"Frankenstein" de Mary Shelley (1)

Els inicis de la reivindicació dels drets de les dones

A més d'iniciar els relats sobre monstres que evolucionaran cap a la ciència ficció, Mary Shelley és la pionera de la narrativa escrita per dones. És molt destacable que Mary Shelley fos filla de l'activista feminista Mary Wollstonecraft (1758-1797), que havia exercit amb determinació el seu dret d’escriure. Amb títols com la Vindicació dels drets de la dona (1792), va començar a reflexionar sobre la situació d'alienació de la dona en la societat i a expressar la necessitat de guanyar espais de llibertat, de reconeixement i d'igualtat al costat dels homes. Inicia, doncs, la reflexió i les reivindicacions del pensament feminista que prendran molta força al llarg del segle XIX i XX. A Vindicació dels drets de la dona escriu: «Ja és hora que es faci una revolució en els costums femenins, ja és hora de retornar a les dones la seva dignitat perduda, i que contribueixin com a membres de l’espècie humana a la reforma del món canviant elles mateixes.»

El feminisme havia nascut amb força al segle XIX a Nord-Amèrica (lligat a la lluita pel reconeixement dels drets dels negres) i a la Gran Bretanya. És al llarg del segle XIX que s'aconsegueixen de superar els obstacles d'una societat que no estava disposada a acceptar-les en els cercles intel·lectuals, però finalment es van aconseguir els drets de les dones —ni que sigui sobre el paper— en les societat europees més avançades. Com a la resta d'Europa, la moral victoriana d'aquell moment havia establert una forta dicotomia segons la qual els homes s'havien de dedicar a l'esfera pública (negocis, política...) i les dones a l'esfera privada (la cura de la casa i els fills).

Les feministes exigien el sufragi universal, és a dir el dret a vot, per això se les anomenava «sufragistes». A Gran Bretanya van ser especialment actives. Demanaven viure emancipades sense les traves que la llei imposava. Van prendre el carrer per fer sentir la seva postura i van manifestar-se en el Parlament anglès. Fruit de les manifestacions, algunes feministes angleses van anar a presó i van fer vaga de fam. Són els casos, per exemple, de Millicent Garret o Emmeline Pankhurst, fundadora de la Women’s Social and Political Union (1903), a Londres i Manchester.

La primera generació d'escriptores a Gran Bretanya

Però, abans de les manifestacions generals de finals de segle XIX, l'emancipació de la dona va venir a través de l'escriptura. De la mateixa generació que Mary Shelley, trobem autores com Ann Radcliffe (1764 – 1823) i sobretot la gran Jane Austen (1775 – 1817), una de les novel·listes més importants de tots els temps. La següent generació està formada per Emily Brontë (1818 – 1848), autora de la coneguda novel·la «Cims borrascosos» (Wuthering Heights), i les seves germanes, Anne i Charlotte Brontë. Totes elles, escriptores que van haver de lluitar contra una societat que recloïa la dona en la domesticitat de la casa, el matrimoni i la maternitat. 

Per superar la censura social establerta, sovint, les dones escriptores s'amagaven sota un pseudònim masculí. En són exemple les germanes Brontë (Emily, posem per cas, va publicar «Cims borrascosos» amb el nom d'Ellis Bell), però també George Eliot a Anglaterra, George Sand a França, Fernán Caballero en la literatura espanyola o Víctor Català en la catalana.