El Romanticisme

El Romanticisme francès fou més tardà que l'alemany o l'anglès. Madame de Stäel (1766 – 1817) i François-René de Chateaubriand (1768 – 1848) en són considerats els introductors. Els poetes més destacats, al seu torn, són Alphonse de Lamartine (1790 – 1869), Alfred de Musset (1810 – 1857) i Alfred de Vigny (1797 – 1863).

Però qui és considerat com a més important dels romàntics francesos és Victor Hugo (1802 – 1885), que escrigué obres poètiques (Orientals, El cant del crepuscle), teatrals (Hernani, Cromwell) i novel·les, les més conegudes de les quals són Nostra Senyora de París i Els miserables. Aquesta última, publicada quan ja tenia 60 anys, és l'obra amb més repercussió de la seva llarga carrera literària, i destil·la grans dosis d'imaginació i abundància creatives. Presenta una concepció del món “maniqueista”, és a dir, d'una forta i clara oposició entre el bé i el mal, molt pròpia de l'autor. És una digressió sobre la fraternitat humana i el progrés social, una obra humanitària que presenta un sistema social despietat com a responsable de la misèria, la injustícia i la indiferència dels seus paisans. El retrat heroic de la batalla de Waterloo i altres elements la converteixen també en una obra de marcat to èpic. Victor Hugo gaudí d'un gran èxit en vida i, si bé de jove era d'idees monàrquiques i catòliques, en la seva vellesa s'havia convertit en l'ídol de l'esquerra republicana. A la seva mort, se celebraren en honor seu uns grans funerals d'estat.

No podem deixar de comentar també la figura d'un altre escriptor francès d'aquest període de gran popularitat: Alexandre Dumas (1802 – 1870), conegut per ser l'autor de nombroses novel·les, entre les quals destaquen les molt famoses Els tres mosqueters i El comte de Montecristo.