Vocabulari Llatí - Català
Vocabulari Llatí - Català - Sense signes de vocal llarga i breu
V (min."u")
ualeo ualui — (2, intr.): ésser fort o vigorós; estar o trobar-se bé, estar sa i estalvi
uariabilis -e: variable
uarius -a -um: vari, variat, divers; variable
uasto 1 (tr.): devastar, arrasar
ubi: (adv.) on, en una situació què; (conj. temporal) quan;
ubi simul: tan bon punt, així que;
ubi... tum...: quan... aleshores...
uenēnum -i (n.): verí
ueni, pf. de uenio
uenio uēni uentum (4, intr.): anar, venir
Venus Veneris (f.): Venus [deessa]
uerbero (1, tr.): assotar, colpejar, pegar
uerbum -i (n.): paraula, mot
uerus -a -um: veritable, vertader
uesper -eri (m.): la tarda; el vespre
uespere, loc. de uesper, amb funció adverbial: a / per la tarda, al vespre
Vesta -ae (f.): Vesta [deessa]
uester -tra -trum: vostre (adj. / pron. poss. de 2a pl.)
uetula -ae (f.): vella
uetulus -i (m.): vell
uetus ueteris: vell, antic
uentus -i (m.): vent
uia -ae (f.): camí, via
uici, pf de uinco
uictoria -ae (f.): victòria
uicus -i (m.): mas; barri; poble
uideo uidi uisum (2, tr.): veure
uilica -ae (f.) masovera
uilla -ae (f.): vil·la, casa de camp
uinco uici uictum (3, tr.): vèncer
uinculum -i (n.): grilló
uinum -i (n.): vi
uir uiri (m.): home; guerrer
uirga -ae (f.): vara
uirtus -ūtis (f.): valor, valentia; virtut
uisito (1, tr.): visitar
uita -ae (f.): vida
uitium -ii (n.): defecte, imperfecció, deformitat; vici [oposat a virtut]; falta, culpa
uiuo uixi uictum (3, intr.): viure
uiuus -a -um: viu; vivaç
Vlixes [o Vlisses] -is (m.) : Ulisses [l'heroi grec]
umbra -ae (f.): ombra
undecim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): onze
undecimus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): onzè
unus -a -um (adj. / pr. num. cardinal): un; (adj. / pr. indefinit) u, un, un de sol; únic
uociferans -ntis: vociferant (ppres. de uociferor)
uoco (1, tr.): anomenar
1 uolo (1, intr.): volar
2 uōlo uolŭi - (irr., tr. / intr.): voler, desitjar
uos (pr. pers. de 2a pl.): vosaltres
uos: nom. / voc. / ac.
uestri / uestrum: gen.
uobis: dat. / abl.
uox uocis (f.): veu; paraula.
uxor -oris (f.): esposa, muller
urbānus -a- um: urbà, propi de la ciutat; refinat, civilitzat
urbs urbis (f.): ciutat; urbs [especialment Roma]
usque (adv.): fins (a); usque ad / in (locució prepositiva): fins a
utilis -e: útil
utilitas -ātis (f.): utilitat
utinam (adv.): tant de bo
utor usus sum (3, dep., intr.): fer servir, utilitzar (CRV en ablatiu). inf. pres. uti
uulnero (1, tr.): ferir
uulnus uulneris (n.): ferida
uulpes uulpis (f.): guineu