1. La matèria de Bretanya

Al costat de les primeres novel·les traduïdes de l'antiguitat clàssica, conegudes també amb el nom de matèria de Roma, a Europa es comença a desenvolupar tot un cicle novel·lístic riquíssim, basat en les llegendes cèltiques; es coneix amb el nom de matèria de Bretanya, perquè l'acció transcorre al que avui serien la Bretanya francesa, País de Gal·les, Cornualla (sud-oest d'Anglaterra) o Irlanda. També es coneix aquest conjunt novel·lístic amb el nom de cicle artúric, perquè en són protagonistes els cavallers de la cort del rei Artús. 

El primer llibre que recull aquestes llegendes i tradicions bretones i té com a herois principals el rei Artús, la reina Ginebra, els cavallers Lancelot i Perceval, el mag Merlí, la fada Morgana, l'espasa Excalibur, Uterpandragó, etc. és la Història Regum Britanniae (Història dels reis de Bretanya), escrita en llatí pel clergue bretó Geoffrey de Monmouth cap a l'any 1.135. Es tracta d'una mena d'història dels bretons totalment inventada, barreja de textos clàssics llatins i de llegendes i folklore cèltic. El personatge central que lliga aquestes històries de cavallers i dóna unitat a tot el corpus literari és Artús, el nom del qual sembla que deriva d'un prefecte romà històric, però que la llegenda converteix en rei de Bretanya. 

La voluntat de crear un nou tipus d'obres també hi influeix. El cicle artúric o matèria de Bretanya manifesta l'enaltiment d'uns models de cavalleria i de vida cortesana, representats pel món del rei Artús i els seus cavallers, models de conducta a seguir (en el camp de batalla i amb les dones) per a uns cavallers que ja no havien de lluitar tan freqüentment com en els segles anteriors. Les aventures del rei Artús i dels cavallers de la Taula Rodona seran els temes de moda a partir d'ara. Aquest gust literari constarà d'unes temàtiques completament fantasioses i se situaran en un espai exòtic o inexistent i en un temps imaginari que res tindran a veure amb els romans (novel·les) antics o amb la poesia èpica i que acabarà triomfant encara més en el moment en què apareixerà la novel·la en prosa.