Vocabulari Llatí - Català

Instruccions per llegir els enunciats

Abreujaments emprats en aquest vocabulari

Heus ací un llistat dels abreujaments que es fan sevir en llatí per a l'anàlisi morfològica (de paraules aïllades) i per a l'anàlisi morfosintàctica (d'oracions):

1:  [verb de la] primera conjugació

2:  [verb de la] segona conjugació

3:  [verb de la] tercera conjugació

4:  [verb de la] quarta conjugació 

1a:  primera persona (d'un verb en forma personal: 1a sg o 1a pl)

2a:  segona persona (d'un verb en forma personal: 2a sg o 2a pl)

3a:  tercera persona (d'un verb en forma personal: 3a sg o 3a pl)

abl, o Abl:  [cas] ablatiu

acc, o Ac, o Acus:  [cas] acusatiu

ACT:  [veu] activa

adv:  adverbi

Apel:  apel·lació [funció sintàctica pròpia només del vocatiu]

Atr:  atribut

CAg:  [funció de] complement agent

card:  [adjectiu o pronom numeral] cardinal

CC:  [funció de] complement circumstancial

CD:  [funció de] complement directe

CI:  [funció de] complement indirecte

CN:  [funció de] complement del nom [funció sintàctica pròpia només del genitiu]

CP:  [funció de] complement predicatiu

conj:  conjunció

coord:  [conjunció] coordinant

CRèg:  [funció de] complement règim (o complement de règim verbal)

dat, o D.:  [cas] datiu

distr:  [adjectiu o pronom numeral] distributiu

f, o F: [gènere] femení

fut:  [temps] futur

gen, o G.:  [cas] genitiu

GER:  gerundi (forma nominal del verb)

GDiu:  gerundiu (forma nominal del verb)

impf:  [temps] pretèrit imperfet

IMP:  [mode] imperatiu

IND:  [mode] indicatiu

ind:  [adjectiu, pronom o adverbi] indefinit

INF:  infinitiu (forma nominal del verb)

int:   [adjectiu, pronom o adverbi] interrogatiu 

interj: interjecció

irr:  [verb] irregular

m, o M:  [gènere] masculí

n, o N:  [gènere] neutre

nom, o N.: [cas] nominatiu

num:  [adjectiu o pronom] numeral

OR:  oració

ord:  [adjectiu o pronom numeral] ordinal

PART:  participi (forma nominal del verb)

part:  partícula

PASS:  [veu] passiva

pers: [pronom] personal

pf:  [temps] pretèrit perfet

pl:  plural  (referit al cas d'una paraula declinable [subst, adj, pron o PART] o bé a la persona [1a, 2a o 3a] d'un verb en forma personal)

plpf:  [temps] pretèrit plusquamperfet

poss:  [adjectiu o pronom] possessiu

pp, o PART pf:  participi perfet (o passat)

ppres, o PART pres:  participi present

prep:  preposició

pres:  [temps] present

pron:  pronom

rel:  [(adjectiu,) pronom o adverbi] relatiu

sg:  singular (referit al cas d'una paraula declinable [subst, adj, pron o PART] o bé a la persona [1a, 2a o 3a] d'un verb en forma personal)

SUB:  [oració] subordinada

sub:  [conjunció] subordinant

SUBJ:  [mode] subjuntiu

Subj:  [funció de] subjecte

V:  verb

voc, o V.:  [cas] vocatiu

A

a / ab (prep d'abl.): de, des de; per (en la formació del complement agent)

ac (conj. cop.): i

acceptabilis -e: acceptable

accipio accēpi  acceptum (3 mixt., tr.): rebre

Achiui, -orum (m. pl.): els aqueus [o grecs]

acies aciei (f.): punxa, tall (d'una arma); disposició de les tropes, tropa

ad (prep. d'ac.): a, cap a (indica direcció)

aduenio adueni aduentum (4, intr.): arribar

aduersus -a- um: advers, contrari; aduersa res, situació desfavorable [secunda res, situació favorable]

adulterĭum -ii (n.): adulteri

aedifīco (1, tr.): edificar

aeger -gra -grum: malalt; dolorós, penós

Aegaeus -i (m.): Egeu [rei llegendari d'Aatenes]

aequālis -e: igual; just

āēr āeris (m.): aire

aestas -atis (f.): estiu

aestimo (1, tr.) estimar; considerar

Africānus -a -um: africà

ager agri (m.): camp [de conreu]

agricola -ae (m.): pagès, camperol

albus -a -um: blanc

Alexander -dri (m.): Alexandre [nom d'home]

aliēnus -a -um: aliè; de l’altre o d’un altre

alius -a -ud: altre, un altre, l’altre [gen. sg. alius; dat. sg., alii]

alo alui altum (o alitum) (3, tr.): nodrir, alimentar

Alpes Alpium (f. pl.): els Alps

alter altera alterum: l’un dels dos; (en una numeració) segon

altus -a -um: alt; elevat; il·lustre; profund; llunyà, antic

amīca -ae (f.): amiga [adjectiu (amicus -a -um) substantivat]

amicitia -ae (f.): amistat

amīcus -a -um: amic

amīcus -i (m.): amic [adjectiu (amicus -a -um) substantivat]

amo (1, tr.): amar, estimar

amoenus -a -um: agradós, plaent, amé

ancilla -ae (f.): esclava

anima -ae (f.): buf, aire, alè, principi vital, vida, ésser , ànima

animal -ālis (n.): animal

animus -i (m.): ànim; esperit

annus -i (m.): any

ante: (adv.) davant, abans; (prep. d' acus.): davant (de); abans (de)

antīquitas -ātis (f.): antiguitat, temps passat, noblesa

antīquus -a -um: antic

aper apri (m.): porc senglar

aperio aperui apertum (4, tr.): obrir

apis -is (f.): abella

appello (1, tr.): anomenar

appropinquo (1, tr.): apropar-se, aproximarse

apud (prep. d'ac.): al costat de, a la vora de; a prop de

aqua -ae (f.): aigua

aquila -ae (f.): àguila

ara -ae (f.): altar

aratrum -i (n.): arada

arbor  arboris (f.): arbre

argentum -i (n.): argent

Ariadna -ae (f.): Ariadna

arma -orum (n. pl.): armes

aro (1, tr.): llaurar

ars artis (f.): art

arx arcis (f.): ciutadella

at (conj. advers.): però

atque (conj. cop.): i

Athena -ae (f.): Atena

Athēnae -ārum (f. pl.): Atenes

Atheniensis -e: atenès

attente (adv.): atentament

auctor -ōris (m).: autor, responsable, inventor

audax -acis: audaç, atrevit, gosat

audio (4, tr./ intr.): sentir; escoltar

augeo auxi auctum (2, tr. / intr.): augmentar; créixer

Augustus -i (m.): August

auerto auerti auersum (3, tr.): desviar, apartar , allunyar

audio audīui (o audĭi) auditum (4, tr.): escoltar

auidus -a -um: àvid; cobejós

aurīga -ae (m.): auriga (conductor d'un carro)

aurum -i (n.): or

aut (conj. disjunt.): o

autem (conj. advers.): però; d'altra banda

autumnus -i (m.): tardor

auxi, pf. de augeo

auxilium -ii (n.): ajut, auxili

B

beātus -a -um: feliç, afortunat, benaurat

bellum -i (n.): guerra

bellus -a -um: bell

bibo bibi bibitum (3, tr.): beure

bonus -a -um: bo

breuis -e: breu, curt

Brutus -i (m.): Brutus [nom d'home]

bucca -ae (f.): boca

C

cado cecidi casum (3, intr.): caure; acabar-se; morir

caedo cecīdi caesum (3, intr.): colpejar, ferir; abatre; matar

Caesar -aris (m.): Cèsar [esp. Gai Juli Cèsar]

caelum -i (n.): cel

calcar, -aris (n.): pedra

calidus -a -um: calent; càlid

callidus -a -um: astut

Calpurnia -ae (f.): Calpúrnia [nom propi de dona]

candidus -a -um: blanc brillant, nítid; favorable; serè; lleial

cano cecini cantum (3, intr. / tr.): cantar

cantus -us (m.): cant

caper -pri (m.): boc

capillus -i (m.): cabell

capio cepi captum (3, tr.): agafar; capturar

captīuus -a -um: captiu

caput capitis (n.): cap

caritas -atis (f.): amor, caritat, tendresa

carmen carmĭnis (n.): poema

carpo -psi -ptum (3, tr): agafar; collir

carus -a -um: benvolgut

castellum -i (n): fortí, fortalesa; llogarret

castra -ōrum (n. pl.): campament (tot i que sigui plural, es tradueix en singular)

castus -a -um: cast

catena -ae (f.): cadena

Catilīna -ae (m.): Catilina (nom d'home; més informació sobre Luci Sergi Catilina, aquí)

cauea -ae (f.): cavitat, gàbia, càvea, filera

causidicus -i (m.): advocat

cecidi, pf. de cado

celo (1, tr.): amagar, ocultar

cedo cessi cessum (3): (intr.) anar-se'n, marxar; (tr.) concedir

cēna -ae (f.): sopar

censor -ōris (m.): censor; qui censura o critica

certe (adv.): certament, sens dubte

certus -a -um: decidit, segur, precís, assegurat

cicer , -eris (n.): cigró

Cicero -ōnis (m.): Ciceró [escriptor i polític romà]

cicūta -ae (f.): cicuta

cinis -eris (n.): cendres; despulles de mort

ciuis -is (m.): ciutadà

ciuitas -ātis (f.): ciutat

clarus -a -um: il.lustre

cliens -ntis (m.): client

cōdex -icis (m.): tauleta, llibreta, registre, escrit

collega -ae (m.): company; col·lega

collis -is (m.): turó

collōco (1, tr.): col·locar, posar, situar, disposar

condo -didi -dĭtum (3, tr.): fundar, establir

coniunx (o coniux) coniugis (m. / f.): cònjuge, espòs/-osa

coniuratio -ōnis (f.): conjuració

consilium -ii (n.): pla; consell

constituo -ui -ūtum (3, tr.): alçar, aixecar, constituir, construir, fundar, instituir, establir, organitzar, decidir

consul consulis (m.): cònsol

consūmo -sumpsi -sumptum (3,  tr.): consumir; gastar

contemplatīuus -a -um: contemplatiu

contemplo (1, tr.): examinar

continenter (adv.): continuament

contra (prep. d'ac.): contra

copia -ae: (f. sg.) gran quantitat, abundor, multitud; (f. pl.) tropes [d'un exèrcit]

copiōsus -a -um: copiós, abundant

coquus (o cocus) -i (m.): cuiner

Corinthus -i (f.): Corint [ciutat de Grècia]

Cornelia -ae (f.): Cornèlia [nom de dona]

cornu -us (n.): banya; ala, flanc (d’un exèrcit)

corona -ae (f.): corona

corpus corporis (n.): cos

cotidie, o cottidie (adv.): diàriament, cada dia

cras (adv.): demà

credibilis -e: creïble

credĭdi, pf. de credo

credo credĭdi credĭtum (3, tr.): creure; confiar

creo (1, tr.): crear; nomenar (aliquem regem, rei a algú)

cresco creui cretum (3, intr.): créixer; néixer

Creta -ae (f.): Creta

cibiculum -i (n.): habitació, dormitori

cubīle  -is (n.): cau

culīna -ae (f.): cuina

cultus -us (m.): conreu

cum (prep. d'abl.): amb

cupiditas -ātis (f.): ambició, desig

cupio -i(u)i -itum (3, tr.): desitjar

cur (adv. int.): per què?

curo (1, tr.): curar, guarir

curro cucurri cursum (3, intr.): córrer

custodio (4, tr.): custodiar, guardar, protegir

cyclop cyclōpis (m.): ciclop

D

Daedalus -i (m.): Dèdal

damnum -i (n.): dany, perjudici

de (prep. d'abl.): de [de dalt cap a baix]; de, sobre, a propòsit de 

dea -ae (f.): deessa

debeo -ui -itum (2, tr.): deure

decem (indecl., num. cardinal): deu

December -bris (m.): desembre

decimus -a -um (num. ordinal): desè

decipio -cepi-ceptum (2, tr.): enganyar

decresco -creui -crētum (3, intr.): decréixer, minvar

decreui, pf. de decresco

dedi, pf. de do

defendo -fendi -fensum (3, tr.): defensar

deinde (adv.): després; tot seguit

deleo -ēui -ētum (2, tr.): destruir

dens -ntis (m.): dent

deuōro (1, tr.): devorar

deus dei (m.): déu [nom. pl. di, dii, dei; gen. pl. deorum, deum; dat. / abl. pl. dis, diis, deis]

dexter -tra -trum: dret

di, veg. deus

Diāna -ae (f.): Diana (deessa de la lluna, dels boscos, de la cacera...)

dico dixi dictum (3, tr.): dir

dicto (1, tr.): dir repetidament o habitualment; recitar; dictar; ordenar

dies diei (m. / f.): dia

dignĭtas -ātis (f.): dignitat; càrrec, magistratura

dilectus -a -um: estimat

diligentia -ae (f.): diligència, atenció, zel; escrupulositat

dimoueo -moui -motum (2, tr.): llaurar

discipulus -i (m.): deixeble, alumne

disco didici — (3, tr.): aprendre

diu (adv.): de dia; llarg temps

diuitiae -arum (f. pl.): riqueses

do dedi datum (1, tr.): donar

doceo docui doctum (2, tr.): ensenyar [alguna cosa, ac.; a algú, ac.]

doctus -a -um, pp. de doceo: docte, savi, instruït

docui, pf. de doceo

deleo -ui -itum (2): tr. sentir dolor; [com a impers.] tibi dolet, tu pateixes; tr. lamentar

dolui, pf. de doleo

dolus -i (m.): dol, engany, perfídia, astúcia

domĭna -ae (f.): senyora

domĭnus -i (m.): senyor

dono (1,tr.): regalar, oferir, donar

donum -i (n.): regal, present

dormio (4, intr.): dormir

dubium -ii (n.): dubte

dūco duxi ductum (3, tr.): portar, dur

duo duae duo (num. cardinal): dos / dues [ac. m duos, duo; dat./abl. m. duobus, dat. / abl. f. duabus]

duodecim (indecl., num. cardinal): dotze

duodecimus -a -um (num. ordinal): dotzè.

dux ducis (m.): general; cabdill

duxi,  pf. de duco

E

e / ex (prep. d'abl.): de, des de

ebur eboris (n.): ivori

eburneus -a -um: d’ivori; guarnit d’ivori

edo edi esum (3,tr.): menjar

ego (pr. pers de 1a sg)

eloquens -ntis: eloqüent

enim (conj.): en efecte

epistula -ae (f.): carta

eques equitis (m.): cavaller; membre de l’ordre eqüestre

equitātus -us (m.): cavalleria

equus -i (m.): cavall

erigo -rexi -rectum (3, tr.): erigir, aixecar

errabundus -a -um: errabund, erràtic, errant

erro (1, tr.):  errar, vagarejar; equivocar-se

esca -ae (f.): menjar

et: (conj. cop.): i; (adv.): també

etiam (adv.): encara, encara més; també; fins i tot

e / ex (prep. d'abl.): de, des de

exeo exii exitum (irr., intr.): sortir; marxar, anar-se’n

exerceo -ercui -ercitum (2, tr.): no deixar en repòs, mantenir en moviment, fer treballar constantment

exercitus, -us (m.): exèrcit, tropes

exiit: 3a sg perfet d’indicatiu del verb exeo

expugno (1, tr.): expugnar, prendre per assalt

expuli, pf. de expello

expello -puli -pulsum (3, tr.): treure, expulsar, rebutjar

exsanguis -e: exsangüe, pàl·lid

extendo -tendi -tensum (o -tentum) (3, tr.): estendre, allargar, allargassar

F

fabula -ae (f.): faula

facies -ēi (f.): cara; aspecte, fesomia; gènere, espècie

facilis -e: fàcil

facile (adv.): fàcilment

facio fēci factum (3, tr.): fer

facultas, -ātis (f): facultat, facilitat, possibilitat, capacitat

fagus -i (f): faig

fas (indecl.): allò lícit; allò permès per la llei i les normes divines

fastus -a -um: fast (vegeu fas)

Faustulus -i (m.): Fàustul

feci, pf de facio

fecundus -a -um: fecund

femina -ae (f.): dona

fera -ae (f.): fera, bèstia

ferālis -e: fúnebre, mortuori, dels morts; funest

ferrum -i (n.): ferro; espasa, punyal o d'altres armes de ferro

ferus -a -um: salvatge; feroç

festino (1): intr. afanyar-se, apressar-se; tr. apressar, accelerar

filia -ae (f.): filla

filius -ii (m.): fill

finis -is (m. / f.): fi, final; límit, fita, terme, molló; frontera

firmus -a -um: sòlid, fort, resistent, ferm

flamma -ae (f.): flama

florens -ntis: florent, pròsper

flos floris (m.): flor

fluctus -us (m.): ona, onada

flumen fluminis (n.): riu

fluo fluxi fluctum (3, intr.): fluir, córrer

fons -ntis (m.): font

fornix -nicis (f.): arc; volta

fortis -e: valent; fort

fortūna -ae (f.): fortuna

forum -i (n.): fòrum

frango fregi fractum (3, tr.): trencar

frāter fatris (m.): germà

fregi, pf. de frango

frequens -ntis: nombrós; freqüentat; freqüent

fructus -us (m.): producte de la terra, fruit; guany, benefici

fuga -ae (f.): fugida

fugax -ācis: fugaç

fugio fūgi fugiturus (3): (intr.) fugir; (tr.) defugir, evitar

fugo (1, tr.): fer fugir, posar en fuga

fui, pf. de sum

fugitīuus -a -um: fugitiu

fugo (1 tr.): fer fugir, foragitar

fulgidus -a -um: refulgent, brillant

fulmen, -inis (n.): raig, llamp

funestus -a -um: funest, sinistre; mortal, fatal

furibundus -a -um: furibund

furo — — ( 3, intr.): enfurismar-se, estar fora de si; embogir

G

Gallĭa -ae (f.): la Gàl·lia

gallina -ae (f.): gallina

gallus -i (m.): gallus

gener -eri (m.): gendre

genu -us (n.): genoll

genus, -eris (n.): gènere, origen, llinatge, raça, nissaga, espècie

gero gessi gestum (3, tr.): portar, portar a sobre; fer, dur a terme

gessi, pf de gero

gigno genŭi genĭtum (3, tr.): engendrar, parir; crear

gladĭus -ĭi (m.): espasa

gloria -ae (f.): glòria

gracilis -e: gràcil, esvelt, prim

Graeci -ōrum (m. pl.): el grecs

Graecĭa -ae (f.): Grècia

gratus -a -um: agradable, agradós, plaent

grauis -e: pesat; greu; seriós

H

habeo habui habitum (2, tr.): tenir

habito (1, intr.): habitar, viure

hasta -ae (f): llança

haurio hausi haustum (4, tr.): treure; esgotar; acabar; beure completament

Helena -ae (f): Hèlena [reina d'Esparta, esposa de Menelau, raptada per Paris (o Alexandre)]

Hercules -is/-i (m): Hèrcules [heroi grec]

heu (interj.): ah!, ay!

Hispania -ae (f): Hispània [No s'ha de traduir com Espanya.]

historia  -ae (f): història

hodie (adv.): avui

homo -minis (m): home

honor -ōris (m): honor

hora -ae (f): hora

hortus -i (m): hort

horrendus -a -um: horrible

hospes -itis (m): hoste

hostilis -e: hostil, enemic

hostis -is (m): enemic

humānus -a -um: humà

I

iacto (1, tr.): llançar

iam (adv.): ja

ianua -ae (f.): porta

ibi (adv.): allí

illustris -e: il·lustre.

impauidus -a -um: impàvid, intrèpid.

impius -a -um: impiu, malvat, pervers

implacabilis -e: implacable

impleo -plēui -plētum (2, tr.): omplir

impōno -posui -positum (3, tr.): posar, col·locar; imposar; posar a sobre

imprimis, adv.: en primer lloc, principalment

in (prep.): amb abl. a, en (indica ubicació); amb acus. a, cap a (indica  direcció)

incipio -cepi -ceptum (3, tr.): començar, emprendre

incito (1, tr.): moure ràpidament; incitar; empènyer

inclūdo -clūsi -clūsum (3, tr.): tancar

incola -ae (m.): habitant

incolumis -e: incòlumne, intacte; sa i estalvi

industria -ae (f.): laboriositat, diligència

ingenium -ii (n.): enginy

ingratus -a -um: ingrat, desagraït

initium -ii (n.): inci, començament, principi

iniuria -ae (f.): injustícia

insignis -e: insigne, il·lustre

insula -ae (f.): illa

intellego -lexi -lectum (3, tr.): entendre, comprendre

inter (prep. d'ac.): entre

interficio -feci -fectum (3, tr.): matar

interrogo (1, tr): interrogar, preguntar [alguna cosa, ac.; a algú, ac.]

intro (1): (tr.) entrar, ficar a dins; (intr.) entrar, penetrar

inuictus -a -um: invícte; invencicle

inuidia -ae (f.): enveja

inuoco (1, tr.): invocar, anomenar

Iouis, gen. de Iuppiter

irreparabĭlis -e: irreparable, irremeiable

ita (adv.): així, d’aquesta manera

Italia -ae (f.): Itàlia

Italicus -a -um: itàlic

iter itineris (n.): camí; ruta/ iter facere: fer camí, posar-se en marxa, anar-se’n

iudex -icis (m.) jutge

iudicium -ii (n.): judici

Iulia -ae (f.): Júlia [nom de dona]

Iulius -ii (m.): Juli [nom d'home]

iungo iunxi iunctum (3, tr.): unir, ajuntar

Iuppiter Iouis (m.): Júpiter (déu sobirà; divinitat del llamo, dels tro, dels fenòmens atmosfèrics, etc.) [llevat de nom/voc., la resta de casos es declinen a partir de l'arrel Iou-]

ius iūris (n.): dret, justícia, llei, poder

iussum -i (n.): ordre

iuuenis -is (m.): jove

iuui, pf. de iuuo

iuuo iuui iutum (1 tr.): ajudar

K

-

L

labor -oris (m.): treball, tasca

laboro (1, intr. / tr.): treballar

labyrinthus -i (m.): laberint

lac lactis (n.): llet

lacrima -ae (f.): llàgrima

laetus -a -um: alegre, content; feliç

lama -ae (f.): bassa, fangar

lassus -a -um: cansat

Latinus -a -um: llatí [del Laci]

Latini -orum (m. pl.): els llatins [habitants del Laci]

latus -a -um: ample, espaiós

latus lateris (n.): costat, cantó

laudabilis, -e: lloable

laui, pf. de lauo

lauo laui lautum (1, tr.): rentar

legatus -i (m.): llegat, ambaixador

legi, pf. de lego

lego legi lectum (3, tr.): llegir

leo leonis (m.): lleó

leuis -e: lleu, lleuger

lex legis (f.): llei

liber -era -erum: lliure

liber -bri (m.): llibre

liberi -orum (m. pl.): els fills (petits, i tant nens com nenes)

lignum -i (n.): fusta; llenya; tronc

limen liminis (n.): llindar; porta; principi, pròleg

lingua -ae (f.): llengua

littera -ae (f.): en sg., lletra, caràcter; en pl., carta; literatura, lletres

litus litoris (n.): costa, litoral; platja

locus -i (m.) [pl loca, -orum (n) o loci -orum (m)]

longinquus -a -um: llunyà

longus -a -um: llarg, extens.

Lucius -ii (m.): Luci [nom d'home]

ludo lusi lusum (3, intr.): jugar [a alguna cosa, abl]

ludus -i (m.): joc; escola

lumen luminis (n.): llum

lupus -i (m.): llop

lusi, pf de ludo

lyra -ae (f.): lira

M

maestus -a -um: trist; penós; luctuós

magister magistri (m.): mestre

magistra -ae (f.): mestra

magnificus -a -um: magnífic

magnus -a -um: gran

malus -a -um: dolent

mālus -i (f.):  arbre fruiter; pomer

mālum -i (n.): fruita, fruit; poma

mane: indecl. n. el matí; adv. al matí, de matí

maneo mansi mansum (2, intr.): romandre

manus -us (f.): mà

Marcus -i (m.): Marc [nom d'home]

mare maris (n.): mar

Marius -ii (m.): Mari [nom d'home]

Mars Martis (m.): Mart (déu de la guerra)

Martius -ii (m.): març

mater matris (f.): mare

materia -ae (f.): matèria

maximus -a -um (sp. de magnus -a -um): molt gran, grandíssim, màxim

medicus -i (m.): metge

medius -a -um: mig

memoria -ae (f.): memòria

mensis -is (m.): mes

mercator -oris (m.): mercader

Mercurius -ii (m.): Mercuri [déu de la paraula, i dels missatgers, viatjants, mercaders i lladres]

meridies -ei (f.):  migdia

meus -a -um: meu (adj. / pr. possessiu de 1a persona singular)

miles militis (m.): soldat

Minerua -ae (f.): Minerva (deessa de la saviesa, de la guerra estratègica i de les arts femenines)

minister -tri (m.): servidor

Minotaurus -i (m.): Minotaure

mirus -a -um: admirable

miser -era -erum: miserable, míser, malaurat

mitto misi missum (3, tr.): enviar

moneo monui monitum (2, tr.): advertir

mons -ntis (m.): mont, muntanya

monstro (1, tr.): mostrar, indicar; ensenyar

monstrum -i (n.): monstre

monui, pf de moneo

mora -ae (f.): tardança, demora, retard

morbus  -i (m.): malaltia

mors mortis (f.): mort

mos moris (m.): costum

moui, pf de moueo

moueo moui motum (2, tr.): moure; portar; promoure; commoure

mox (adv.): després, de seguida, aviat

mulier  mulieris (f.): dona; muller

multus -a -um: molt

munio (4, tr.): fortificar; edificar

murus -i (m.): muralla; paret, mur

musa -ae (f.): musa [divinitat de les arts]

N

nam (conj. expl.): perquè, ja que; com que

narro (1, tr.): narrar, explicar

natio -onis (f.): nació, poble

nato (1, intr.): nedar

nauigo (1, tr. / intr.): navegar

nauis -is (f.): nau, vaixell

nauta -ae (m.): mariner, navegant

nec (conj. cop.): i no; ni

neco (1, tr.): matar, assassinar

negotium -ii (n.): negoci; ocupació, treball

nescio -i(u)i -itum (4, tr.): no saber, ignorar

nescius -a -um: que no sap; ignorant

niger -gra -grum: negre

nobilitas -atis (f.): noblesa

nomen -minis (n.): nom

nomino (1, tr.): anomenar

non (adv. de negació): no

nonus -a -um (num. ordinal): novè

nos (pr. pers. de 1a pl.): nosaltres

nos: nom. / voc. / ac.

nostri / nostrum: gen.

nobis: dat. / abl.

noster -tra -trum (adj. / pr. poss. de 1a pl.): nostre

notus -a -um: conegut; usual; famós (pp. de nosco)

nouem (indecl.; adj. / pr. num. cardinal): nou

nouus -a -um: nou

nox noctis (f.): nit

nubis -is (f.): núvol

nubo nupsi nuptum (3, intr): casar-se [la dona]

nullus -a -um (adj. / pron. ind.): cap

Numa -ae (m.): Numa [nom d'home]

numen -minis (n.): numen, divinitat

numero (1, tr.): comptar, tenir

numquam, o nunquam (adv.): mai

nunc (adv.): ara

nuntius -ii (m.): nunci, missatger

nympha -ae (f.): nimfa

O

o (interj.): oh!

oboedio (4, intr.): obeir (a algú o a alguna cosa, dat)

oculus -i (m.): ull

occasus -us (m.): ocàs, caiguda; occident

occultus -a -um: ocult

octauus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): vuitè

Octauius -ii (m.): Octavi

octo (indecl.; adj. / pr. num. cardinal): vuit

odium -ii (n.): odi

officīna -ae (f.): taller, fàbrica

olim (adv.): en un altre temps; una vegada, un dia; recentment

Olympus -i (m.): l'Olimp [el mont de Grècia on els déus tenien la seva residència]

omen ominis (n.): prodigi; auspici

omnis -e: tot

onus -eris (n.): càrrega, pes

oppidum -i (n.): ciutat

oppugno (1, tr.) assaltar; assetjar

ora -ae (f): vora, límit; costa, ribera

orātor -ōris (m.): orador

orīgo originis (f.): origen

orno (1, tr.): adornar, guarnir

ortus -us (m.): naixement, origen; sortida (dels astres)

os oris (n.): boca

os ossis (n.): os

osculum -i (n.): petó

ostiarius -ii (m.): porter

ostium -ĭi (n.): porta

otium -ĭi (n.): oci, lleure

ouīle -is (n.): cleda; estable

ouis -is (f.): ovella

ouum -i (n.): ou

P

palaestra -ae (f.): palestra (espai per a fer activitats gimnàstiques)

parco peperci (o parsi) parsum (3, intr.): perdonar (algú, dat.)

paro (1, tr.): preparar

pareo parui paritum (2, intr.): obeir (algú, dat.)

paruus -a -um: petit

pater patris (m.): pare

patria -ae (f.): pàtria

paucus -a -um: poc

pax pacis (f.): pau

pectus pectoris (n.): pit

pecunia -ae (f.): diners; magna pecunia, molts diners; parua pecunia, pocs diners

peditatus -us (m.): infanteria

pensum -i (n.): tasca; deure

per (prep. d'ac.): per; a través de; durant

pera -ae (f.): alforja, sarró

percipio -cepi -ceptum (3, tr.): collir, recollir

perfidus -a -um: pèrfid, malvat

periculōsus -a -um: perillós

periculum -i (n.): perill

perītus -a -um: expert; experimentat

pernicies -ei (f.): ruïna, destrucció, perdició

perpetuus -a -um: perpetu, etern

persuadeo -suasi -suasum (2, intr.): persuadir, convèncer (a algú, dat.)

peruenio -uēni -uentum (4, intr.): venir, arribar

piger -gra -grum: mandrós

pilum -i (n.): pílum [tipus de llança]

pinus -i (f.): pi

pirata -ae (f.): pirata

placeo placui placitum (2, intr.): agradar, plaure

plenus -a -um: ple

plurimus -a -um: moltíssims, el major nombre, molt nombrós

poeta -ae (m.): poeta

pomum -i (n.): fruit, fruita

pondus -eris (n.): pes; influència, autoritat

populus -i (m.): poble

pōpulus -i (f.): pollancre

porto (1, tr.): portar, transportar

portus -us (m.): port

post (prep. d'ac.): darrere (de); després (de)

postea (adv.): després

poto (1, tr.): beure.

praebeo -ui -itum (2, tr.): presentar, oferir, donar

praecipito (1, tr.): precipitar, fer caure

praeda -ae (f.):presa

praemium -ii (n.): premi

praetor -ōris (m.): pretor

Priamus -i (m): Príam [rei de Troia]

primus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): primer

princeps -cipis (m.): príncep; el que ocupa el primer lloc; el primer en dignitat; cap, director, guia

procella -ae (f.): tempesta

proelium -ii (n.): lluita, combat

proles -is (f.): raça, nissaga; prole, descendència

proprius -a -um: propi

prouincia -ae (f.): província

publicus -a -um: públic, del poble; res publica, república

puella -ae (f.): noia

puer pueri (m.): nen; noi

pugna -ae (f.): disputa; lluita

pugno (1, tr.): lluitar

pugnus -i (m.): puny

pulcher -chra -chrum: bell

punio -i(u)i -itum (4, tr.);: castigar, punir, venjar

puppa -ae (f.): nina

puto (1, tr.): considerar, reputar

Q

-que (conj. cop. enclítica): i

quaero quaesīui (o quaesĭi) quaesītum (3, tr.): buscar, cercar; demanar; adquirir

quartus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): quart

quattuor (indecl., adj. / pr. num. cardinal): quatre

quattuordecim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): catorze

quies quiētis (f.): repòs, descans; quietud, tranquil·litat

quindecim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): quinze

quinque (indecl., adj. / pr. num. cardinal): cinc

quintus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): cinquè

quoque (adv.): també

quotannis (adv.): tots els anys

R

radix radīcis (f.): arrel; peu o vessant d'una muntanya

ramus -i (m.): branca

rapio rapui raptum (3 mixta, tr.): arrabassar; raptar

raucus -a -um: ronc; rogallós

reficio -feci -fectum (3, tr.): refer; reparar; reconstituir, restablir

regina -ae (f.): reina

regio -ōnis (f.): regió, país

regno (1, intr.): regnar, ser rei

rego rexi rectum (3, tr.): regir; governar; dirigir

Remus -i (m.): Rem

reperio -pperi -pertum (4, tr.): trobar; descobrir

reprimo -pressi -pressum (3, tr.): reprimir

requiesco -quiēui -quiētum (3, intr.): descansar, reposar

res rei (f.): cosa; assumpte

reuerto -uerti -uersum (3, intr.): tornar, retornar

reus -i (m.): reu, acusat

rex regis (m.): rei

rigo (1, tr.): regar

ripa -ae (f.): riba

riuus -i (m.): rierol

rogo (1, tr.): pregar

Roma -ae (f.): Roma

Romānus -a -um: romà

Romulus -i (m.): Ròmul

rosa -ae (f.): rosa

ruber -bra -brum: vermell

rudis -e: rude, bast, ignorant

rusticus -a -um: del camp, rústic

S

sacerdos -otis (m.): sacerdot

saeculum -i (n.): generació; edat, època, segle

saepe (adv.): sovint

saeuus -a -um: cruel; furiós

sagax -acis: sagaç

sagio — — (4, tr.): percebre finament; tenir bon olfacte

sagitta -ae (f.): fletxa, sageta

salutatio -ōnis (f.): salutació

sancio sanxi sanctum (4, tr.): consagrar

sapidus -a -um: saborós

Saturnus, -i (m.): Saturn [déu itàlic equiparat amb el tità Cronos]

saxum -i (m.): roca

scelestus -a -um: malvat, criminal

scelus sceleris (n.): crim

schola -ae (f.): escola

scio -i(u)i -itum (4, tr.):  saber

scriba -ae (f.): escriba, escrivà

scribo scripsi scriptum (3, tr.): escriure

scripsi, pf. de scribo

seco secui sectum (1, tr.): tallar

secundus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): segon; (adj.) propici

sed (conj. coord. advers.): però; (després de negació) sinó

sedecim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): setze

semper (adv.): sempre

sempiternus a -um: etern, sempitern

sĕnātor -oris (m.): senador

senātus -us (m.): senat

sententia -ae (f.): pensament, opinió; veredicte, decisió; expressió d'una idea, sentència, frase

sentio sensi sensum (4, tr.): sentir

septem (indecl., adj. / pr. num. cardinal): set

septemdecim o septendecim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): disset

septimus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): setè

serpens -ntis (m. / f.): serp, serpent

serua -ae (f.): esclava

seruus -i (m.): esclau

seuērus -a -um: sever

sex (indecl., adj. / pr. num. cardinal): sis

sextus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): sisè

sidus sideris (n.): estel; cos celeste

sileo -ui - (2, intr.): callar; estar callat

silua -ae (f.): bosc

simulācrum -i (n.): estàtua; imatge

sinister -tra -trum: esquerre, del costat esquerre; maldestre; incorrecte; funest, sinistre

socer -eri (m:) sogre

solus -a -um: sol; aïllat; únic; desert

somnus -i (m.): son

soror -ōris (f.): germana

specto (1, tr.): contemplar

sperno sprēui sprētum (3, tr.): menysprear; rebutjar; negligir

spes spei (f.): esperança

statua -ae (f.): estàtua

status -us (m.): estat

stella -ae (f.): estel, estrella

strenuus -a -um: valent; fort

sum fui — (irr.): ésser, estar, existir, haver-hi

summus -a -um: el més alt; superior

supero (1, tr.): ultrassar, franquejar; sobrepassar, vèncer

suus -a -um (adj. / pr. poss. de 3a sg. i pl.): seu

T

tabellarius -ii (m.): missatger

taceo -cui -citum (2): (intr.) callar-se, romandre en silenci; (tr.) callar, passar en silenci 

Tarquinius -ii (m.): Tarquini [nom de persona]

taurus -i (m.): toro, brau

tectum -i (n.): sostre, coberta, teulada; lloc cobert, casa, morada, edifici; temple

telum -i (n.): arma llancívola, dard, fletxa

templum -i (n.): temple

tempus  -ōris (n.): temps

teneo tenui tentum (2, tr.): tenir (agafat), collir, agafar, subjectar; retenir

tener -era -erum: tendre

tergum -i (n.): esquena

tertius -a -um (adj. / pron. num. ordinal): tercer

terra -ae (f.): terra

territus -a -um: aterrit (pp. de terreo)

thesaurus -i (m.): tresor

Thesēus -i (m.): Teseu (heroi atenès; més informació sobre el personatge, aquí)

tibi, dat. del pron. pers. de 2a sg (tu): a tu / et / per a tu

timeo  timui - (2, tr.): témer, tenir por de

timidus -a -um: tímid, poruc

trāho traxi tractum (3, tr.): arrosegar; portar; treure, arrencar

trans (prep. d'ac.): a través de; a l'altra banda de

tres tria (adj. / pr. num. cardinal): tres [gen. trium; dat./abl. tribus]

tredecim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): tretze

Troia -ae (f.): Troia

Troiani -ōrum (m. pl.): els troians [habitants de Troia]

Troianus -a -um: troià [habitant de Troia]

tumultus -us (m.): aldarull; confusió, trasbals

tuus -a -um (adj. / pr. poss. de 2a sg): teu

V (min."u")

ualeo ualui — (2, intr.): ésser fort o vigorós; estar o trobar-se bé, estar sa i estalvi

uariabilis -e: variable

uarius -a -um: vari, variat, divers; variable

uasto 1 (tr.): devastar, arrasar

ubi: (adv.) on, en una situació què; (conj. temporal) quan; 

uenēnum -i (n.): verí

ueni, pf. de uenio

uenio uēni uentum (4, intr.): anar, venir

Venus Veneris (f.): Venus [deessa]

uerus -a -um: veritable, vertader

uesper -eri (m.): la tarda; el vespre

uespere, loc. de uesper, amb funció adverbial: a / per la tarda, al vespre

Vesta -ae (f.): Vesta [deessa]

uester -tra -trum: vostre (adj. / pron. poss. de 2a pl.)

uetula -ae (f.): vella

uetulus -i (m.): vell

uetus ueteris: vell, antic

uentus -i (m.): vent

uia -ae (f.): camí, via

uici, pf de uinco

uictoria -ae (f.): victòria

uicus -i (m.): mas; barri; poble

uideo uidi uisum (2, tr.): veure

uilla -ae (f.): vil·la, casa de camp

uinco uici uictum (3, tr.): vèncer

uinculum -i (n.): grilló

uinum -i (n.): vi

uir uiri (m.): home; guerrer

uirtus -ūtis (f.): valor, valentia; virtut

uisito (1, tr.): visitar

uita -ae (f.): vida

uitium -ii (n.): defecte, imperfecció, deformitat; vici [oposat a virtut]; falta, culpa

uiuo uixi uictum (3, intr.): viure

uiuus -a -um: viu; vivaç

Vlixes [o Vlisses] -is (m.) : Ulisses [l'heroi grec]

umbra -ae (f.): ombra

undecim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): onze

undecimus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): onzè

unus -a -um (adj. / pr. num. cardinal): un; (adj. / pr. indefinit) u, un, un de sol; únic

uociferans -ntis: vociferant (ppres. de uociferor)

uoco (1, tr.): anomenar

¹ uolo (1, intr.): volar

² uōlo uolŭi - (irr., tr. / intr.): voler, desitjar

uos (pr. pers. de 2a pl.): vosaltres

uos: nom. / voc. / ac.

uestri / uestrum: gen.

uobis: dat. / abl.

uox uocis (f.): veu; paraula.

uxor -oris (f.): esposa, muller

urbānus -a- um: urbà, propi de la ciutat; refinat, civilitzat

urbs urbis (f.): ciutat; urbs [especialment Roma]

usque (adv.): fins (a); usque ad / in (locució prepositiva): fins a

utilis -e: útil

utilitas -ātis (f.): utilitat

utinam (adv.): tant de bo

utor usus sum (3, dep., intr.): fer servir, utilitzar (CRV en ablatiu). inf. pres. uti

uulnero (1, tr.): ferir

uulnus uulneris (n.): ferida

uulpes uulpis (f.): guineu

X - Y - Z

-

ZZZ

-