La poesia del segle XX. El postsimbolisme i les avantguardes

Els principals poetes en llengua alemanya d'aquesta època foren Franz Werfel, Georg Trakl, Gottfried Benn, Georg Heym, Johannes R. Becher, Else Lasker-Schüler, Ernst Stadler, Jakob van Hoddis i August Stramm. Tanmateix, l’expressionisme exercí també una gran influència a l’obra de Rainer Maria Rilke. 

D'entrada els poetes de cultura germànica es veieren molt afectats per la derrota del seu país al final de la Segona Guerra Mundial. La major part d'ells se sol inscriure dins els paràmetres de l'Expressionisme germànic: una poètica "renovadora respecte a la poesia tradicional, assumint una estètica d’allò lleig, pervers, deforme, grotesc, apocalíptic, desolat, com a nova forma d’expressió del llenguatge. Els nous temes tractats pels poetes alemanys són la vida a la gran ciutat, la soledat i la incomunicació, la bogeria, l’alienació, l’angúnia, el buit existencial, la malaltia i la mort, el sexe i la premonició de la guerra." (Rosa M. Serra Reixach). És, per exemple, el cas de Gottfried Benn, que evoluciona des d'una simpatia inicial pel nazisme emergent, a una incòmoda situació equidistant, en què és rebutjat per les autoritats nacionalsocialistes i criticat també pels intel·lectuals d'esquerres. La poesia de Benn és formalment atrevida i sofisticada ("la forma és el poema", escrivia)  En prosa, Benn excel·lí en el gènere assagístic, amb un estil transgressor i fragmentari inspirat en Friedrich Nietszche, i els darrers anys de la seva vida va escriure i publicar una interessant autobiografia titulada Doble vida (1950). En català, Gottfried Benn ha estat traduït pel poeta mallorquí Guillem Nadal, i en castellà per José Manuel Recillas, entre altres. 

Pel que fa a Georg Trakl, «el més gran poeta en llengua alemanya del nostre segle» (en mots de Claudio Magris), va publicar en vida un únic recull de poemes (Gedichte) i en tenia a punt un altre (Sebastian im Traum) quan va morir en un hospital militar de Cracòvia a conseqüència d'una dosi excessiva de cocaïna. Tenia vint-i-set anys. La curta vida de Trakl és marcada per una radical inadaptació al medi: ni en l'aspecte familiar i afectiu, ni en l'aspecte professional, ni en la seva vida de relació social arriba a assolir mai una relativa comoditat. Trakl és el producte més pur d'aquest grup d'escriptors de l'Imperi Austro-Hongarès que viuen i expressen d'una manera o altra la disconformitat amb el «món feliç» de la burgesia d'entreguerres, de l'època que precedeix el desastre de 1914-1918. És al mateix inici de la contesa que Trakl pren la dosi de cocaïna que li fou fatal, després de la batalla de Grodek (ha estat impossible saber si fou un acte intencionat o un accident). Abans, la por, el sentit de culpabilitat, la incapacitat d'establir unes relacions habituals amb el seu entorn, l'havien dut ja al límit de la normalitat. A partir d'un primer «pecat», Trakl es converteix en un errant i se situa en una mena de «més enllà» que anul·la i nega el seu món immediat. Per això, després de la seva mort, fou sotmès a una mena de magnificació religiosa, principalment pels continuadors de la revista Der Brenner, on ell havia col·laborat. Aquest Trakl pretesament «místic» no fa més que indicar, en definitiva, fins a quin punt és suggestiva la seva obra. Com a «visionari» que «crea» un món nou, supera els corrents post-romàntics o simbolistes de la poesia alemanya, i d'aquí ve la seva gran importància. I no és estrany que hom el relacioni amb Hölderlin. Un dels seus principals biògrafs, Otto Basil, ens diu: «Les fantasies de Trakl, comparables a faules o mites pel caràcter clos del seu contingut simbòlic, però que personifiquen els destins interns d'una única individualitat i per això permeten reconèixer la continuïtat de tota una evolució personal, ofereixen gairebé la imatge ideal d'un sistema neuròtic: això s'estructura en aquest cas, principalment, a través de dues dades: la genialitat i un pecat sexual de joventut». És a dir, Trakl és un transgressor de les «lleis de la normalitat» (com diu Peter Weiss de Strindberg). 

[De la introducció a l'Obra poètica de Georg TRAKL, Barcelona: Empúries, 1990, pp. 7-8.]