera més simple de traduir-lo és per un participi + substantiu (subjecte pacient) ^[5].

Exemple:

• • Vrbe capta, ... Traducció: "Conquerida la ciutat,...." ^[6]

Ves a la pàgina 10 del document  Breu manual per a l'anàlisi d'oracions llatines (amb exemples) i fes un cop d'ull als exemples d'anàlisi de frases amb participi absolut que allí trobaràs.

NOTES:

[1] Absolutus en llatí vol dir 'deslligat', i fa al·lusió a aquesta independència de la clàusula participial en relació a l'oració principal.

[2] S'entendrà més fàcilment a partir d'un exemple en català. A la frase Conquerida la ciutat, tots els habitants van ser reduïts a l'esclavatge, la clàusula Conquerida la ciutat és un participi absolut. Comprovem, en primer lloc, que certament es tracta d'una estructura sintàcticament independent de l'oració principal. També és evident que expressa una circumstància que afecta a l'acció del verb principal (fixa't que podríem substituir la clàusula participial per una subordinada adverbial: Conquerida la ciutat = "un cop conquerida la ciutat", etc.). Pel que fa a l'estructura sintàctica interna del participi absolut, hi són presents els dos formants bàsics: un participi (conquerida) i un substantiu que li fa de subjecte (la ciutat; en aquest cas, subjecte pacient, donat que el participi de perfet  pertany a la veu passiva). Finalment, a aquests formants mínims es podrien afegir uns altres: complements verbals del participi (Conquerida la ciutat de nit pels enemics; de nit seria CC de temps i pels enemics complement agent) i complements nominals del substantiu ciutat (Conquerida la ciutat dels colons; dels colons és CN de ciutat).

[3] Com que aquest participi pertany a la veu activa, el nom en ablatiu que l'acompanya li fa de subjecte agent. Repara en l'exemple que aportem: Ròmul és qui fa l'acció de regnar; per tant, n'és el subjecte agent.

[4] El participi de present no obliga a fer servir en la subordinada un verb en temps present, sinó un temps que sigui contemporani al de l'oració principal. És a dir, un mateix participi de present es traduiria per verbs verbals diferents segons quin sigui el temps del verb de l'oració principal. Per exemple: "Quan arriba Ròmul, el poble l'aclama" (arriba està en present igual que el verb aclama); "Quan arribava Ròmul, el poble l'aclamava" (en aquest cas, tots dos temps són pretèrit imperfet d'indicatiu).

[5] Fixa't que, en aquest cas, el subjecte de la construcció absoluta és pacient, ja que el participi de perfet pertany a la veu passiva. A l'exemple: la ciutat rep l'acció de ser capturada, i no pas la duu a terme.

[6] També es pot traduir per un gerundi perfet passiu ("Havent estat conquerida la ciutat") o per una subordinada adverbial temporal que expressi anterioritat i el verb de la qual estigui en veu passiva ("Quan va ser/ havia estat / hagué estat conquerida la ciutat"). Amb tot, et recomanem la traducció "Conquerida la ciutat" que, de fet, una estructura de participi absolut en català. 

Ja t'hauràs adonat que en llatí no existeix cap participi del verb copulatiu sum. La inexistència d'aquest participi porta el llatí a admetre una estructura que es coneix amb el nom d'ablatiu absolut ^[1]. Consisteix en dos noms (substantiu, adjectiu o pronom) en cas ablatiu, un que funciona com a subjecte i un altre com a atribut d'una participi copulatiu implícit. Per tant, l'ablatiu absolut en darrer terme és una estructura de participi absolut amb un verb copulatiu que no hi apareix, però fàcilment se sobreentén.

Quan traduïm l'ablatiu absolut, el més simple serà introduir el verb copulatiu (fer-lo explícit). Per exemple, l’ablatiu absolut Cicerone consule es pot traduir:

• Com un participi absolut català, restituint el verb copulatiu esser: “Essent cònsol Ciceró”,
• Per una subordinada adverbial temporal: “Quan era cònsol Ciceró”.

A la pàgina 10 del document  Breu manual per a l'anàlisi d'oracions llatines (amb exemples) tens un exemple d'anàlisi d'una frase amb clàusula d'ablatiu absolut.

NOTA:

[1] Quan es consulten algunes gramàtiques i llibres de text de llatí, s'observa que hi ha força confusió en l'ús dels termes participi absolut i ablatiu absolut. Moltes vegades són emprats com a sinònims. En aquest curs, usarem la denominació participi absolut per als casos en què l'estructura compti efectivament amb un participi, i reservarem l'etiqueta d'ablatiu absolut per a les construccions que estem estudiant en aquest capítols (sense participi explícit).

Morfologia del participi llatí

Usos i traducció

Observació: En els exemples del participi absolut, fem notar que és força usual que el participi de present dels verbs transitius dugui un complement directe (homine urbem uidente: "veient l'home la ciutat,..) i el participi de perfet passiu rebi un complement agent (homine ab amicis viso: "vist l'home pels amics", "havent estat vist l'home pels amics").