La novel·la artúrica i el "Tristany i Isolda" (2)

Charles Marie Joseph Bédier (1864-1938) fou un filòleg romanista francès, especialista en literatura medieval. Professor i membre de l'Acadèmia de la Llengua francesa, va ser deixeble de Gaston Paris, qui sempre exercí una gran influència sobre ell. Durant la Primera Guerra Mundial, gràcies al fet de conèixer la llengua alemanya, es va posar a disposició de l'estat major del seu país. D'aquesta manera fou capaç de traduir els dietaris dels soldats alemanys morts i publicar dos llibres de contingut patriòtic: Els crims alemanys segons els seus testimonis i Com Alemanya intenta justificar els seus crims. 

Amb l'arribada de la pau (1918), Bédier consagra la seva vida a l'estudi de les obres més importants de la literatura francesa de l'Edat Mitjana: així naixerà la seva obra Les legendes épiques (1908-1913), on posà èmfasi a "considerar les obres tal com són, en els textos existents", enlloc de dedicar-se a cercar hipotètics models perduts de les cançons de gesta. És a dir, que segons Bédier les cançons de gesta (com la Cançó de Rotllan) no són contemporànies dels fets que relaten, sinó que serien posteriors, del segle XI. Fins aleshores, s'havia considerat que aquestes obres eren el resultat d'aplegar els poemes lírico-èpics compostos immediatament després d'una gran batalla. Per contra, Bédier creu que les cançons de gesta eren obres escrites per poetes conscients d'estar elaborant una obra d'art. D'aquesta visió sobre la gènesi de l'èpica se'n diu teoria individualista, perquè posa l'accent en l'art d'un sol poeta, contradient així l'opinió d'altres grans medievalistes, com el seu mestre Gaston Paris o Ramón Menéndez Pidal, que defensaven que les cançons de gesta eren una obra col·lectiva (composta per diversos autors), el fruit d'una compilació de fragments sobre un mateix tema. 

La feina de Bédier, doncs, girà a l'entorn del problema dels orígens; examinant totes les obres d'aquella època, les compara, les classifica i, finalment, arriba a una conclusió sorprenent: que els textos més antics presenten tots un fons comú d'elements disposats en un ordre constant, que podria conduir a un mateix origen. Aquesta forma de pensar de Bédier és precisament la que el duria a escriure una versió de versions de la llegenda de Tristany i Isolda.