Poemes : William Wordsworth

Preludi (fragment)

Oh, com m'ha beneït aquesta brisa,

freda visitant que em gela les galtes;

sembla com si mig entengués la joia que em porta

dels camps verds, dels núvols, del cel tan blau!

Oh missatger benaurat, oh benvolgut amic!

Per tu vaig fugir de l'angoixant ciutat, on captiu

sojornava fa tant temps, i ara sóc lliure,

lliure com un ocell per niar on vulgui.

Quin lloc m'aixoplugarà? Quina vall

serà el meu recer? ¿Enmig de quin bosc

faré una llar? I, quin dolç rierol

mormolejant bressolarà el meu son?

Davant meu la terra es bada. I amb cor

joiós, llibert, que no s'atemoreix,

miro a l'entorn; ¿puc triar per guia

res millor que un lluent núvol errívol?

No em sabria perdre. De nou respiro!

(Trad. de Miquel Desclot, amb variacions)