Poemes

                       Mutabilitat

Som com núvols que velen la lluna a mitjanit;

¡amb quina vivacitat s'apressen, brillen, tremolen,

tot travessant radiants la foscor! - Però aviat

la nit es clou al seu voltant, i desapareixen per sempre.

.

O com abandonades lires, de cordes dissonants,

que a cada acord responen de forma diferent,

i que en el seu fràgil bastiment cap melodia

no ressona igual en tornar-la a tocar. 

.

Dormim, i un malson pot torbar el nostre repòs;

Despertem, i un pensament errívol pot espatllar-nos el dia.

Riem, plorem, fantasiem o raonem,

acceptem les penes o les confiem a algú,

.

Tot és ben igual! Perquè, sigui joia o sigui dol,

el camí per on s'allunyarà ja està traçat. 

Potser el passat de l'home no sigui mai com el futur;

Potser tan sols perduri la Mutabilitat.

.

(Trad. d'Albert Andrades)