Antologia de poemes: Garcilaso i Ronsard
|
Safo de Lesbos: Carta a Afrodita Afrodita immortal, de tron riquíssim, que trenes fraus, filla de Zeus, et prego que ni amb ànsies ni amb basques, augusta l'ànim no em domis, ans vine aquí, car ja abans de vegades m'oïres lluny la veu i em vas atendre, l'auri casal del pare abandonares, vas junyir el carro i em vas venir, ocells bonics et duien rabents damunt la terra negra; llesta l'ala els vogia, i des del cel, per l'aire van venir a l'acte. I tu llavors, dea feliç -el rostre et somreia, immortal-em preguntares per què patia, altre cop a cridar-te el que va moure'm, i més que res què és el que vull que ocorri al meu esperit boig: "¿Qui ha de dur-te la Persuasió, que et sigui amic? Oh Safo, ¿qui et fa l'ofensa? Si fuig de tu, prompte et vindrà darrere, si no et pren dons, t'obsequiarà, si ara no et vol, ben prest haurà, fins si et recava, d'enamorar-se't". Vine'm, doncs, ara i de les cruels penes solta'm allò que el cor grua que em passi acompleix-m'ho, i sigues-me tu mateixa sempre aliada. Traducció de Manuel Balasch. Obra completa. Barcelona, eds. 62, 1973. _______________________________________________
|
6. Ronsard: "Quan siguis molt velleta"
Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d’espelma, 
a la vora del foc, cabdellant i filant,
diràs, meravellada, uns versos meus cantant:
Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa.
I les teves criades, ja mig endormiscades
damunt de la labor, en sentir dir Ronsard
aniran despertant-se, i aixecaran el cap
beneint el teu nom, d’una immortal lloança.
Jo seré sota terra i, fantasma sense os,
a l’ombra de la murta trobaré el meu repòs;
tu seràs a la llar una vella encongida,
lamentant l’amor meu i el teu cruel desdeny.
No esperis fins demà, viu ara, tingues seny:
cull des d’avui mateix les roses de la vida.
Traducció de Pere Rovira