La narrativa del segle XX

La literatura del s. XX comparteix amb la història l’acceleració que ho impregna tot: en cap altra època hi ha hagut canvis tan ràpids. Per exemple, la poesia de principis de segle és encara hereva del simbolisme, però ja hi ha una confluència d’elements estètics que aviat deixaran pas a les avantguardes i aquestes, al seu torn, deixaran la seva empremta en els poetes posteriors. En narrativa, els esdeveniments polítics i socials del segle es veuran reflectits en tots els gèneres. Així, per exemple, el període d’entre guerres reflectirà l’angoixa i la por en el pensament filosòfic, l'existencialisme i l'anomenat neorealisme, terme extret del terme realisme, però que sorgeix, justament després de la crisi dels valors que havia produït la Primera Guerra Mundial. La literatura i, sobretot la novel·la, està influïda per les revolucions socials i polítiques. A la URSS naixerà  influiran en l’anomenat realisme socialista, sorgit de la teoria marxista de l'existència. I marcarà autors de molts països, la Gran depressió és present en autors nord-americans, la Guerra Freda serà marc per a la narrativa del gènere d’espionatge i els horrors de la Segona Guerra Mundial es veuran reflectits en les novel·les que tracten sobre l’holocaust.

És justament després de la crisi que s'entén per tota Europa que neix un nou realisme, el neorealisme que té diverses expressions arreu d'Europa. En termes generals, podem parlar dels següents passos sorgits després de la crisi de la novel·la realista (finals del segle XIX):

1. Les avantguardes: Dadaisme, Futurisme, Surrealisme... Recordem el film de Buñuel Un  chien andalouis.

2. La generació perduda americana: fruit de la gran depressió del finals dels anys 20.

3. La novel·la existencial: Martín Heidegger, Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir.

4. La novel·la neorealista italiana: Cesare Pavese, Natalia Ginzburg, Italo Calvino (etapa anys 40 i 50) o Primo Levi.

Transformacions centrals en el panorama literari

Al llarg del segle XX es produeixen alguns canvis fonamentals del concepte de relat i de la participació en la seva realització.

D'una banda, es produeix el gran esclat de la literatura escrita per dones, en paral·lel a la seva entrada en altres camps de la societat. Un tema de gran contrast amb la tradició literària dels segles anteriors, tot i que encara avui té diverses limitacions per la gran inèrcia de la tradició imminentment androcèntrica de la cultura, com es pot observar en els programes que s'estableixen en els diferents àmbits socials i educatius. Són centrals l'obra d'escriptores com: Virginia Woolf, Simone de Beauvoir o Mercè Rodoreda; i en poesia: Adrienne Rich o Sylvia Plath.

De l'altra, la irrupció del cinema.

Si ens centrem a Itàlia, en els anys trenta i quaranta, es produeix un nou concepte cultural, de compromís amb la realitat que té una gran incidència en el cinema. Amb uns pressupòsits ideològics amplis que abasten des del comunisme a l'humanisme d'arrel cristiana. S'hi troben noms de la producció cinematogràfica italiana consagrats com: Luchino Visconti, Roberto Rossellini, Federico Fellini o Vittorio de Sica amb Els lladre de bicicletes (1948), considerada una de les obres mestres del cinema.

Democratització de la cultura i la importància de la traducció

La gran explosió de la indústria editorial i dels mitjans audiovisuals –cinema i televisió- influeix en la literatura tant en tècnica com en temes. La progressiva alfabetització fa aparèixer un nou públic lector que fa créixer de manera exponencial la indústria editorial. Es pot parlar de la "democratització de la cultura" a mans de la indústria editora, televisiva i cinematogràfica.

D'altra banda, s'estimula la traducció i fa que alguns autors arribin al gran públic, la qual cosa permet una professionalització, especialment dels novel·listes. També hi ajuden els premis literaris, sobretot el premi Nobel. Això fa que d’algunes obres i alguns autors es venguin milions d’exemplars arreu del món. N’és un exemple l’escriptora del gènere de misteri Agatha Christie, que és una de les autores que ha venut més llibres durant el segle XX i, en l'actualitat, un nom com Joanne Rowling, autora de la saga de Harry Potter. En aquests casos, la producció es pensa ja en termes generals i els llibres apareixen traduïts immediatament en les grans llengües mundials. Aquest fenomen implica l'existència d'un ofici molt important: els traductors. El traductor esdevé una peça clau en el procés literari actual. Sempre ho havia estat, però ara s'ha multiplicat.

La multiplicitat de gèneres literaris

Conseqüència del gran nombre d'oportunitats i de lectors possibles també s'han especialitzat els escriptors, alguns han esdevingut veritables professionals que escriuen i publiquen llibres cada dos o tres anys. Sobretot es produeix en gèneres apareguts de manera progressiva com la novel·la negra, la novel·la eròtica, la novel·la d'aventures, la novel·la de ciència-ficció...

Els nous paràmetres de la crítica literària

Tots aquests aspectes signifiquen una sacsejada no sols a les classificacions dels autors i les obres, sinó del mateix concepte de bellesa i d'excel·lència literària o del tipus de lectura que els textos poden suggerir.