Vocabulari Llatí - Català

SUBSTANTIUS: 

• Es poden identificar perquè just després de l'enunciat hi ha escrit entre parèntesis un indicador de gènere (m, f o n).

Exemples:

ager agri (m): camp

amīca -ae (f): amiga

adulterium -ii (n): adulteri

• Si després de l'indicador de gènere es troba l'abreviatura pl., s'està indicant que tot seguit es donarà el significat d'aquest mot en plural (bé perquè el significat en plural difereix del singular, bé perquè es tracta d'un plurale tantum, és a dir, un mot que només s'usa en plural). Exemples:

litterae -ārum (f pl): literatura, lletres

ADJECTIUS:

• S'identifiquen fàcilment perquè a continuació de l'enunciat no duen cap indicador, ni de categoria gramatical (adv, conj, etc.) ni de gènere (m, f, n).

Exemples:

albus -a -um: blanc

acceptabĭlis -e: acceptable

uetus ueteris: vell, antic

VERBS:

• L'enunciat dels verbs que no són defectius consta de tres formes (1a pers. sing. del present d'indicatiu / 1a pers. sing. del perfet d'indicatiu / supí en acusatiu). Tot seguit, s'indica amb un número la conjugació a la qual pertany el verb, i si té us transitiu (t.) o intransitiu (intr).

Exemples:

do dedi datum (1, tr): donar.

habeo habui habitum (2, tr): tenir

duco duxi ductum (3, tr): portar, dur

capio cepi captum (3 [mixta], tr): agafar; capturar

audio audīui (o audii) auditum (4, tr.): escoltar

• L'única excepció al que s'acaba d'explicar, són alguns verbs de la primera conjugació, dels quals només s'aporta la primera forma de l'enunciat.

Exemple:

aro (1, tr): llaurar

rigo (1, tr): regar

contemplo (1, tr): examinar

En aquests casos, cal entendre que les formes de perfet i supí són anàlogues a les del verb amo (com a paradigma de verb regular de la primera conjugació):

amo amāui amātum

per tant, s'ha d'entendre que els enunciats complets dels verbs aro, rigo i contemplo són:

aro arāui arātum

rigo rigāui rigātum

contemplo contemplāui contemplātum