Poemes

En el meu 36è aniversari

És hora que aquest cor calli per sempre,

vist que ja no pot fer parlar altres cors. 

Però, tot i que ja no puc ser estimat, 

deixeu-me que estimi encara!

.

Ja la tardor ha esgrogueït els meus dies,

les flors i els fruits de l'amor s'han acabat;

ja només em resten

els cucs, la malaltia i els laments!

.

El foc que em consumeix el pit

crema solitari com una illa volcànica;

cap torxa ja no gosa acostar-s'hi

-és una pira funeral!

.

L'esperança, el temor, el gelós desig,

la sofrença exaltada del dolor

i el poder de l'amor, ja no els puc sentir

tret de les seves fiblades.

.

Però no és així -ni és aquí-

i molt menys ara, que pensaments tan tristos m'han de trasbalsar,

en aquest lloc on la Glòria cobreix la tomba dels herois

o els cenyeix el front.

.

L'Espasa, l'Estendard i el Camp de batalla,

Grècia i la Glòria, veig al meu voltant!

L'Espartà, nat sobre el seu escut,

no fou més lliure que jo!

.

Desperta! (no Grècia -ella ja és desperta)

Desperta, esperit meu! pensa on

la teva sang pot retrobar el llac matern*

i compleix el teu deure!

.

Renuncia al ressorgiment de les passions,

indigne a la teva edat! A tu,

el somriure o el desdeny de la Bellesa

haurien de ser-te indiferents. 

.

Si la teva joventut et fa avergonyir, per què continuar vivint?

El país de la mort honorable

és aquí -vés al camp de batalla i lliura-hi

el teu últim alè!

.

Cerca -sovint la trobaràs abans-

la tomba d'un soldat, del millor;

llavors mira al teu voltant, tria un tros de terra

i reposa per sempre. 

.

(Trad. d'Albert Andrades)

Aquest és l'últim poema que Byron va escriure. Havia arribat a

Mesolongi (Grècia) el gener de 1824, per fer-se càrrec de

"l'exèrcit d'alliberament" que pretenia enfrontar-se als turcs.

La seva mort tingué lloc el 19 d'abril. 

(*) El "llac matern" és Grècia. Byron creia, com molts dels 

seus contemporanis, que els europeus moderns provenien 

dels antics grecs.