La narrativa del segle XX

Un segle de grans conflictes bèl·lics

El segle XX és un segle de grans contrastos i canvis que es produeixen amb molta rapidesa, de tal manera que hi ha historiadors que parlen de l'acceleració de la història. Dues grans guerres fan canviar el món, especialment a Europa, on el mapa de començament de segle és ben diferent del de finals.

El primer gran canvi geopolític es produeix després de la Primera Guerra Mundial (1914 – 1918), o Gran Guerra, a conseqüència de la qual deixen d'existir quatre grans imperis: l'alemany, l'austohongarès, l'otomà (turc) i el rus. Aquest últim, de fet, s'esfondra després que el 1917 tingui lloc la Revolució Russa, cosa que, entre d'altres, acabarà facilitant el final de la guerra. A Rússia hi té lloc una guerra civil que acabarà amb el triomf dels comunistes i la creació de la Unió Soviètica (URSS) el 1922. Un altre imperi que, uns anys més tard, també s'acabarà, serà l'Imperi Britànic arran de la independència de l'Índia (1947).

Vint-i-un anys després del final de la Gran Guerra, comença la Segona Guerra Mundial (1939 – 1945). Abans, però, té lloc la Guerra Civil Espanyola (1936- 1939), considerada pels historiadors com un d'assaig de la Segona Guerra Mundial pel fet que algunes de les potències que després hi intervindran ajuden un o altre bàndol: alemanys i italians el bàndol franquista i la URSS, al republicà.

Les causes de la Segona Guerra Mundial són diverses crisis econòmiques, l'auge de les ideologies totalitàries, especialment el nazisme i el feixisme, i les ferides no tancades de la Gran Guerra. La Segona Guerra Mundial no només afecta Europa, sinó també l'Àfrica del Nord i l'Àsia Oriental. L'atac a la base americana de Pearl Harbour, a Hawai, per part de l'Armada Imperial Japonesa fa que els Estats Units intervingui en la guerra, no només al Pacífic, sinó també a Europa. La guerra acaba a Europa el 8 de maig de 1945 i a Àsia el 15 d'agost del mateix any amb la rendició del Japó després del llançament de les bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki, el 6 i el 9 d'agost de 1945.

Després de la Segona Guerra Mundial, el món es divideix en dos grans blocs: un, sota la influència dels Estats Units, l'altre, sota la de l'URSS. S'estableix l'anomenada Guerra Freda, que serà el període en què les grans potències utilitzen la possessió d'armes atòmiques a mode d'amenaça i dissuasió. El símbol de la Guerra Freda és el mur de Berlin, construït l'any 1961, que dividia en dues meitats l'antiga capital alemanya i que no va ser enderrocat fins l'any 1989 amb la caiguda de l'URSS. Amb tot, el fet que les grans potències es mantinguin en aquest estat de Guerra Freda no impedeix pas que hi hagi conflictes armats, especialment durant la segona meitat del segle.

El 1949 comença la Revolució Xinesa, el 1950 la Guerra de Corea (1950 – 1953), les diverses guerres entre àrabs i israelians després de la creació de l'estat d'Israel el 1948, la Guerra del Vietnam (1955 – 1975). Més enllà de la Guerra Freda, també tenen lloc altres conflictes bèl·lics importants com la Primera Guerra del Golf (1990 – 1991) o la Guerra de Bòsnia (1992 – 1995).

La lluita per la pau i la justícia social

Malgrat les guerres i els seus horrors (especialment, l'holocaust, els progroms a Rússia i les bombes atòmiques), el segle XX també es caracteritza per la lluita per la pau i la justícia social. S'estableixen els drets humans, es creen institucions per evitar conflictes, s'incorporen a les lleis els drets dels treballadors (si més no, a l'anomenat primer món), es generalitza el vot femení i les dones adquireixen un paper actiu en la societat. A Europa i Estats Units es generalitza l'educació obligatòria i a la resta del món es treballa en l'alfabetització de la població. També al primer món, la sanitat arriba a l'abast de la majoria de la població. A Europa, especialment als estats del nord, apareix la societat del benestar que tendeix a expandir-se per tota la Unió Europea, creació política de la segona meitat del segle XX.

Els avenços tècnics i científics

El segle XX veu néixer avenços tècnics i científics que canvien la manera de viure de les persones. Pensem, per exemple, en la generalització de l'electricitat i tot el que comporta el seu ús industrial i domèstic, l'aigua corrent, el gas, els automòbils, els avions, el telefon, els mitjans de comunicació de masses (televisió, ràdio, cinema), etc. Les tecnologies de la informació també modifiquen les vides de les persones molt notablement: internet o la telefonia mòbil, etc.

Mai en cap altre moment de la història l'esperança de vida ha estat més llarga. Gràcies als avenços de la medicina, malalties que assolaven la humanitat desapareixen per mitjà dels antibiòtics i les vacunes, i la cirurgia avança amb tècniques que permeten, fins i tot, els transplantaments d'òrgans. El món que avui coneixem és bàsicament modificat per la tecnologia que és la punta de llança de les noves formes de vida que també implica el qüestionament ètic de diverses pràctiques tant mèdiques com dels usos socials de la informació en les xarxes socials i el seu control.

L'extensió de la cultura

L'aparició de mitjans de comunicació de masses altres que els diaris, com són ara la ràdio, el cinema i la televisió fa que la cultura arribi a molta més gent. La literatura, al seu torn, pot fer que un llibre vengui milions d'exemplars traduït a moltes llengües en un lapse curt de temps. Una nova revolució s'està produint amb les formes d'emmagatzamatge que impliquen les webs d'internet i la seva difusió.