Poemes
1. Leopardi
|
L'infinit Sempre vaig estimar aquest humil turó i aquesta barda que em priva de veure l'últim horitzó de més enllà. Mes, assegut i contemplant immensos espais per damunt seu i sobrehumans silencis i una quietud fondíssima, jo em retrobo amb el meu pensament. Tant, que per poc, el cor no se m'espanta. I com que el vent sento mormolejar entre les bardisses, el silenci infinit a aquesta veu vaig comparant: i allò etern em retorna i les èpoques mortes i la d'ara vivent, i el so que fa. Així en aquesta immensitat se'm nega el pensament: i naufragar m'és dolç en aquest mar. _______________________________________________ Caminant sobre el mar de boira, de C. D. Friedrich
|
