V (min."u")

ualeo ualui  (2, intr.): ésser fort o vigorós; estar o trobar-se bé, estar sa i estalvi

uariabilis -e: variable

uarius -a -um: vari, variat, divers; variable

uasto 1 (tr.): devastar, arrasar

ubi: (adv.) on, en una situació què; (conj. temporal) quan; 

ubi simul: tan bon punt, així que; 

ubi... tum...: quan... aleshores...

uenēnum -i (n.): verí

ueni, pf. de uenio

uenio uēni uentum (4, intr.): anar, venir

Venus Veneris (f.): Venus [deessa]

uerbero (1, tr.): assotar, colpejar, pegar

uerbum -i (n.): paraula, mot

uerus -a -um: veritable, vertader

uesper -eri (m.): la tarda; el vespre

uespere, loc. de uesper, amb funció adverbial: a / per la tarda, al vespre

Vesta -ae (f.): Vesta [deessa]

uester -tra -trum: vostre (adj. / pron. poss. de 2a pl.)

uetula -ae (f.): vella

uetulus -i (m.): vell

uetus ueteris: vell, antic

uentus -i (m.): vent

uia -ae (f.): camí, via

uici, pf de uinco

uictoria -ae (f.): victòria

uicus -i (m.): mas; barri; poble

uideo uidi uisum (2, tr.): veure

uilica -ae (f.) masovera

uilla -ae (f.): vil·la, casa de camp

uinco uici uictum (3, tr.): vèncer

uinculum -i (n.): grilló

uinum -i (n.): vi

uir uiri (m.): home; guerrer

uirga -ae (f.): vara

uirtus -ūtis (f.): valor, valentia; virtut

uisito (1, tr.): visitar

uita -ae (f.): vida

uitium -ii (n.): defecte, imperfecció, deformitat; vici [oposat a virtut]; falta, culpa

uiuo uixi uictum (3, intr.): viure

uiuus -a -um: viu; vivaç

Vlixes [o Vlisses] -is (m.) : Ulisses [l'heroi grec]

umbra -ae (f.): ombra

undecim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): onze

undecimus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): onzè

unus -a -um (adj. / pr. num. cardinal): un; (adj. / pr. indefinit) u, un, un de sol; únic

uociferans -ntis: vociferant (ppres. de uociferor)

uoco (1, tr.): anomenar

uolo (1, intr.): volar

uōlo uolŭi - (irr., tr. / intr.): voler, desitjar

uos (pr. pers. de 2a pl.): vosaltres

uos: nom. / voc. / ac.

uestri / uestrum: gen.

uobis: dat. / abl.

uox uocis (f.): veu; paraula.

uxor -oris (f.): esposa, muller

urbānus -a- um: urbà, propi de la ciutat; refinat, civilitzat

urbs urbis (f.): ciutat; urbs [especialment Roma]

usque (adv.): fins (a); usque ad / in (locució prepositiva): fins a

utilis -e: útil

utilitas -ātis (f.): utilitat

utinam (adv.): tant de bo

utor usus sum (3, dep., intr.): fer servir, utilitzar (CRV en ablatiu). inf. pres. uti

uulnero (1, tr.): ferir

uulnus uulneris (n.): ferida

uulpes uulpis (f.): guineu