"Frankenstein" de Mary Shelley (1)

A la novel·la, Shelley mostra com Víctor Frankenstein, el creador, que tant havia desitjat produir un ésser capaç de redimir la humanitat, abandona la criatura monstruosa gairebé a l’instant mateix d’haver-li donat vida. La frustració d’aquesta davant el rebuig del seu progenitor és allò que mou el seu desig de venjança. Però, abans de fer aquest pas i començar a causar el terror entre la població, tal com s'explica per primera vegada en el capítol 6 de la novel·la, la criatura abandonada s'esforça per educar-se. Segurament, amb el tràgic destí de l’ésser artificial, l’escriptora està revisant els postulats il·lustrats dels seus pares, William Godwin i Mary Wollstonecraft. De fet, Mary Shelley es va sentir sempre «abandonada» pel que fa a la seva educació. El pare, William Godwin, escriptor i defensor de l’anarquisme individualista, no va seguir els preceptes que la seva dona, Mary Wollstonecraft, havia defensat per a l’educació en igualtat de nens i nenes. Així i tot, Mary Shelley va tenir accés a l’àmplia biblioteca de casa i allà s'hi va poder instruir de forma autodidacta.

El desencant il·lustrat

A la novel·la, tant la criatura com el creador s’emmirallen en la Il·lustració del segle XVIII. Així, tots dos descobreixen que, lluny d’haver assolit el projecte alliberador dels il·lustrats, l’un (el monstre) no pot defugir la seva irremeiable falta d’humanitat i l’altre (Víctor), aviat s'adona que ha creat una aberració artificial. L’abandó afectiu i educatiu del pare, possiblement alimentà en la futura autora de Frankenstein un sentiment de desengany davant la inconsistència dels grans principis teòrics i la seva posada en pràctica.