La literatura medieval

L’edat mitjana és un període de la història que abarca uns deu segles. És des d’una perspectiva moderna que se l’anomena “mitjana” o “medieval” (en el sentit que es troba entremig de dos altres grans períodes històrics) ja que és l’època que es troba entre l’antiguitat clàssica i l’edat moderna. Aquesta última s’inicia amb el Renaixement, el qual reprèn culturalment el llegat de l’antiguitat grecollatina anterior a l’edat mitjana. Se sol considerar, de manera simbòlica i referencial, que l’edat mitjana comença el 476 d.C. ja que és l’any de la deposició de l’últim emperador romà, Ròmul Augústul, i, per tant, de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, que es desintegraria tot donant lloc a diversos nous regnes medievals. També de manera simbòlica i referencial es pren l’any 1453 com a final de l’edat mitjana, ja que és l’any de la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient, anomenat durant aquest període Imperi Bizantí, després que els turcs en conquerissin la capital, Constantinoble.

Ròmul Augustul, últim emperador romà, sent deposat pel bàrbar Odoacre.                           Representació del setge i la caiguda de Constantinoble a mans dels Otomans.

El cristianisme, que des de l’edicte de Tessalònica decretat per l’emperador Teodosi el 380 d.C. ja era la religió oficial de l’Imperi Romà, es consolida en aquesta època com la gran religió d’Europa. L’Església adquirirà un gran poder i s’adjudicarà el monopoli de la cultura. La literatura, en conseqüència, versarà sobre temes morals i religiosos. El llatí, en la seva variant medieval, serà la llengua de cultura d’aquesta època, per bé que és també l’època en què apareixen les llengües vulgars, sorgides del llatí vulgar i anomenades llengües romàniques. La literatura en llengües romàniques tindrà el seu inici, per tant, també en aquest període.

Pel que fa a l’àmbit polític, després d’un primer període d’invasions bàrbares (s. V-VII) durant el qual els pobles germànics s’instal·len i es disputen els antics territoris de l’Imperi Romà, la societat medieval es convertirà en una societat feudal molt jerarquitzada i conservadora.  Aquest nou sistema polític es consolida amb força sobretot després de la fi de l’Imperi Carolingi (s. VIII – IX), que havia sigut un intent per part dels reis francs de restituir l’antiga unitat política i territorial de l’Imperi Romà d’Occident. A partir, doncs, del s. IX, els regnes medievals es dividiren en petits territoris semi independents (els feus) en què un senyor feudal proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l’Església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.

Coronació l'any 800 de Carlemany com a Imperator Augustus.

Les grans manifestacions literàries medievals a l’Europa occidental es produiran a partir del segle XII a França. És en aquesta època quan als burgs o ciutats apareix una nova classe social, la burgesia, que començarà a sentar les bases d’una societat diferent, basada en el mercantilisme i el comerç. Al mateix temps, a les corts dels grans nobles s’hi comença a gestar una nova cultura profana i elitista que defuig el control eclesiàstic. França, doncs, es convertirà en el nou centre cultural per diverses raons històriques, culturals i polítiques: la decadència de la noblesa, la reforma monàstica, el retorn al dret romà, la sistematització de la filosofia i la teologia, el desenvolupament de les escoles que es converteixen en universitats i el redescobriment del món clàssic llatí. Les dues formes literàries més importants d’aquest període són la poesia trobadoresca i la novel·la artúrica o de cavalleries. L’altra gran manifestació literària de l’època medieval es produirà a Itàlia a partir del segle XIII, la poesia del dolce stil nuovo.