Antologia de poemes: la poesia clàssica

En la literatura catalana, el poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera va utilitzar l'estrofa sàfica en un famós poema adreçat a Horaci, poeta que admirava Safo.

També Maria-Mercè Marçal l'ha utilitzat en algun poema o actualitza la poesia epigramàtica grega. Com el poema escrit arran de la mort del dictador Franco:

                   TRADUÏT D’ALCEU

És ara quan ens cal escampar el vi
i empillocar-nos fins que ens fugi el seny,
            que el tirà és mort!

D'altra banda, a través de la novel·la La passió segons Renée Vivien (1994) Marçal tradueix i incorpora al text molts poemes de la poeta francesa. En la Monòdia final que tanca la novel·la es descriu l'illa de Lesbos amb versos extrets de Renée Vivien. Es tracta d'un poema en prosa que exposa l'amor sensual de les amants, i la necessitat de ser recordades en el futur.

"En el futur gris com una alba incerta, algú, ho sé prou bé, es recordarà de nosaltres, quan vegi cremar, sobre l'ambre de la plana, la tardor d'ulls vermells. Un ésser entremig dels éssers de la terra, oh Voluptat meva, se'n recordarà. Una dona que durà en el seu front el misteri dolç i violent. Estimarà la boira lleugera que fumeja i les oliveres belles com la mar, la flor de la neu i la flor de l'escuma, la nit i l'hivern. Entristint de comiats les costes i ribatges, coneixerà l'amor sagrat de les verges... Car res no és més dolç que l'amor... Desdenyo el vi, menyspreo la mel, no vull res més que el gust de les besades. Ni el tremolor de l'aigua ni els remolins del cel no igualen l'onejar del teu cos en el meu llit. Ah, el perfum, ah, la metzina dels teus llavis, flors verinoses. Els teus ulls tenen el reflex del cel del Mitilene."