|
Dels tres grans gèneres considerats clàssics, els escriptors romàntics van excel·lir especialment en poesia i teatre:
- La poesia assoleix el seu màxim desenvolupament gràcies a l'actitud individualista del Romanticisme, que cerca el coneixement i expressió dels sentiments més íntims, lliure de traves acadèmiques, estilístiques o socials, valorant per damunt de tot la inspiració, la fantasia i la intuïció, enfront de la reflexió, el realisme i la reglamentació.
- La narrativa cerca les passions i reaccions enèrgiques enfront de la ponderació i el conservadorisme burgès de la novel·la del segle XVIII. La fantasia i els sentiments amorosos són dos temes clau en la narrativa romàntica: la imaginació al davant del realisme, l'afectivitat al davant de l'objectivitat. D'altra banda, l'interès dels narradors romàntics pel passat idealitzat (especialment l'Edat Mitjana) els porta a conrear la novel·la històrica, com és el cas de Walter Scott. El gust dels romàntics pel misteri es reflecteix en la recreació de llegendes enigmàtiques (Bécquer).
- El teatre trenca amb les tres unitats neoclàssiques i deixa d'imitar l'antiguitat clàssica, triant temes de l'Europa medieval especialment. S'empra preferiblement el vers, o la barreja de prosa i vers. Els temes també es barregen: tràgic i còmic, popular i aristocràtic. El dramaturg romàntic sent preferència pels grans drames històrics, i sovint introdueix grans efectes escènics a les seves obres.
|