1. Context històric i literari

Des de finals del segle XVIII s'inicien a Europa un seguit de canvis socials i econòmics que la transformaran com cap època anterior. Els més importants són la Revolució Francesa (1789), el triomf de la qual marca l'inici de l'anomenada Edat Contemporània, i la Revolució Industrial.

La Revolució Francesa propaga per tot Europa i bona part d'Amèrica (Estats Units s'havia independitzat el 1776) els seus ideals de “llibertat, igualtat i fraternitat”. La Revolució Industrial va de la mà del liberalisme econòmic i polític, del predomini de la burgesia i del sistema capitalista. A la majoria de països europeus i als Estats Units s'hi instauren règims parlamentaris. Als centres industrials calen treballadors i això ocasiona una migració cap a les ciutats. Aquests treballadors formaran el proletariat urbà. Burgesia i proletariat s'enfrontaran sovint.

Gravat alemany que representa l'execució amb guillotina de Lluís XVI el 1793, un dels esdeveniments més importants de la Revolució Francesa.

Les guerres contra Napoleó i l'exèrcit francès també faran que determinats països reivindiquin la seva identitat nacional i posin de relleu allò que els diferencia: d'aquesta manera, països com Grècia, Bèlgica o Polònia assoleixen la seva independència durant aquest període, mentre que algunes nacions, llengües i cultures que havien quedat sota l'influx de llengües més poderoses intenten “renèixer”: Catalunya i Galícia en són exemples a la Península Ibèrica, Occitània i Bretanya a França, Escòcia i Irlanda al Regne Unit. Però el Romanticisme també actuà com a aglutinador de diferències, com en els casos d'Itàlia o Alemanya, que es formaren com a estats unitaris en aquesta època. 

Pel que fa als aspectes culturals, cal destacar una més gran alfabetització que en èpoques anteriors, la qual cosa provoca un augment del nombre de lectors i, especialment, de lectores, i que comenci a desplegar-se una gran indústria editorial. És també destacable la presència de dones escriptores, segurament degut a les idees d'igualtat i al fet que s'inicia el feminisme: cal destacar que una de les primeres feministes fou Mary Wollstonecraft, mare de l'escriptora Mary Shelley. D'altra banda, la potent indústria editorial i el nou públic lector contribuiran que la literatura s'allunyi cada cop més del classicisme.