1. La literatura del segle XX

La literatura del s. XX comparteix amb la història l’acceleració que ho impregna tot: en cap altra època hi ha hagut canvis tan ràpids. Per exemple, la poesia de principis de segle és encara hereva del simbolisme, però ja hi ha una confluència d’elements estètics que aviat deixaran pas a les avantguardes i aquestes, al seu torn, deixaran la seva empremta en els poetes posteriors. En narrativa, els avatars del segle es veuran reflectits en tots els gèneres. Així, per exemple, el període d’entre guerres reflectirà l’angoixa i la por en el pensament filosòfic, el qual impregnarà la novel·la d’existencialisme. Les revolucions influiran en l’anomenat realisme socialista i marcarà autors de molts països, la gran depressió és present en autors nordamericans, la Guerra Freda serà marc per a la narrativa del gènere d’espionatge i els horrors de la Segona Guerra Mundial es veuran reflectits en les novel·les que tracten sobre l’holocaust.

Els mitjans audiovisuals –cinema i televisió- influeixen en la literatura tant en tècnica com en temes i aquesta ho fa també en aquells. La progressiva alfabetització fa aparèixer un nou públic lector que fa créixer de manera exponencial la indústria editorial. Aquesta indústria estimula la traducció i fa que alguns autors arribin al gran públic, la qual cosa permet una professionalització, especialment dels novel·listes. També hi ajuden els premis literaris, sobretot el premi Nobel. Tot això fa que d’algunes obres i alguns autors es venguin milions d’exemplars. N’és un exemple l’escriptora del gènere de misteri Agatha Christie, que és una de les autores que ha venut més llibres durant el segle XX. Cal remarcar que la presència de la dona, incrementada en tots els camps de la societat, també es fa notar en la literatura en molt major grau que en segles anteriors. En la literatura de gènere són especialment notables en la novel·la policíaca i la novel·la psicològica.

La possibilitat de conèixer gràcies als mitjans de comunicació el que succeeix en qualsevol part del món, ha fet que la literatura que es fa en un lloc sigui fàcilment traduïda a altres llengües i així, a Occident, arriba literatura escrita a l’Àsia o a l’Àfrica, de la qual només es coneixia la literatura colonial, és a dir, la que escrivien els colonitzadors europeus (com, per exemple, la de Rudyard Kipling, autor d'El llibre de la selva).